El patriotisme econòmic segueix in creciento. Els estats intervenen directament cada vegada més per salvaguardar els interessos de les grans empreses que operen en sectors considerats estratègics. Que ho faci la Xina, amb un model de capitalisme estatal, no és novetat. El 17 de juny, Pequín va vetar una aliança que ultimaven la danesa Maersk Line, la francesa CMA CGM i la italosuïssa Mediterranean Shipping Company, tres gegants europeus del transport marítim que, sumant els seus 255 vaixells, si es confirmava passaria a controlar el 47% del trànsit de contenidors entre Europa i Àsia. Tenia llum verd de Washington i Brussel·les. Però el Ministeri de Comerç xinès va rebutjar l'operació esgrimint que podria amenaçar la competitivitat i els interessos de les grans navilieres xineses, entre elles, Cosco i CSCL, la 5a i 7a empreses mundials. El comerç marítim és un sector vital per a la primera potència comercial mundial.

Però que França practiqui sense embuts el patriotisme econòmic, demostra com estan canviant les regles de joc. Es va acabar el laissez-faire. París va intervenir directament a l'abril per vetar la venda d'Alstom a la nord-americana General Electric. Hi havia molt en joc. Alstom equipa les turbines a vapor dels 58 centrals nuclears en servei en sòl francès. També equipa amb turbines franceses les centrals nuclears que EDF-Areva construeix en tercers països. El govern francès fins i tot va modificar el decret sobre les inversions en empreses estratègiques, incorporant a la llista cinc nous sectors (transports, energia, aigua, salut i telecomunicacions). Abans, el control estatal es limitava a les operacions que poguessin afectar la defensa i seguretat nacionals.

Finalment, el govern va frenar la venda directa d'Alstom a General Electric. Tot quedarà en una aliança entre ambdós grups vigilada per l'Estat que, després d'adquirir el 20% de les accions, passarà a ser el principal accionista d'Alstom. Aquesta es mantindrà competitiva en el sector nuclear i se salvaran els llocs de treball, i la inversió i la tecnologia en sòl francès.

França va evitar que Alstom caigués sota control estranger. En canvi, cal recordar com alguns polítics de la capital madrilenya van reaccionar fa uns anys quan una estratègica empresa energètica espanyola anava a passar a mans d'una empresa europea. Llavors, el patriotisme espanyol es va moure, i fins i tot un alt directiu va esgrimir un exemplar de la Constitució espanyola, per torpedinar la possibilitat que l'empresa fos adquirida per un important grup català amb seu a Barcelona. Encara ressona el crit “abans alemanya que catalana”. Per cert, l'empresa va acabar finalment en mans italianes.

Però en un món globalitzat, el patriotisme estatal i acusadament centralista, no resoldrà els problemes estructurals de la nostra economia. És un patriotisme mal entès i, sobretot, pertorbador. Els polítics no han de substituir i decidir en allò que correspon als empresaris.

No era tolerable la proposta del Ministeri de Foment que pretenia que el Port Autònom de Barcelona cedeixi el 50% dels seus beneficis ordinaris per finançar les inversions dels altres ports espanyols, la majoria deficitaris, que competeixen amb els ports catalans. Es penalitzava el que s'esforça a gestionar millor. A més, el Port de Barcelona es va endeutar per ampliar les seves infraestructures amb uns préstecs del Banc Europeu d'Inversions, que ha de retornar. Només faltaria que el Port hagués de tornar a recórrer un altre cop als mercats financers en busca de recursos per a gaudi de tercers.

També AENA aplica un model aeroportuari centralista que perjudica els interessos de l'aeroport de Barcelona, que dobla en beneficis el de Madrid-Barajas. La privatització d'AENA enterra la demanda històrica de les entitats catalanes que, com la Cambra de Comerç de Barcelona, aspiraven a participar en la gestió del Prat.

A l'anhelada recuperació econòmica no s'hi arribarà a cop de decret o amb altres estratègies centralistes. I menys frenant les potencialitats de Catalunya, el principal motor industrial i exportador al sud dels Pirineus. La sortida de la crisi solament serà possible sense lligams i afavorint la internacionalització, la lliure competència i la competitivitat empresarial entre els agents institucionals i econòmics, i podent comptar amb la cooperació i el diàleg amb els agents socials.