Gran angular

Mercats amb dret d'admissió

Moltes arengues sobre venda de proximitat, però els productors no caben als mercats

Als mercats no hi ha rotació i la llista d'espera per una parada no evoluciona

La Generalitat de Catalunya té un portal a internet anomenat Gastroteca.cat on s'hi exposa que “en el sector de l'alimentació, la proximitat està esdevenint un factor cada cop més preuat”. Escurçar el recorregut que segueixen els aliments abans no arriben a taula es presenta com una garantia de la qualitat del gènere i, alhora, com un estímul per a la comercialització dels productes agroalimentaris més propers i de temporada. Afavorir la proximitat entre productor i consumidor suposadament deriva en un benefici dual, ja que, una part ven els seus productes sense quasi haver de sortir del pati de casa i l'altra part s'assegura el consum d'uns comestibles frescos i manipulats al mínim. No sempre, però, les coses són tan simples.

La saturació de marxants que pateixen els mercats municipals dificulta que els productors d'agricultura ecològica trobin un espai per poder-hi vendre el seu gènere.

Segons dades del departament d'Agricultura, el nombre d'agricultors i ramaders inscrits en la producció ecològica a Catalunya va créixer l'any passat un 20% i la facturació del sector va registrar un augment del 14%. En un país on no hi ha grans latifundis que permetin cultius per volum, l'ecològica, en ser una agricultura de més valor afegit, ha estat el clau roent a què s'han agafat nous agricultors i, també, pagesos tradicionals obligats a reconvertir-se per poder sobreviure. Les botigues i la restauració absorbeixen bona part de la producció que surt dels camps però, en canvi, els productors tenen dificultats per poder vendre directament als mercats setmanals de pobles i ciutats.

Els germans Sergi i Eduard Martí s'encarreguen de Mas Galceran, una explotació de verdura ecològica a Sant Miquel de Fluvià. Fa dos anys que intenten aconseguir una llicència per poder vendre els seus productes “als mercats més importants de la comarca. Ho hem provat a Figueres, a Roses, a Castelló d'Empúries, a l'Escala, i també hem anat a Banyoles i a Olot”.

Precisen que “sempre deixàvem clar que érem de la zona, que som una empresa petita i familiar, i que ens dediquem a la producció ecològica”, però el màxim que han aconseguit ha estat rebre respostes negatives. “És difícil poder trobar punts de venda directes, i no només per als que fem agricultura ecològica sinó que, en general, afecta tots els pagesos que volen vendre directament.”

Sergi Camps i Noèlia Piñol, responsables de la finca La Torrentera, corroboren els fets. Ells també es dediquen a l'agricultura ecològica i tampoc no tenen sort per trobar espai en algun mercat. “Hem intentat poder vendre als mercats de Girona, Salt i Sarrià. No hi ha hagut manera, i això que jo fins i tot estic empadronat a Salt”, explica Sergi Camps. “Falten metres per posar més parades, però és que la llista d'espera no evoluciona mai, quan algú ho deixa hi ha canvi de mans de les llicències entre família o amistats”, lamenta Noèlia Piñol.

Des del Consell Català de Producció Agrària i Ecològica (CCPAE) es posa de manifest que difícilment hi haurà un mediador en aquest tema: “Nosaltres ens dediquem al control i la certificació, no fem de canal de comunicació entre operadors i ajuntaments.” El CCPAE sí apunta que ha fet tasques d'assessorament “quan algun ajuntament ens ha dit que volia muntar un mercat ecològic” i que, també, “quan hem sabut que es feia una convocatòria per a un mercat ecològic en algun lloc, hem alertat els productors d'aquella zona”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.