El fet de conservar el patrimoni familiar va ser el desig que va empènyer Carles i la seva dona a muntar un negocia a Era Bordeta -Vilamòs, Val d'Aran-. Tenien una antiga quadra i volien portar a terme una activitat econòmica allà que, almenys, pagués les despeses que els comportava. Van analitzar diverses possibilitats i en van acabar triant una que creien que encaixava al poble: la Hormatgeria dera Irissa.

D'això, ja en fa quatre anys i, després d'uns inicis durs, n'estan satisfets. Distribueixen formatges a la gent que viu a la Val d'Aran i a visitants. Ara també en venen a Barcelona i estan mirant de trobar un distribuïdor a Lleida. “Ha estat un sacrifici molt gran perquè començàvem des de zero. Però estem molt contents perquè ha tingut molta sortida. També és una manera de fer país”, explica Carles, que confia que aviat ell i la seva dona puguin deixar les altres feines que fan i dedicar-se només als formatges.

La Núria va arribar a Ossera a final dels anys 70, quan aquest nucli de la Vansa i Fórnols corria el risc de quedar deshabitat. Ella, que era de Barcelona, hi va anar amb el seu marit perquè buscava una altra manera de viure. I durant molts anys, va haver de fer de tot per guanyar-se la vida: patata de llavor, herba, acompanyant del transport escolar, revisió dels comptadors elèctrics de tota la vall... Només amb una cosa no es guanyava la vida, tot i que les despeses eren reduïdes. Allà va tenir les seves dues filles –conegudes a la vall com les nenes de les aigües perquè van néixer quan el poble estava incomunicat per uns aiguats– i va veure com altra gent com ella també s'hi establia.

Amb el pas dels anys tots han trobat una activitat artesanal. A una casa es fan formatges, hi ha un escultor, un pintor i una herbolària. I la Núria, que fa les melmelades de Cal Casal.“Hem passat de ser un poble de hippies a ser el poble dels artesans”, declara la Núria, que remarca que ara està traient profit de tots aquests anys en què ha hagut de lluitar molt. A Ossera s'hi acosten cada cap de setmana persones que compren els productes dels seus artesans a les seves cases. Fins i tot ha passat a ser un atractiu turístic perquè les oficines de turisme de la zona n'aconsellen la visita.

El repte ara, segons la Núria, és que arribi una nova fornada de gent al poble. “Ens agradaria molt que vingués gent jove perquè el poble no es faci vell. A més, ara els podem explicar moltes coses, i tenim un model que funciona”, afirma.

Els impulsors de la cooperativa L'Olivera volien tirar endavant un projecte social i arrelar-lo a un poble, per crear una comunitat rural. I van escollir la Catalunya de secà, on hi ha l'agricultura de més baix rendiment. “Vam voler crear un projecte diferent de la Catalunya més pobra”, resumeix Pau Moragas, responsable del camp i membre de la direcció d'aquesta cooperativa que dóna feina a persones amb discapacitat. I el 1974 es van instal·lar a Vallbona de les Monges.

“Quan arribes a un lloc i vols canviar la tendència natural, fer les coses diferents, es crea certa tensió”, assegura Moragas. Segons explica, L'Olivera es va voler basar en l'agricultura ecològica i en una producció de molta qualitat, cosa que contrastava amb el que s'havia fet al poble fins llavors. Al principi, diu, aquestes propostes es van rebre amb una certa incomprensió. Per això, L'Olivera s'ha mogut entre dos pols: el desig d'arrelar-se al territori i donar-hi vida i la voluntat de canviar algunes coses. Això, diu Moragas, passa sempre que algú de fora arriba a treballar a un poble. “Saber gestionar: això és la clau de l'èxit”, hi afegeix. “Al final, has de deixar passar el temps. Potser alguna cosa de raó teníem quan som capaços de vendre un oli a 19 euros. Potser sí que hi havia potencial en el que proposàvem”, clama Moragas.

“Quan generes activitat econòmica a un lloc, l'entorn se'n beneficia, es creen xarxes econòmiques”, assenyala el responsable de L'Olivera, que factura 800.000 euros i dóna feina a 40 persones a Vallbona i 30 a Barcelona. Han arribat a acords amb proveïdors de la zona –que han fet la transició a l'agricultura ecològica perquè així els ho demanava L'Olivera- i els compren entre un 30% i un 50% del raïm i les olives. També elaboren olis per a externs i es dediquen a analitzar vins casolans.