Opinió

editorial

Dels descomptes als fets tangibles

Les borses, amb protagonisme especial de l'espanyola, han prosseguit durant la primera setmana de l'any una escalada que, a més de justificar-se en el transvasament de diner de la renda fixa a la variable, va molt lligada a la fe dels mercats en què la recuperació econòmica es va consolidant, i que els resultats de les empreses d'enguany així ho confirmaran. Justament, al mercat el clima que hi ha és una certa inquietud, més o menys dissimulada, sobre si realment els resultats de les empreses seran prou consistents per justificar els elevats PER que ara sovintegen als índexs selectius. De, fet als mercats hi ha una certa sensació d'impasse, en què els diversos agents debaten sobre si la borsa encara està barata, tot tenint en compte les referències d'abans de la crisi, o si, per contra, raneja perillosament la bombolla, com denuncien institucions tan qualificades com el BIS. Cal afegir, a més a més, que la generosa liquiditat que ha procurat la política expansiva del BCE, a més del missatge que hi ha voluntat de fer tot el que calgui per preservar la integritat de l'euro, és al darrere del bon recorregut que han tingut els mercats fins ara, i que encara es podria veure ampliat si, en el seu combat contra la deflació, Mario Draghi es veu obligat a operar la seva arma definitiva, una expansió quantitativa que, si bé animaria encara més la negociació als mercats, també faria créixer els riscos d'una bombolla. Els experts també consideren que cal tenir l'ull ben posat en la política monetària que emprengui la Fed nord-americana, ja que una reducció de la seva política expansiva podria tenir efectes en cadena importants en els mercats financers globals, a partir dels sotracs que pugui sofrir Wall Street, la borsa que ara mateix estaria més en preus.

Petits municipis, grans problemes

L'1% dels catalans viu en municipis de menys de 500 habitants, que sumen un 34% del territori, una superfície molt gran que dóna una idea sobre les dificultats que tenen els seus ajuntaments per poder donar els serveis bàsics, especialment en les zones de muntanya on la població està més disseminada. Les dificultats pressupostàries generals en el món municipal s'agreugen als micropobles, que no veuen gens clar que la solució passi perquè la responsabilitat sigui assumida per les diputacions juntament amb el finançament. La gestió des de lluny no és més eficaç, i seria millor dotar aquests municipis de més recursos i potenciar que mancomunin serveis entre ells.

El problema principal dels micropobles, però, no és el pressupost municipal sinó que hi hagi prou activitat econòmica perquè no augmenti la despoblació. El turisme rural s'està convertint en una alternativa a l'activitat agrària en retrocés, i això ajuda a evitar que el jovent marxi, a la vegada que atreu gent que busca una manera de viure diferent a la urbana i que es dedica a la producció artesana lligada a aquest turisme i a l'augment de la demanda de productes ecològics. Atraure i fixar aquesta nova població és un objectiu capital per als ajuntaments d'aquests petits municipis, que donen facilitats als que s'hi vulguin assentar creant una família. Tenir prou habitants per garantir que no s'haurà de tancar l'escola per falta d'alumnes és el repte principal de la micro Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.