Gran angular

El desafiament del consum col·laboratiu

L'eclosió de plataformes com Airbnb, Uber o Blablacar genera recels entre empreses de sectors tradicionals com el turisme i el transport, que es queixen de competència deslleial i a les quals, de moment, la Generalitat dóna la raó

Prohibir els serveis prestats a internet és un mal plantejament, no serveis de res
Per ser economia col·laborativa no es poden apartar del marc jurídic

En les darreres setmanes, Uber, Airbnb i Blablacar han tingut molta presència als mitjans de comunicació. I ho han fet per la polèmica generada arran de les queixes de sectors que es veuen afectats per la seva activitat.A Catalunya, a les protestes dels taxistes contra la primera, s'ha sumat la sanció imposada pel Govern a Airbnb per comercialitzar habitacions individuals en domicilis particulars.

Malgrat hagi saltat a la primera plana aquests dies, l'economia col·laborativa o consum col·laboratiu, paraigua sota el qual s'agrupen aquestes plataformes, fa temps que és una tendència a l'alça. El comportament no és nou, sinó que existeix des de fa dècades. Es tracta de compartir béns i serveis. I qui no ha fet un viatge en un cotxe amb més gent per pagar entre tots la gasolina, per exemple? No obstant això, havien estat conductes individuals i aïllades fins que han aparegut plataformes que, gràcies a internet i a les noves tecnologies, les han generalitzat.

De fet, segons Albert Cañigueral, expert en el tema i autor del blog www.consumocolaborativo.com, el factor que explica l'auge del consum col·laboratiu és la cultura digital. Cañigueral afegeix que hi ha hagut un catalitzador també important que no és altre que la crisi econòmica.

En la mateixa línia, el professor d'Esade Gerard Costa explica que totes les formes de consum alternatiu “exploten” quan hi ha una crisi. Costa apunta que normalment, quan la crisi acaba, aquestes modalitats disminueixen. Ara bé, creu que, en aquest cas, no passarà, perquè s'ha construït una estructura al voltant amb empreses i plataformes que l'han convertit en alguna cosa més que una opció ideològica. “És una forma de consum intel·ligent que quedarà per molt temps”, declara.

Primeres polèmiques.

“Fins fa poc, pensaven que era cosa de quatre hippies”, diu Cañigueral quan parla de l'actitud de l'administració respecte a aquesta opció de consum. Segons ell, l'interès dels reguladors envers aquest sector s'ha despertat quan algunes de les seves empreses han agafat escala, i, per tant, s'han convertit en competidors de sectors tradicionals, regulats i amb pes econòmic com ara el turisme o el transport. “L'statu quo existent en aquests, que té molt poder, ha reaccionat”, opina aquest expert, que afegeix que això ha fet prendre part a l'administració. És precisament en aquesta casuística on s'emmarquen, diu, les multes amb què la Generalitat ha sancionat Uber i alguns conductors que prestaven serveis mitjançant aquesta aplicació i a Airbnb.

El director general de Transports i Mobilitat, Pere Pedrosa, justifica les sancions pel fet que aquesta mena de plataforma no fa una activitat nova, sinó una que ja existeix i que té una regulació. Tant els desplaçaments amb conductors per la ciutat com el lloguer d'habitacions i apartaments existeix i està regulat. Per tant, si algú ofereix aquesta activitat, com és el cas dels que anuncien els seus serveis a través d'Uber o Airbnb, han de sotmetre's al marc regulador. A més, remarca que, en el moment en què un tercer -en aquest cas, la plataforma- cobra una comissió, es converteixen en intermediaris i, per tant, també tenen una responsabilitat sobre l'activitat i s'han de sotmetre a la normativa. “Això no vol dir que aquest debat no es pugui obrir un dia. Però no es pot canviar la normativa per la via dels fets. Per fer-ho, hi ha vies de representació del poble. S'haurien de dirigir al Parlament i no imposar a l'administració”, conclou.

“Pel fet d'estar sota el nom de l'economia col·laborativa, no es poden apartar del marc jurídic.” Qui parla així és el director de l'Agència Catalana del Consum, Alfons Conesa, que afegeix que cap activitat no ha d'induir a l'economia submergida, ni saltar-se el pagament d'impostos i el compliment dels drets laborals i dels consumidors. Per això, Conesa assegura que, malgrat que l'ACC no ha rebut queixes sobre aquestes empreses, està analitzant els serveis que presten i “si hi ha una flagrant vulneració del dret general, actuarà d'ofici”.

L'advocat Miguel Ferrer, en canvi, creu que les sancions i prohibicions tenen un resultat més aviat nul: “Prohibir models d'activitat o serveis que es presten a través d'internet és un mal plantejament, no serveix de res.” De la mateixa opinió és el professor Costa. Segons creu, l'opinió del consumidor difícilment variarà per un canvi legislatiu si ja ha vist un benefici en una modalitat de consum que s'hagi convertit en massiva. A més, recorda que aquestes empreses són molt innovadores i, per tant, costa molt legislar perquè, de seguida, apareixen novetats.

Per altra banda, Ferrer assenyala el que considera una contradicció. Segons ell, les administracions s'omplen la boca parlant de la necessitat de que la gent emprengui, però, quan hi ha un particular que ho vol fer, es troba amb un règim jurídic i administratiu que ho fa molt difícil. I és que Ferrer creu que oferir els seus serveis o productes a través d'aquest tipus de plataforma pot servir per tantejar el terreny amb vistes a un nou negoci. “En aquesta primera fase no pots capar-lo perquè estàs frenant una potencial activitat econòmica.”

Com a alternativa a la restricció, Cañigueral proposa obrir un diàleg entre tots els agents implicats i afectats per aquestes activitats. “S'hauria de crear una taula de l'economia col·laborativa a Barcelona on es puguin tractar aquests temes de manera constructiva”, suggereix Cañigueral, que compara la situació amb el que va passar amb les plataformes de descàrrega de música. “Després de la reacció reguladora, hi ha, primer, una desobediència, i després, un acord.”

I els que encara poden venir

L'economia col·laborativa està en plena ebullició i cada any sorgeixen nombroses plataformes que treballen sota els criteris del consum col·laboratiu i que faciliten els intercanvis de béns i serveis entre particulars. No obstant això, és quan aquestes iniciatives agafen escala quan es plantegen conflictes amb sectors tradicionals. De moment, per tant, han estat fonamentalment els empresaris del món del turisme i el transport per carretera, així com els taxistes, els que han denunciat la competència deslleial que, segons ells, els fan Airbnb, Blablacar i Uber, respectivament. No obstant això, els experts creuen que passarà igual quan altres iniciatives, que ara encara són petites, s'escalin. Una cosa que no és estrany que passi perquè, a més que el consumidor aposta per aquestes modalitats cada cop més, hi ha inversors disposats a aportar el coixí financer perquè algunes d'aquestes creixin.

Per exemple, César Canedo, director de Trocobuy, admet la possibilitat que, malgrat les diferències del que ells proposen amb el crowfunding o el crowlending, en algun moment, si la plataforma es desenvolupa molt, es trobin amb queixes del sector financer. No obstant això, té les coses clares: “Sabem que el que fem és bo per a les petites empreses i autònoms.” Trocobuy és una plataforma de finançament no bancari per a pimes i autònoms. Les empreses que en formen part reben un crèdit que després poden retornar en espècies, sense interessos ni avals.

Protestes dels taxistes i multes de la Generalitat

Uber permet a conductors oferir els seus serveis a usuaris a canvi d'uns diners. No es tracta de compartir cotxe en un trajecte que el conductor ja pensava fer, sinó que l'usuari pot fixar la destinació. Els taxistes consideren que hi ha competència deslleial perquè els que presten serveis a través d'Uber no tenen llicència. La Generalitat preveu multar l'empresa i els conductors que enxampi amb 4.000 euros.

Les empreses d'autobusos, en alerta

La federació espanyola d'empreses d'autobús, Fenebus, va posar el crit al cel contra Blablacar. L'empresa defensa, però, que només posa en contacte particulars perquè arribin a un acord. A més, Blablacar assegura que tenen mecanismes per evitar que els conductors tinguin una intencionalitat recaptatòria i vagin més enllà de compartir despeses. Si en detecten casos, els expulsen de la plataforma.

Una sanció aplaudida pels hotelers

“Sota el nom d'economia col·laborativa no es poden alterar les regles del joc." Així ha justificat Felip Puig la sanció a Airbnb per comercialitzar habitacions en domicilis particulars. Els hotelers han aplaudit l'acció i, des d'Apartur, Frank Granados afirma que els propietaris d'apartaments no tenen res contra la plataforma, però no poden acceptar que hi hagi gent que faci coses il·legals a través d'ella.

Limitació al finançament alternatiu

Potser no ha tingut tanta atenció mediàtica perquè té menys incidència sobre els particulars, però el crowfunding també ha generat polèmica. Més aviat ho ha fet l'avantprojecte de llei per al foment del finançament empresarial impulsada pel govern espanyol, que regula els instruments alternatius de finançament, entre els quals el crowfunding, i que, segons l'advocat Miquel Ferrer, és restrictiva.

Els recels inicials deixen pas a l'entesa

Trip4Real posa en contacte gent que ofereix una activitat a una ciutat i persones de tot el món. La idea parteix del fet que ningú millor que un local no podrà ajudar a conèixer a un visitant la cultura, la història i la gastronomia d'un lloc. Al principi, va generar recels entre els guies turístics, però ara aquests veuen l'aplicació amb bons ulls perquè entenen que és un nou canal de vendes. Trip4Real té 10.000 usuaris.

Terreny adobat per a l'emprenedoria

L'auge de l'economia col·laborativa es tradueix en un augment dels usuaris i els intercanvis, però també en una eclosió de noves empreses que faciliten que els usuaris intercanviïn béns i serveis. L'any 2013 a l'Estat espanyol van aparèixer 150 plataformes que un any després encara funcionaven, segons el professor d'Esade Gerard Costa. Segons Albert Cañigueral, el model de negoci d'aquestes empreses és molt rendible, tenen costos d'estructura baixos i resulta relativament econòmic provar idees, característiques que converteixen l'economia col·laborativa en terreny abonat per a l'emprenedoria. Cañigueral apunta un altre factor més motivacional. Segons diu, ha estat habitual que joves que treballaven per compte aliè han vist en aquest sector “l'oportunitat de fer el que volen fer en la seva vida, de fer una cosa útil”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.