En la cerca de noves vies per a la creació de llocs de treball, l'economia verda és ara mateix un àmbit curull d'oportunitats, com les que inspiren fets empresarials com La Ruche qui dit Oui!, de França; Bould, dels EUA; o Regionalwert AG, d'Alemanya, que aquests dies s'han mostrat a Catalunya per replicar el seu model d'emprenedoria social.

“Innovacions per crear ocupació juvenil a l'economia verda” és un projecte impulsat per l'Obra Social “La Caixa” i el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) en què la consultora d'innovació social UpSocial ha cercat arreu del món 220 exemples d'innovació, i n'ha triat tres perquè els nostres emprenedors s'hi emmirallin.

Com explica Miquel de Paladella, coordinador del projecte des d'UpSocial, “és clar que hi ha un gran potencial en l'economia verda: dades com les que ofereix la Comissió Europea, que ha comprovat que una de cada quatre feines que es crea és d'economia verda, o la projecció que a Espanya es podrien crear 2,8 milions de llocs de treball en els pròxims anys, ens permeten afirmar que aquí hi ha més potencial que a altres sectors per generar feina, i de més valor afegit.” Aquesta recerca internacional per trobar solucions que ens mostrin el camí per combatre el drama d'un atur del 25% (el 55% en els joves) s'explica perquè “les respostes que s'estan donant aquí són insuficients, i per això ha calgut mirar a fora, donar-los visibilitat i esperar que es concretin aquí en els pròxims mesos.” Un dels criteris fonamentals d'aquesta enquesta ha estat triar casos en què no s'ha recorregut al suport institucional, ja sia amb l'incentiu fiscal o la subvenció directa: “A través de l'emprenedoria es pot tirar endavant iniciatives, al marge de les subvencions públiques.” Això sí, cal deixar clar que “allà on millor s'ha desenvolupat l'economia verda, hi ha hagut iniciatives de suport públic”.

Cadascun dels projectes empresarials exhibits ha topat amb un repte i l'ha superat. La Ruche qui dit Oui!, productora de mel a França, havia de superar, com explica Ghilhem Chéron, el fet que “els agricultors petits no poden suportar els preus oferts pels grans minoristes”, així que “vam crear un mecanisme perquè el petit productor de mel tingui accés directe al consumidor, a partir de mobilitzar xarxes de ruscs a les ciutats, tot garantint la demanda de consumidors locals”. Chéron ja ha pogut contactar amb cooperatives de consum catalanes per obrir nous ruscs, i en pocs mesos seran una realitat una desena.

En el cas de Bould, als EUA, es tractava, com explica Shane Gring, d'afrontar el problema que “el 86% d'empreses d'arquitectura i enginyeria i el 91% dels contractistes de construcció sostenible no troben mà d'obra qualificada”. La solució proposada és “una trobada d'experts amb un centenar de professionals i estudiants per treballar en projectes verds de construcció, en una experiència formativa en què alhora hom es prepara i rep una certificació”. L'experiència ha cridat l'atenció de la cooperativa d'arquitectura Celobert i del Col·legi d'Aparelladors.

A l'estat de Baden-Württemberg, la meitat de les granges han tancat, perquè els possibles compradors no tenen accés al capital. Així que, com relata Christian Hiss, de Regionalwert AG, calia “crear una empresa per invertir en capital d'empreses agrícoles orgàniques, amb l'objectiu d'ampliar la seva base financera amb accions disponibles al públic”. El model ha engrescat les associacions de desenvolupament rural Terra Franca i Smart Rural Hub. Precisament, com destaca Miquel de Paladella, “un dels pilars del projecte ha de ser generar oportunitats econòmiques al món rural”. En els pròxims mesos, els responsables del projecte, un cop fet el seguiment, pensen donar continuïtat al projecte a tot l'Estat espanyol i, al mateix temps, “cercar altres nínxols en què també es pugui generar ocupació”, com diu Miquel de Paladella.