El govern català és -juntament amb el País Basc i Castellà i Lleó- el més transparent de l'Estat espanyol davant els seus ciutadans segons l'índex autonòmic que elabora Transparència Internacional Espanya, que li atorga una puntuació de 100 sobre 100 mentre que situa Madrid a la cua. És clar que aquest rànquing correspon a 2014. Hauria estat ben diferent d'haver existit el 2004, quan es va celebrar el Fòrum de les Cultures a Barcelona, que a més d'una fantasmada va ser un niu d'il·legalitats, segons els informes que ha fet públics la Sindicatura de Comptes. Els informes sobre les dues societats gestores -integrades a parts iguals pel govern estatal del PP i al final del PSOE, l'autonòmic de CiU i al final de PSC-ERC-ICV i el municipal del tripartit- assenyalen que es va vulnerar la normativa vigent de manera sistemàtica tant a l'hora de contractar proveïdors a dit com d'aplicar augments salarials i pagar gratificacions no previstes, també al personal d'alta direcció, i de contractar treballadors mitjançant ETT. La Sindicatura ja havia detectat anteriorment falta de transparència en la contractació d'obres i de personal.

El govern va aprovar dimarts el projecte de l'impost per gravar els pisos buits de les entitats financeres, que pagaran fins a 1.650 euros per cada habitatge que tinguin buit en els 72 municipis catalans amb més demanda acreditada d'habitatges. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va destacar que “el simple anunci” de l'impost ha servit perquè la Sareb, Catalunya Banc i Bankia hagin cedit a la Generalitat 1.230 habitatges buits per destinar a lloguer social.

Catalunya Banc s'ha desprès de la seva cartera immobiliària, valorada en 6.350 milions d'euros, que ha comprat per 3.500 milions el conglomerat financer nord-americà Blackstone, que obtindrà 1,500 milions més del Frob que se sumen als 1.500 milions que ja s'havien injectat en forma de provisions per crèdits en risc de fallida. Ahir expirava el termini per a la presentació d'ofertes de compra de Catalunya Banc, després que el Frob va declarar desertes dues subhastes anteriors; grup Santander lidera les apostes, seguit per Caixa Bank.

Criteria CaixaHolding es convertirà en el segon accionista de Suez Environnement després de bescanviar la seva participació del 24,14% a Agbar per accions del grup francès equivalents t al 4,1% del capital i 299 milions d'euros que podrà destinar a comprar més accions amb l'objectiu d'aconseguir fins a un 7% del capital del grup francès. Addicionalment, Criteria comprarà al grup Agbar un 15% de la seva participació a Aigües de Barcelona i un 14,5% d'Aguas de Valencia.

Barcelona és la primera ciutat d'Europa pel que fa al percentatge de despesa que destina cada turista a les compres, que representen el 34% de les despeses turístiques que es generen a la ciutat, segons l'estudi Turisme de compres a Europa: Value retail d'Esade, que indica que un de cada tres visitants de la capital catalana situen les compres com a l'activitat principal del seu viatge. En segon lloc del rànquing hi ha Londres, on la despesa dels turistes en compres supera el 28%; en tercer lloc, París, amb el 24%, davant d'Amsterdam, on s'hi destina el 19%, i Roma, amb un 11%.

L'any 2012, Catalunya va ser la tercera comunitat autònoma en aportació de recursos tributaris al sistema de finançament autonòmic, només per darrere de Madrid i Balears, però la desena en recursos per càpita rebuts un cop aplicat el model de redistribució. Catalunya se situa 19 punts per sobre de la mitjana de les comunitats de règim comú en la contribució de recursos al model, mentre que la posterior redistribució la situa tres dècimes per sota de la mitjana. Es confirma així la tendència dels anys 2010 i 2011, quan Catalunya també va caure de la tercera a la desena posició. Només es va situar per sobre de la mitjana el primer any d'aplicació del model. En total, l'any 2012 Catalunya- va rebre 16.091 milions, un 4,9% menys que l'any anterior.

El trànsit del Port de Barcelona va créixer un 7%, el primer semestre de l'any i ja superen d'un 63% els nivells màxims de precrisi del 2008. El president, Sixte Cambra, assegura que les dades parlen de consolidació de la recuperació.