Coneixement i indústria
Amb pocs dies de diferència s'han produït dos esdeveniments desconnectats, però ambdós relacionats amb l'economia i la innovació.
El 4 de juliol, a Barcelona, la presentació de l'estratègia industrial de Catalunya. El títol de la jornada va ser: La Catalunya industrial: un objectiu compartit i va servir al govern per donar a conèixer les accions que vol dur a terme perquè la indústria recuperi el seu espai central en l'economia catalana. El dia 15 de juliol, a Madrid, la presentació per la Fundació COTEC del seu informe anual: Informe COTEC 2014 sobre Tecnologia I Innovació a Espanya.
El dia 4, el govern pretenia mostrar una nova manera d'entendre la política industrial i com cal desenvolupar-la a Catalunya. Implícitament ens diu el govern el que fa explícit l'Informe COTEC: conservar el sector manufacturer és especialment important ja que, com va indicar un panell d'experts en ciència i tecnologia creat pel president Obama per revisar l'estratègia del sector industrial del seu país el 2011, “si es perd la fabricació, a la llarga es perdrà el disseny i l'R+D”.
En síntesi, l'economia del coneixement, per la qual hem d'apostar, no és eliminar la indústria, és una cosa ben diferent. Apostar per la recerca i la innovació sí, però també una indústria forta que les integri.
El govern explica en el seu pla d'acció que s'han identificat i definit set àmbits en els quals centrarà les seves prioritats en política industrial i orientarà les seves accions. Són: Indústria Agroalimentària; Indústries de la Química, Energia i Recursos; Sistemes Industrials; Indústria del Disseny; Indústries de la Mobilitat Sostenible; Indústries de la Salut i Ciències de la Vida; i Indústries Culturals i basades en l'Experiència.
Per la seva banda, l'informe de COTEC posa de manifest la realitat de la innovació a l'Estat durant el passat any i la compara amb els països del nostre entorn. Dins de l'informe hi apareixen moltes dades relatives a les comunitats autònomes. Catalunya, dins la misèria de l'Estat espanyol, tot i empitjorar els resultats respecte a l'any 2012, queda ben situada en el conjunt, ja que totes les comunitats autònomes empitjoren, tret del País Basc. No cal preguntar-se per què.
De l'exhaustiu informe cito el capítol dedicat a les KET (Key Enabling Technologies, Tecnologies Facilitadores Essencials), que, segons la Comissió Europea, són aquelles tecnologies amb un ús intensiu de coneixement, associades a una elevada intensitat d'R+D, a uns cicles ràpids d'innovació, a una despesa elevada de capital i a una mà d'obra molt qualificada. Estan integrades en el nucli dels productes més innovadors i constitueixen la base de cadenes de valor estratègiques per a l'economia.
La Comissió Europea identifica les següents: Microelectrònica i Nanoelectrònica; Nanotecnologia; Fotònica; Materials avançats; Biotecnologia Industrial; i Tecnologies de Fabricació Avançada (conegudes com KET interdisciplinàries).
El paper transversal i pluridimensional de les KET queda plasmat en el nombre de PIME que operen en aquest àmbit i en el nombre de llocs de treball d'alta qualitat que s'estan creant.
Quan s'analitza quines són les KET en què som més competents i quines són les institucions que més patenten en aquestes tecnologies, un queda relativament decebut. Només el CSIC destaca a Europa en la Biotecnologia Industrial o blanca, res més. El CSIC és una institució distribuïda per tot l'Estat i no podem parlar específicament de Catalunya, tot i que Catalunya hi contribueix molt en aquest àmbit.
Segurament tenim bons resultats de recerca en els àmbits de les KET, però no aconseguim fer el salt i arribar al mercat. Com és ben conegut, i destaca l'Informe COTEC, això ens pot fer caure en “la vall de la mort”. Tenim bona recerca bàsica en aquests camps, en alguns casos molt reconeguda, però tenim poca o molt poca presència en el mercat. Comparativament hi ha un abisme i tenim el risc de caure-hi.
Cicles productius.
L'abordatge del govern és bo. La xarxa TECNIO (centres tecnològics i grups universitaris experts en recerca industrial i transferència tecnològica de Catalunya) ha d'adaptar-se a les necessitats de l'empresa i ajudar a transformar-la. Amb tot, no estic gens segur que això succeeixi de forma natural.
Els centres fa anys que funcionen i han facturat bastant. Però això no ha passat. Més que demanar facturació a curt termini, convenen complicitats, incentius i lideratge per gestionar el canvi i disposar de projectes d'R+D+i d'empreses que es gestionin via els centres tecnològics catalans.
La deslocalització industrial
La vall de la mort és la generació d'una important quantitat de coneixement bàsic que no aconsegueix transformar-se en productes comercialitzables. La seva existència produeix efectes no desitjables com la deslocalització industrial i fins i tot la desaparició de sectors sencers per faltar elements clau de la seva cadena de valor.