Després de retardar durant mesos la publicació de les balances fiscals de la versió del Ministeri d'Hisenda -perdó, els comptes públics territorialitzats-, aquesta setmana l'equip de Montoro comandat per l'economista del CSIC Ángel de la Fuente va posar sobre la taula els seus càlculs, curiosament set dies abans de la trobada entre el president Artur Mas i el cap de l'executiu espanyol, Mariano Rajoy. Un moment, doncs, no gens innocent tot i que Montoro va optar per no anar a la presentació i vestir-la d'un suposat caràcter exclusivament tècnic.

Segons els comptes del ministeri, el dèficit català del 2011 va ser de 8.455 milions d'euros, el 4% del PIB, una xifra considerable però força per sota dels 15.006 milions d'euros (el 7,7% del PIB) que apuntava el govern en les balances presentades al juny passat. La diferència ve bàsicament pel mètode de càlcul. L'equip de De la Fuente s'ha limitat a aplicar el mètode de la càrrega-benefici que té en compte qui es beneficia d'una determinada inversió més enllà del territori on es fa. Això permet, per exemple, diluir l'efecte de capitalitat de Madrid perquè reparteix entre tots els ciutadans de l'Estat l'impacte d'inversions destinades a ministeris i organismes a la capital.

En canvi, la Generalitat va publicar les balances segons dos mètodes de càlcul, el de càrrega-benefici i el del flux monetari, que té en compte a quin territori es fa la inversió. Segons això, el 2011 el dèficit català es movia entre els 11.087 milions d'euros (càrrega-benefici) i els 15.006 milions d'euros (flux monetari). De fet, el principal mèrit dels comptes del ministeri és que atorguen la primera posició en el rànquing dels perjudicats pel dèficit fiscal a la Comunitat de Madrid, amb 16.723 milions d'euros. En segona posició apareix Catalunya i, ja a molta distància, el País Valencià (2.018 milions d'euros) i les Illes Balears (1.483 milions d'euros). La resta de comunitats tenen saldo positiu, i destaca per sobre de totes Andalusia, amb un superàvit fiscal de 7.421 milions d'euros.

I mentre el govern espanyol escalfa els motors per a la reunió entre Mas i Rajoy, la Cambra de Comerç de Barcelona també publicava aquesta setmana un estudi sobre la inversió del Ministeri de Foment per territoris que no deixa gaire dubtes sobre la teoria del greuge. Per tant, segons la institució que presideix Miquel Valls, les inversions en infraestructures de l'Estat a Catalunya han minvat considerablement en els últims cinc anys. Concretament, una baixada acumulada des del 2009 del 71%, força per sobre de la mitjana del 53% registrat al conjunt de les comunitats autònomes.

Però segur que aquestes dades no han espatllat gens ni mica una setmana triomfal per al president espanyol a compte de les últimes dades de l'enquesta de població activa (EPA) corresponents al segon trimestre. Segons les xifres l'Estat, va registrar 402.000 ocupats més, i la taxa d'atur s'ha situat en el 24,5% de la població activa, tot i que el PIB tan sols ha crescut un 0,5%. “La notícia que he volgut oferir des que vaig començar a governar”, ha dit Rajoy en referir-se al canvi de tendència en el mercat laboral que mostra l'última EPA.

El president de l'operació de subhasta tancada aquesta setmana pel FROB respecte de Catalunya Banc deu tenir força menys orgull. Finalment l'entitat ha anat a mans del BBVA -que, per cert, no té por de créixer i invertir a Catalunya- per poc més de mil milions. Salvar l'entitat va requerir una injecció de 13.000 milions d'euros. En la informació empresarial, destaquen els resultats de Gas Natural Fenosa, que va guanyar un 19,5% més en el primer semestre, i els d'Abertis, amb uns guanys d'un 5% més.

Enguany Serveis Funeraris de Barcelona celebren el centenari de la seva creació. Ho fan amb uns actes i projectes de futur. Un dels més urgents dels quals és construir a Sancho de Àvila el nou tanatori a Barcelona. Treballen per créixer al voltant de la capital catalana per acabar creant uns serveis funeraris metropolitans, segons Francesc Muñoz.