Suïssa és vista per la resta d'europeus amb percepcions diverses. És un pròsper país situat al cor d'Europa amb una gran projecció internacional i acull a Ginebra diversos organismes de les Nacions Unides. Gaudeix de la 6a renda per càpita més alta del món si bé ocupa el 9è lloc en l'índex de desenvolupament humà del PNUD 2013. És la seu de moltes institucions financeres, encara que se situa en un ressaguer 29è lloc entre 189 estats en el rànquing Doing Business 2014 del Banc Mundial.

És un país amb una gran cultura democràtica. Els ciutadans voten periòdicament en referèndums que se celebren els diumenges, amb una alta participació. Voten sobre tot tipus de qüestions, també per modificar la Constitució quan es considera oportú. El 9 de febrer, el 50,3% dels suïssos van aprovar una discutida modificació constitucional per establir un sistema de quotes a l'entrada de treballadors estrangers. Una qüestió que va entusiasmar els euroescèptics europeus però que va complicar les relacions amb Brussel·les. En tot cas, el govern federal valora el que els ciutadans decideixen a les urnes. Fins i tot voten sobre si cal limitar els salaris dels alts directius o sobre quin ha de ser el salari mínim laboral. Segons The Economist, la taxa d'atur era del 3,2% al juliol.

Suïssa ha estat considerada un paradís fiscal. Ara està canviant. Els Estats Units, la Unió Europea i l'OCDE han pressionat fortament perquè posi fi a l'abusiu secret bancari i cooperi internacionalment en matèria fiscal. El 6 de maig, Suïssa i Singapur van signar una declaració oficial comprometent-se a practicar a partir del 2017 un intercanvi automàtic de dades bancàries amb més de 40 països, entre ells els 34 membres de l'OCDE. Fins ara l'intercanvi no era automàtic, sinó a petició de les autoritats judicials i fiscals del país interessat. Un canvi històric que requerirà temps perquè sigui plenament efectiu.

Però Suïssa ha estat sempre molt més que un paradís fiscal. És una potència industrial, innovadora i molt competitiva. La indústria representa el 22% del PIB del país, una mica més que les finances, el 20%. El 2013, el comerç exterior va gaudir d'un superàvit de 19.500 milions d'euros. En canvi, França va tenir un dèficit comercial de 61.200 milions d'euros. Disposa de nínxols industrials en sectors estratègics com ara el farmacèutic, el químic, l'agroalimentari, la rellotgeria, els béns d'equip sofisticats i els instruments de precisió. La seva alta especialització reverteix en la presència de líders mundials, com ara Nestlé, Novartis, Roche i Swatch. Però també en una gran xarxa de pimes molt competitives. Els suïssos gaudeixen d'uns salaris molt alts però treballen unes 2.000 hores anuals. Regeix la jornada de 42 hores setmanals i van votar en un referèndum en contra d'aprovar les 40 hores setmanals.

La seva capacitat per guanyar quota en els mercats exteriors es demostra amb una dada: l'1 de juliol va entrar en vigor l'acord de lliure comerç (FTA) entre Suïssa i la Xina. És el segon país europeu, després d'Islàndia, amb qui Pequín va signar un FTA. I, entre els països membres de l'OCDE, els xinesos solament ho han fet amb Nova Zelanda.

Com s'explica que un país de 8 milions d'habitants que no és membre ni de la UE ni de la zona euro sigui tan competitiu? Suïssa no té recursos naturals però disposa d'uns excel·lents recursos humans. Hi preval el rol de les empreses i dels emprenedors com a motors econòmics i socials del país. A més a més s'inverteix moltíssim en educació, formació i innovació, que formen part de l'ADN dels suïssos. El país té excel·lents i ben finançades universitats, escoles tècniques i de formació professional, que atreuen els estudiants europeus, sobretot els francesos. Tot això reforça i retroalimenta la confiança entre els agents polítics i socials.

Hi ha un altre factor polític determinant. Suïssa té un marc constitucional molt estable i uns poders públics que reconeixen i defensen la diversitat fiscal, cultural i lingüística del país. La flexibilitat i el diàleg polític i social faciliten la convivència amb i entre els cantons. Aquest modus operandi és el que diferencia, utilitzant termes maragallians, aquest lil·liputenc país centreeuropeu, amb una extensió i una població poc més grans que les de Catalunya, d'un altre Estat del sud europeu disposat a defensar aferrissadament un retorn a un vetust centralisme i uniformisme polític i econòmic. Una manera d'actuar que no encaixa amb una gran majoria d'institucions i ciutadans catalans.