EDITORIAL
L'empresariat diu sí a la consulta
Catalunya viu un moment decisiu amb el procés. La majoria de partits polítics i centenars d'associacions de la societat civil demanen poder votar per decidir si Catalunya es convertirà en el proper estat d'Europa. Només falten cinc dies per la Diada Nacional, en què es podria viure la concentració més gran de la història europea amb l'objectiu de demanar, tots junts, poder votar el 9-N. Sembla que l'èxit de la V que omplirà la Diagonal i la Gran Via de Barcelona serà una realitat, segons les paraules de les presidentes de les entitats promotores, l'ANC i Òmnium Cultural, Carme Forcadell i Muriel Casals, respectivament.
Davant d'aquest context, el món empresarial no n'està al marge. Per això, aquesta setmana, a pocs dies de l'Onze de Setembre, hem parlat amb un gruix considerable de responsables de patronals i associacions empresarials per veure què pensen del procés, quins temors tenen i què es comenta de portes endins. Una de les primeres conclusions que sobresurt per damunt de les altres és que l'empresari està molt d'acord a poder votar en una consulta per decidir el futur de Catalunya. Una altra conclusió és que el món empresarial vol treballar amb la voluntat de no implicar-se públicament en un debat polític. Abans de l'estiu, en la Trobada Empresarial del Pirineu, que va reunir 400 assistents, el 71% d'ells es va pronunciar a favor de fer la consulta. El 2012, Pimec es va manifestar en un 82,4% a favor de la proposta de promoure la consulta si venia del Parlament. Quant a la decisió del vot, en una enquesta de la patronal vallesana Cecot va sortir un 53% a favor del sí. Poc temps abans, els associats de Pimec també van apostar pel sí a la independència en un 66,8%. Només les gran empreses mostren recels a fer un referèndum. Però com diu algun empresari amb el qual hem parlat: sigui quin sigui el resultat de la consulta, ens sabrem adaptar.
La transformació d'Andorra
En set anys, Andorra passarà de ser un lloc on es podien amagar diners no declarats amb la seguretat que no serien detectats -a menys que tinguessin un origen delictiu no fiscal- a proporcionar automàticament totes les dades dels inversors no residents a les respectives hisendes. És tracta d'una transformació radical derivada de l'última gran crisi mundial, quan amb la baixada dels ingressos públics els governs dels països es van adonar de la quantitat de milers de milions que se'ls escapaven cap als paradisos fiscals. El gir cap a la transparència era obligat, perquè el país no podia arriscar-se que se li tanquessin les portes del comerç amb la UE, amb la qual té uns tractats duaners que li són molt favorables. El canvi que s'està produint és molt gran perquè les exigències de la comunitat internacional no es limitaven a limitar primer i a suprimir al final el secret bancari, sinó que Andorra ha hagut d'implantar impostos directes per poder sortir de les llistes negres de paradisos fiscals.
L'obertura era l'única sortida, i un cop agafada aquesta via als andorrans els interessa aprofitar-la al màxim, negociant un tractat per convertir-se en estat associat de la UE. Més accés al mercat interior europeu pot ser una oportunitat per a Andorra, que, tot i haver hagut de capgirar l'estructura financera i fiscal, continua tenint avantatges competitius, com ho és una fiscalitat més baixa que les de l'entorn, que podrà mantenir.