EDITORIAL
Explotar el litoral més i bé
Amb prop de mig milió de places d'allotjament turístic a la costa catalana, l'anunci de la Generalitat que es vol explorar quin potencial econòmic hi ha per explotar al litoral fa arronsar el nas davant la perspectiva que es pugui construir encara més en un territori urbanísticament saturat. No es tracta daixò, segons el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, sinó de buscar, en col·laboració amb el sector privat, noves oportunitats de negoci relacionades amb l'esbarjo nàutic. En el litoral marítim, però també, i sobretot, en les aigües interiors dels rius i els embassaments.
El pla parteix de la base que, fins ara, cada sector, i cada empresa dins de cada sector, ha fet la guerra pel seu compte i que manquen actuacions per posar en contacte els diferents operadors i establir sinergies entre el sector públic i privat. I s'hi ha d'afegir la dificultat que representa que en aquestes activitats hi tenen competències moltes administracions: Generalitat, Ministeri de Foment, ajuntaments i confederació hidrogràfica. El viacrucis per les administracions en la recerca de permisos és un altre factor que frena l'obertura de noves activitats.
Tan important com la detecció de noves activitats econòmiques que creïn feina i redueixin la gran estacionalitat del sector turístic -tant estranger com intern, ja que a Catalunya hi ha més de 300.000 llicències relacionades amb l'esbarjo aquàtic- és que el pla del litoral reguli les activitats perquè no malmetin el medi ambient i les ordeni perquè les costes deixin de ser en els llocs més concorreguts un garbuix on banyar-se és un esport de risc entre motos aquàtiques, barques i surfistes.
La recuperació i els mercats exteriors
Molts experts coincideixen a dir que la recuperació ha arribat però que la intensitat és menor de la que es podia pensar fa uns mesos. Precisament aquesta setmana publiquem una plana de conjuntura en què expliquem que el dèficit comercial es torna a eixamplar. La recuperació de la demanda interna anima les importacions, mentre que les exportacions minven. La incògnita és saber si és un esgotament episòdic o si tornaran a agafar impuls. Descartada una sobtada marxa enrere de l'empresa catalana, cal analitzar si les exportacions minven per una pèrdua de competitivitat –factor summament preocupant si es confirma-, si és perquè la fortalesa de l'euro hi afecta més intensament que fins ara, o si és perquè els nostres clients fan menys comandes perquè produeixen menys. Una de les conclusions que hi aportem és que no hi ha cap pèrdua de competitivitat. Com a exemple, de les diverses empreses de què parlem aquesta setmana, quatre ens expliquen que aposten per comercialitzar els seus productes als mercats internacionals. Són empreses catalanes de sectors i grandària diferent. Dues han penetrat en el mercat llatinoamericà, concretament a Colòmbia. L'altra té un projecte seriós a la Xina i la quarta acaba d'anunciar que ha doblat la seva presència a Portugal. Hi ha diversos factors que serveixen perquè les empreses siguin més competitives. Però del que no hi ha cap mena de dubte és que el teixit empresarial català sap perfectament que davant la competència global el mercat no és l'Estat sinó el món. Per això cal mirar cap a l'exterior.