El deute públic ja supera el bilió d'euros i es va situar en el 98,9% del PIB en el segon trimestre, segons les dades publicades aquesta setmana pel Banc d'Espanya, que mostren, a més, un repunt d'un 1,6% amb relació al trimestre anterior, en part provocat per canvis metodològics en el càlcul. En fi, coses de la comptabilitat. Però que no pateixi ningú, ja que en breu l'Instituto Nacional de Estadística (INE) publicarà les dades del PIB amb el nou mètode de càlcul, que inclou l'activitat generada per la prostitució i el tràfic de drogues. I, aleshores, el PIB pujarà. I, tot i que això no restarà ni un euro més en el còmput del deute, ajudarà a rebaixar-ne el volum, i així el govern estarà més a prop de complir l'objectiu per a tot l'any, marcat en el 99,5% del PIB.

Per cert, segur que les dades sobre el deute de les administracions públiques generaran nous comentaris sobre la necessitat de mantenir els esforços de contenció i més d'un s'omplirà la boca parlant de l'obligació de les comunitats autònomes i dels ajuntaments de no malgastar, etc., etc., però potser aquests mateixos no posaran l'accent en el fet que el veritable generador d'aquest deute és l'administració de l'Estat (885.232 milions, que equivalen al 86,4% del PIB).

En aquest escenari el conseller d'Economia català, Andreu Mas-Colell, anunciava aquesta setmana la intenció del govern de recuperar el pagament de la paga extra als funcionaris l'exercici vinent. Des de CCOO ja han avisat que fins que no rebin la proposta formal de la mesura no se l'acabaran de creure, i el cert és que l'equip de Mas-Colell té unes quantes setmanes encara prou complicades per mirar de quadrar xifres en el pressupost pel 2015. I tot plegat, en un escenari marcat pel 9-N i el multitudinari clam demostrat amb la simbòlica V, que va omplir la Diagonal i la Gran Via de la capital catalana i amb la qual es va reclamar amb un crit clar i serè que, el dia assenyalat, el govern d'Artur Mas posi les urnes a disposició del poble català més enllà del que diguin des del govern Rajoy o des del TC, que pel que fa al cas són el mateix.

En fi, tornem a la macroeconomia. Més enllà del deute públic, si hi ha un altre indicador que darrerament s'esforça per tirar per terra els missatges d'optimisme patriòtic del PP, aquest és el de l'IPC. Al mes d'agost va tornar a marcar taxes interanuals negatives i manté incògnites sobre la capacitat de reactivació de l'economia.

I sort que l'INE ha contribuït aquests dies a l'optimisme amb les dades sobre l'evolució dels preus dels pisos, que mostra un cert canvi de tendència, amb un augment d'un 0,8% en el segon trimestre. El lleugeríssim repunt –encara ho és més si es tenen en compte els nivells de què es parteix– va molt per barris, però benvingut sigui.

Més enllà del cosmos macroeconòmic i polític, si la setmana ha tingut un protagonista amb nom i cognoms aquest ha estat el president de Banco Santander, Emilio Botín, que ha mort a causa d'un atac de cor mentre dormia. La desaparició del banquer per excel·lència deixa el gegant financer en mans de la seva filla Ana Patricia Botín, ben entrenada pel seu pare des de ben petita per garantir la continuïtat d'aquesta saga familiar de banquers. Ana Botín -el nom compost passa definitivament a la història- té al davant el repte de recuperar la rendibilitat del grup, afectada en aquests anys de crisi, i de continuar avançant en la internacionalització, i per què no dir-ho, de convèncer tots els accionistes que és la persona més adient per agafar les regnes del gegant financer.

Per cert que, dins també el sector financer, la setmana ha estat marcada pel llançament fet per CaixaBank d'AgroBank, una nova marca del grup català per guanyar terreny en el món agrari i a la qual destinarà d'entrada una línia de finançament de 2.600 milions d'euros.

En el pla empresarial destaca també l'anunci fet pel grup de distribució Miquel Alimentació d'una inversió de 29 milions a les Canàries per obrir quatre nous establiments d'autoservei a l'engròs i una plataforma logística, que donaran feina a unes 160 persones.