La creació, per part dels cinc estats emergents que formen el grup BRICS, d'un banc de desenvolupament i un fons d'estabilitat financera paral·lels a l'FMI i el BM constata el pes que en l'economia mundial estan agafant algunes economies en desenvolupament, molt especialment la Xina. I fixa el principi d'un nou ordre mundial en l'àmbit dels organismes internacionals de cooperació, que ha de substituir el que es va crear l'any 1944 per a la gestió del món capitalista que sortia de la Segona Guerra Mundial.

Aquests instruments que es posen a disposició dels països no industrialitzats volen cobrir necessitats noves que han sorgit amb els canvis en les relacions econòmiques internacionals que han desplaçat l'eix del creixement de l'Occident cap a l'Orient i del nord cap al sud. No hauria calgut que els BRICS muntessin aquesta estructura alternativa si l'FMI s'hagués adaptat a la nova situació, però continua funcionant com fa seixanta anys, quan el món capitalista era dominat pels Estats Units i la meitat d'Europa que no era comunista; l'Amèrica del Sud era el pati del darrere dels Estats Units, on es posaven governs a gust de les multinacionals, i l'Àfrica era un conjunt de colònies europees. El vet nord-americà a la proposta de donar als emergents drets de vot més ajustats al seu pes en l'economia mundial ha portat aquest organisme paral·lel, que pot atraure més països no desenvolupats descontents amb les polítiques de l'FMI, que, a més de mirar pels interessos dels fundadors occidentals, ha resultat ser un fracàs, ja que ha proposat mesures tan restrictives per solucionar les crisis econòmiques que han acabat agreujant-les. El sud ja es veu prou fort per no continuar depenent del nord.