Opinió

editorial

Els Brics mostren el nou ordre

La creació, per part dels cinc estats emergents que formen el grup BRICS, d'un banc de desenvolupament i un fons d'estabilitat financera paral·lels a l'FMI i el BM constata el pes que en l'economia mundial estan agafant algunes economies en desenvolupament, molt especialment la Xina. I fixa el principi d'un nou ordre mundial en l'àmbit dels organismes internacionals de cooperació, que ha de substituir el que es va crear l'any 1944 per a la gestió del món capitalista que sortia de la Segona Guerra Mundial.

Aquests instruments que es posen a disposició dels països no industrialitzats volen cobrir necessitats noves que han sorgit amb els canvis en les relacions econòmiques internacionals que han desplaçat l'eix del creixement de l'Occident cap a l'Orient i del nord cap al sud. No hauria calgut que els BRICS muntessin aquesta estructura alternativa si l'FMI s'hagués adaptat a la nova situació, però continua funcionant com fa seixanta anys, quan el món capitalista era dominat pels Estats Units i la meitat d'Europa que no era comunista; l'Amèrica del Sud era el pati del darrere dels Estats Units, on es posaven governs a gust de les multinacionals, i l'Àfrica era un conjunt de colònies europees. El vet nord-americà a la proposta de donar als emergents drets de vot més ajustats al seu pes en l'economia mundial ha portat aquest organisme paral·lel, que pot atraure més països no desenvolupats descontents amb les polítiques de l'FMI, que, a més de mirar pels interessos dels fundadors occidentals, ha resultat ser un fracàs, ja que ha proposat mesures tan restrictives per solucionar les crisis econòmiques que han acabat agreujant-les. El sud ja es veu prou fort per no continuar depenent del nord.

Dificultats per a les empreses ‘bio'

La situació dels últims anys ha estat molt dura per a la biotecnologia espanyola i catalana. Abans de la crisi hi havia, des del punt de vista polític, un compromís amb l'R+D i amb la creació d'empreses de base tecnològica, però s'han anat retallant ajudes i s'ha posat en risc l'ecosistema creat prèviament. S'ha posat en risc la viabilitat d'algunes companyies. Amb aquestes paraules s'expressa Ignasi Biosca, president de Catalonia Bio, una associació d'empreses biotecnològiques, en una entrevista que publiquem en aquesta edició. El cert és que durant anys la biotecnologia havia rebut molta atenció de l'administració. Amb l'arribada de la crisi, el sector està contra les cordes. Perquè el panorama pot resultar desolador si no hi ha més implicació pública i també privada. Fa poc temps es va anunciar l'operació entre Oryzon Genomics i Roche, i alguns ja han dit que hi haurà un abans i un després d'aquesta notícia. Certament, però també hem de considerar que una flor no fa estiu. El principal problema de les biotecnològiques, ara en plena crisi, és la falta de crèdit per trobar un finançament adequat per tirar endavant el negoci. La inversió privada ha augmentat una mica, però cal tenir present que es tracta d'una inversió de risc i que no té un retorn immediat. Les farmacèutiques entenen la difícil situació de les biotecnològiques, però veuen que el seu futur s'ha de basar en la innovació i la capacitat de trobar nous productes. Cal més suport de l'administració i treballar amb rigor per combatre la crisi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.