Islàndia va saber afrontar una erupció financera
Islàndia va retallar dràsticament el pressupost estatal i va incrementar
la pressió fiscal als que podien pagar més. Es va prioritzar el suport als més colpejats per la crisi
Poc abans d'agafar a Reykjavík el vol de tornada a Barcelona, el govern va decretar el 23 d'agost passat l'alerta vermella en iniciar-se l'erupció del volcà Bardarbunga, situat al nord del Vatnajokull, la glacera més gran d'Europa, a uns 300 quilòmetres de la capital. Els organismes de protecció civil havien pres, des de feia una setmana, mesures per afrontar una situació d'emergència. Els islandesos viuen pendents del batec dels 40 cons volcànics actius que dominen els 100.000 km2 del país. Cada quatre o cinc anys, un sol entrar en erupció. L'abril del 2010, el volcà Eyjafjallajökull va obligar a tancar l'espai aeri europeu.
Islàndia va ser sacsejada el 2008 per una altra erupció que no havien previst. Aquesta vegada, no va ser d'origen volcànic sinó financer. Els seus tres grans bancs (Kaupthing, Landsbanki i Glitnir) havien realitzat operacions financeres especulatives d'altíssim risc que van provocar la seva fallida. La corona islandesa es va desplomar, va perdre la meitat del seu valor i la inflació va arribar al 20%. L'economia va caure un 6,6% el 2009 i un 4,1% més el 2010 i el deute públic va superar el 100% del PIB. Islàndia va estar a la vora del col·lapse però va tornar a créixer un 2,7% el 2011.
El país va afrontar la crisi financera adoptant mesures diferents i fins i tot oposades a les preses en altres països del sud d'Europa. Els ciutadans van reaccionar negant-se a pagar els deutes dels bancs contrets amb els inversors estrangers, la majoria britànics i holandesos. El 6 de març de 2010, el 93% dels islandesos van rebutjar per referèndum assumir els deutes del banc islandès Icesave. Es va ajudar les persones abans que als bancs. Una vegada evitat el col·lapse, els ciutadans van aprovar en un altre referèndum en 2011 un pla per anar tornant els fons bloquejats als estalviadors estrangers, una cosa que va per llarg.
Islàndia va rebre un préstec de l'FMI, va retallar dràsticament el pressupost estatal i va incrementar la pressió fiscal als que podien pagar més. Es va prioritzar el suport a les empreses, llars i ciutadans més colpejats per la crisi. L'economia va anar millorant. El PIB podria créixer un 2,7% el 2014. La taxa d'atur és del 5%. Els dos motors econòmics són la pesca i el turisme. L'espectacular bellesa natural de l'illa que va seduir els realitzadors de Hollywood, va atreure uns 800.000 turistes el 2013 que es concentren en els mesos d'estiu.
Però el govern encara no ha resolt
alguns problemes que persisteixen en el sistema financer. El control de canvis establert temporalment el novembre de l2008 per frenar la fugida de capitals i l'ensulsiada de la corona islandesa, no va ser del tot aixecat. Les empreses locals difícilment poden obtenir els dòlars i euros necessaris per internacionalitzar-se i invertir a l'exterior.
Hi ha un viu debat sobre quin ha de ser el seu futur model de creixement. Els ingressos del sector pesquer depenen d'una bona gestió dels recursos de la plataforma continental. El turisme tornarà a créixer el 2014 però no es disposa d'infraestructures hoteleres suficients i es controla per preservar l'ecosistema de la illa. El país disposa de grans recursos energètics, geotèrmics i hidrològics, que difícilment pot exportar pel fet d'estar lluny del continent europeu. Però la seva posició geogràfica li permetrà jugar una altra carta estratègica. La zona de l'Àrtic s'integrarà en l'economia mundial. El progressiu desglaç de la regió polar provocat pels efectes del canvi climàtic desperta l'apetència de les empreses multinacionals per explotar els enormes recursos energètics que acull. Islàndia és membre del Consell de l'Àrtic.
A partir del 2015 podrien obrir-se en l'Àrtic durant els curts espais de temps estival, noves rutes marítimes per al transport comercial entre Àsia i Amèrica i Europa. Avui, un buc des de Xangai a Rotterdam, via estrets de Malacca i el canal de Suez, recorre 19.500 quilòmetres. Si creua l'oceà Pacífic, via canal de Panamà i l'Atlàntic, solca 24.800 quilòmetres. Però si s'obre la via àrtica pel pas nord-est per la costa nord russa, la ruta es retallarà a 15.400 quilòmetres. Xina, Rússia, Corea del sud i Japó anhelen arribar abans als mercats occidentals per la via àrtica. Xina i Islàndia van signar el 15 d'abril de 2013 un acord de lliure comerç, el primer que Pequín conclou amb un país europeu. Va entrar en vigor el passat 1 de juliol.
Islàndia està poblada per només 320.000 habitants. Ocupa el 13è lloc en l'Índex de Desenvolupament Humà del PNUD. I el 13è lloc en el Doing Business 2014 del BM. Ser un estat independent permet als islandesos defensar la seva cultura i llengua pròpies. És membre de l'ONU, l'OTAN i de l'Espai Econòmic Europeu, encara que els islandesos no tenen pressa per entrar a la UE.