Opinió

EDITORIAL

Creix el nombre d'empreses

Aquesta crisi econòmica, que ha comportat unes conseqüències nefastes per a milers de treballadors, entre altres coses ha significat que ara hi ha 45.000 empreses menys que abans de començar la recessió. Enguany, sobretot en el segon trimestre, s'ha observat que el saldo d'empreses -la diferència de les de nova creació i les que han tancat- ha augmentat després d'un llarg període de temps. De fet, ja són tres períodes amb un saldo positiu. Això vol dir que ja s'ha acabat la crisi? No, però sí que és un indici que la situació és millor que la de fa un any. Hi ha hagut una confluència de factors que de ben segur que hi han tingut a veure. Un és la millora de l'accés al crèdit. Els últims 12 mesos ha augmentat el volum d'operacions de crèdit respecte a l'any anterior. Un altre element és l'arribada d'inversió estrangera, un fet que comporta la posada en marxa de noves iniciatives empresarials. En aquest sentit, la Pimec ha fet notar que cal incrementar la sensibilitat de cara a la reforma fiscal. Si hagués estat així pot ser no s'haurien tancat tantes empreses. Si fins ara comentem que per primer cop en diversos anys el saldo de creació d'empreses ha estat positiu, també haurem de dir, per ser equitatius, que moltes de les empreses que ara tornen a funcionar ja ho havien fet anteriorment. És a dir, amb la crisi s'havia deixat sense operativitat un negoci que no era rendible. La conclusió, doncs, és que caldrà ser prudent a l'hora d'interpretar les estadístiques. El sector de la construcció, que ha perdut un terç de les empreses que tenia, és un dels més afectats. O el del sector industrial, que ha vist perdre el 21% del nombre d'empreses. Cal, doncs, aguantar amb esforç i imaginació, mentre s'activen nous negocis per al futur.

Fusió per investigar més

El redescobriment de la importància de la indústria per al creixement econòmic de Catalunya ha accelerat la vella aspiració del govern d'unificar els centres tecnològics avançats per tenir una eina més potent d'investigació aplicada. El missatge és clar: aquesta setmana s'han posat a disposició dels sis centres de la xarxa Tecnio 8,7 milions d'euros, amb la condició que tres estiguin fusionats abans de final d'any, i es prometen més diners si la fusió és total en tres anys. L'objectiu és optimitzar els recursos, amb la creació d'una nova direcció unificada i una integració plena en tasques com la comercial, i també agafar més massa crítica per poder tenir accés a més recursos, ja que la UE també potencia la creació de centres més grans, els que en el programa Horitzó 2020 tindran més accés a dotacions econòmiques per treballar en projectes més potents.

Els centres es veuen obligats a acceptar la fusió per la dependència que tenen dels recursos públics, però és de desitjar que, amb la nova estructura, no es perdin les infraestructures i especificitat de cada centre així com el seu arrelament en el territori. Tant el govern i la direcció dels centres prenen com a model el del País Basc, el procés de concentració del qual va comportar un model de federació en què els centres conserven un nivell d'autonomia. En model del País Basc es facturen 210 milions d'euros, molts més que els 60 milions que sumen els sis centres catalans, una dada que la Generalitat esgrimeix com a bon argument per explicar la necessitat i la urgència de la unificació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.