Gran angular

Adéu als congressos a Santo Domingo

El nou codi de bones pràctiques dels laboratoris posa setge a les reunions científiques que pretenen obsequiar i influir en els metges

Els organitzadors de les reunions temen que algunes mesures redueixin l'assistència

Els laboratoris farmacèutics han fet un altre pas de rosca en el seu compromís de més transparència en la relació amb el col·lectiu sanitari. És una relació, estreta, que històricament sempre ha estat sota sospita. El nou codi de bones pràctiques de Farmaindústria obliga els seus associats a fer públiques les dades, de manera individual, sobre els pagaments que efectua als professionals sanitaris per sufragar les inscripcions, les estades i els desplaçaments a congressos mèdics.

Aquest gest de responsabilitat amoïna els facultatius per les possibles repercussions fiscals que se'n puguin derivar si Hisenda les considera retribució en espècie. Ràpidament, el temor s'ha encomanat a les empreses que organitzen els congressos perquè preveuen que, per aquest motiu, l'assistència se'n pugui veure afectada negativament, ara que sembla que es començava a recuperar. “Hi haurà menys assistència si això no s'aclareix”, reconeix Christoph Tessmar, director de Barcelona Convention Bureau.

En l'OPC Catalunya, l'associació d'empreses organitzadores de congressos, es confia que Farmaindustria procedeixi per esvair les preocupacions dels facultatius, tot i que reconeixen que tenen la paella pel mànec: “El 80% dels congressos que organitzen són mèdics i tenen la participació econòmica de la indústria en una proporció que supera el 90%. Sense el seu suport, difícilment es poden fer congressos”, reconeix Rafel Peris, president d'OPC Catalunya.

No és el primer cop que una decisió de Farmaindústria genera controvèrsia en el món dels congressos. Fa anys que els organitzadors adapten les seves pautes de treball a mesura que Farmaindustria ha anat extremant el seu codi de conducta. El 2002 veu la llum la primera versió, i pràcticament cada any s'hi han anat introduint modificacions. José Zamarriego, director de la unitat de supervisió deontològica, prefereix parlar de “millora contínua”.

Per exemple, han prohibit organitzar esdeveniments de lleure en el marc de congressos i, fins i tot, que aquests se celebrin en destinacions turístiques en què tinguin lloc activitats lúdiques, recreatives o esportives, és a dir, res de camps de golf, parcs temàtics, complexos de joc o estacions d'esquí –en algun moment es van prohibir els congressos a Andorra, però després es va rectificar i ara són possibles, si són fora de la temporada de neu-; a més, es fixa en 60 euros el cost màxim dels àpats i queden prohibits els hotels de luxe, els regals i estendre l'hospitalitat als acompanyants; tampoc no es poden organitzar esdeveniments a l'estranger llevat que estigui justificat des del punt de vista logístic. “Abans s'havien arribat a muntar reunions a Santo Domingo amb assistents espanyols, només”, reconeix Peris. “En cap cas el congrés es pot interpretar com un incentiu”, subratlla Zamarriego. I tot això afecta les reunions estatals però també les internacionals que tenen lloc a Espanya. “La destinació ha deixat de ser clau per muntar un congrés”, diu Tesstar.

El responsable de la unitat de deontologia de Farmaindústria explica que l'objectiu d'aquestes i altres mesures adoptades és augmentar la confiança en la indústria farmacèutica. I assegura que no hi ha cap altre camí que el d'actuar amb responsabilitat i transparència. “Que el pacient rebi el millor tractament per guarir la seva malaltia és el que ens ha de guiar, és inacceptable que aquest objectiu pugui estar influït per un incentiu”, afirma.

Renovar coneixements.

El congrés científic té un paper fonamental en la formació contínua i el reciclatge dels especialistes mèdics. Les presentacions, les conferències i els contactes que s'hi fan són bàsics per renovar el coneixement amb les últimes novetats. Però els interessos comercials van pervertir aquest objectiu i els van convertir en un mitjà per condicionar la capacitat dels metges de prescriure un o altre medicament.

Ja fa temps que en el sector corregeixen el comportament. Les retallades públiques no han fet sinó accelerar-ne el procés: “Ja fa temps que la indústria es mou en aquesta direcció, però en èpoques complexes com l'actual hi ha més necessitat de transparència i de fer les coses bé”, diu Zamarriego.

El codi de bones pràctiques inclou un règim sancionador i convida a denunciar les pràctiques irregulars. Aquestes són una font per anar millorant el codi.

A l'OPC reconeixen que ara han d'actuar amb peus de plom sobre què contracten. Per exemple, descarten fer instal·lacions catalogades com a bé cultural per evitar que l'accés es pugui interpretar com una visita lúdica; tampoc no poden posar música als congressos.

Christoph Tessmar pensa que aquestes limitacions també són una oportunitat si s'actua amb anticipació: “La severitat d'aquestes normes ens obliga a fer tasques d'assessoria i d'advertir, sobretot els organitzadors internacionals, sobre el que es pot i el que no es pot fer i els ajuden a adaptar-se: aquesta actitud ens fa ser més competitius”, assegura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.