opinio

Cop a l'impost sobre successions i donacions

En aquest moment urgeix parar esment a les planificacions fiscals de les herències i donacions, i també a les accions per intentar recuperar l'impost pagat

La sentència del Tribunal de la Unió Europea del 3 de setembre del 2014 és un cop fonamental a la delicada situació que presenta l'impost sobre successions i donacions a Espanya i a Catalunya. El Tribunal ha resolt que en l'impost hi ha normes que vulneren el principi de llibertat de circulació de capitals, a causa de la diferent tributació aplicable als residents a Espanya o a l'estranger; perquè en aquests casos no s'apliquen les diferents normatives autonòmiques, sinó únicament l'estatal.

La sentència obre un front molt important de reclamacions de devolució de l'impost: sent Espanya un país receptor de gran nombre d'estrangers d'edat avançada, titulars d'immobles en moltes zones costaneres, la tributació dels seus hereus no residents a l'Estat pot donar lloc ara a sol·licituds de rectificació de les seves autoliquidacions dels exercicis no prescrits. Part d'ells ja s'havien avançat a la publicació de la sentència estant pendents de resolució les reclamacions i els recursos interposats. Al seu torn, caldria plantejar l'abast de les accions de responsabilitat patrimonial contra l'Estat legislador, ja que ha estat la normativa estatal la que ha generat aquesta diferència de tracte entre residents i no residents a Espanya considerada incompatible amb l'ordenament comunitari.

La dimensió resolta.

En efecte, si la dimensió resolta pel Tribunal europeu s'emmarca en la coordenada de l'ordenament comunitari, també des de la perspectiva interna es destacava ja des de feia temps la insatisfactòria situació generada pel resultat de l'exercici de les diverses normatives autonòmiques. La disparitat entre aquestes, la connexió en maneres diferents amb la residència al territori de cada comunitat autònoma de causants i successors, i les diferències de tributació que genera entre membres d'una mateixa família han despertat seriosos interrogants respecte a l'adequació de l'impost al principi d'igualtat. Així, el mateix Tribunal Suprem ha elevat una qüestió d'inconstitucionalitat en relació amb la normativa del País Valencià. Si s'atén bé, la mateixa lògica de discriminació entre residents i no residents a Espanya respecte a la qual s'ha pronunciat el Tribunal europeu cal advertir entre residents en diferents territoris d'Espanya. De fet, ja s'ha observat en diverses autonomies una tendència recent de reducció dels beneficis fiscals en el càlcul de l'impost.

En síntesi, en aquest moment urgeix parar esment a les planificacions fiscals de les herències i donacions, i també a les accions per intentar recuperar l'impost pagat. Això últim és conseqüència immediata de la sentència del 3 de setembre; una sentència que pot suposar el cop de gràcia a un impost que en els últims anys ha apostat per una reducció de càrrega tributària molt notable i al qual pot quedar un escàs recorregut en el temps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.