No és que els motors s'hagin aturat però sí que s'han posat al ralentí a l'espera de veure com evoluciona l'escenari polític les properes setmanes. Aquest és el missatge dominant entre els representants de les cambres i associacions d'empresaris d'Itàlia, França, Alemanya, el Japó, i Israel. Tots reconeixen que la situació ha canviat respecte de fa un any, entre altres coses perquè el recent referèndum escocès i la celebració de l'última Diada han servit per col·locar la qüestió catalana entre els temes que recull la premsa dels seus països d'origen.

Augmenta el coneixement i alhora la preocupació per la incertesa de l'escenari. “No es veu clar el que pot passar, quin serà el resultat final i això genera certa inquietu”, destaca el responsable de la Cambra de Comerç Catalunya- Israel, Giaco Ventura. “El diner és covard per naturalesa”, destaca, però a més a diferència del cas escocès el que genera més desconcert entre els representants de les cambres estrangeres és la manca de diàleg polític.

De fet, el director de la Cambra de Comerç Hispano Japonesa, Miguel Ángel Martínez Massa, explica que per a determinades cultures com la japonesa aquest nivell de conflicte resulta incomprensible. “Al Japó, que és el país de l'harmonia, amb prou feines hi ha litigis, tot s'arregla amb consensos a totes les capes de la societat, civil i pública”, explica.

També destaca aquest punt el president de l'Associació de Directius de parla alemanya- KDF, Andrés Gómez Núñez, per a qui aquesta “falta de diàleg i d'acostament entre el govern central i el govern autonòmic preocupa molt, ja que ningú no pot predir l'evolució d'aquest enfrontament”. Els directius alemanys han estat un dels col·lectius estrangers més crítics amb el procés obert a Catalunya i uns dels pocs que han advertit pel principi que les inversions de les seves empreses se'n poden veure afectades. “Les inversions en climes de tanta tensió política que fàcilment poden passar a tensions socials i enfrontaments, se'n ressenten, s'ajornen”, diu Gómez Núñez.

En canvi, el director de la Cambra de Comerç francesa a Barcelona, Philippe Saman, nega que l'escenari polític de les últimes setmanes marcat per la convocatòria de la consulta i el recurs al Tribunal Constitucional hagi canviat el panorama de les seves empreses associades. “De moment, no han mostrat cap símptoma de canvi quant a la seva estratègia a Catalunya”, destaca.

Per la presidenta de la Cambra italiana a Barcelona, Emanuela Carmenati, encara és aviat per jutjar l'impacte que pot tenir sobre les empreses italianes amb presència a Catalunya, “falten elements de judici i el panorama canvia a diari”. Però el que Carmenati té clar com la majoria dels representants de cambres i associacions estrangeres, és que el seu paper no ha de ser el de prendre partit sobre el resultat de la consulta. “Hi som com a espectadors, i de fet no podem tenir un altre rol que no sigui el d'espectadors”, afirma. I amb tot, Carmenati reconeix que “evidentment, les eventuals conseqüències i implicacions són molt superiors a les que hauria tingut el cas escocès, perquè les relacions comercials Itàlia-Espanya-Catalunya són molt importants”.

La inversió estrangera productiva va créixer el 31,5% a Catalunya el 2013, l'augment més gran de l'Estat. Però ara les cambres estrangeres admeten que més d'una empresa ha paralitzat els plans a l'espera de com evoluciona l'escenari polític els propers mesos. “Barcelona i Catalunya atrauen amb força, però l'inversor vol saber a quin mercat aposta, si a un de 7 o a un de 40 milions d'habitants”, destaca Gómez Núñez. En aquest mateix sentit, el responsable de la Cambra israeliana destaca que un dels sectors en què s'està notant aquest wait and see és en el del mercat immobiliari.

En canvi, per Saman, tot i l'actual conjuntura, “Catalunya segueix sent un mercat molt atractiu per a les nostres empreses”. I en tot cas, ningú no s'aventura a predir una deslocalització en massa en cas d'una hipotètica independència. “El fonamental és que les coses es portin pels camins normals de la concòrdia”, destaca Miguel Ángel Martínez.