El popular Rajoy es vanta que Espanya és líder de la zona de l'euro en creixement econòmic. Tremoleu, perquè l'última vegada que un president espanyol va treure pit va ser quan Zapatero presumia que Espanya passava al davant d'Itàlia en PIB, i va ser el pròleg del rescat encobert.

Rajoy té a favor seu dues estadístiques conegudes aquesta setmana: l'EPA, que situa la taxa d'atur del tercer trimestre en el 19,1% a Catalunya i el 23,67% en tot l'estat, amb 515.700 desocupats menys que un any abans; i les dades sobre el turisme d'agost, amb rècord d'arribada d'estrangers: 734.455 més, superant per primera vegada en un mes els nou milions.

Eufòries, poques. Perquè aquest lideratge en creixement no és conseqüència que l'economia espanyola creixi a ritme xinès, sinó que les grans economies europees -de les qual depèn tant l'exportació catalana i espanyola- estan sota mínims. La situació és tan delicada que fins i tot Alemanya, inflexible amb el compliment dels objectius de dèficit, està disposada a flexibilitzar els deures de França, que està en recessió. Els conservadors de Merkel són conscients que si collen massa el socialista francès Hollande en poden sortir escaldats els alemanys, que depenen del sector exterior i han vist com la seva producció industrial queia un 2,98% a l'agost.

Temors de recessió generalitzada a Europa que han portat aquest divendres els caps d'estat i de govern de la UE a donar suport al projecte de la Comissió Europea de mobilitzar durant el període 2015-2017 un paquet de 300.000 milions d'euros en inversió pública i privada addicional per establir les bases per a una recuperació econòmica forta. Els líders europeus celebren la creació d'un grup de treball, liderat per la Comissió i el Banc Europeu d'Inversions (BEI) i amb representants dels estats membres, per identificar els projectes de rellevància europea que podrien finançar-se i demanen a l'executiu comunitari que en faci via. Tot molt maco, però amb una pega: ningú no sap com es finançarà aquesta inversió, ja que els governs s'afanyen a afegir que s'ha de fer sense augmentar els dèficits públics.

En l'apartat d'economia negra, l'exministre d'Economia del PP Rodrigo Rato ha aconseguit reunir els diners per pagar la fiança que li demana el jutge per responsabilitats civils derivades de l'ús de targetes opaques per part dels directius de Bankia; l'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, no se n'ha sortit en l'intent que Mapfre pagués la fiança i li embargaran béns. Sense sortir del negre, el jutge de l'Audiencia Nacional Pablo Ruz ha citat per dimarts que ve com a imputat l'exsecretari general del Partit Popular (PP) Ángel Acebes, per la compra d'accions de Libertad Digital amb càrrec a la caixa B dels populars. Relacions que evoquen els temps, que ara semblen tan lluny, del bon rotllo entre CiU i PP amb la pràctica del peix al cove: Acebes va ser ministre de l'Interior en un govern en què va fer parella amb Eduardo Zaplana, ministre portaveu i de Treball que va dir que havia entrat en política per folrar-se i sogre de Luis Iglesias, imputat, com el seu soci Oleguer Pujol, per blanqueig de capitals i delicte fiscal amb operacions immobiliàries.

El Fòrum Empresarial Creiem en Catalunya, que acull 18 organitzacions empresarials catalanes, va organitzar dimecres un acte col·lectiu en què es va deixar clar el compromís amb el futur del país, “decideixin el que decideixin els ciutadans”.

El president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, ha anunciat que aspirarà a un segon mandat com a president de la patronal catalana en les eleccions que molt probablement es faran al desembre. Gay de Montellà va rellevar el 2011 Joan Rosell, quan aquest va ser elegit president de la patronal espanyola CEOE.

Nissan ha inaugurat la nova seu corporativa a l'Hospitalet de Llobregat, des d'on gestionarà les operacions de vendes i màrqueting per a tot l'Estat, tasques que des de feia vint anys es feien a Barcelona.

El president de la petroliera francesa Total, Christophe Margerie, va morir dimarts en un accident d'avió en un aeroport de Moscou. Margerie era un crític de les sancions econòmiques a Rússia pel conflicte d'Ucraïna.