opinio

Benzineres ‘low cost': modernitat vs. monopoli

Si no esdevenim estat,
el risc de mantenir un mercat menys competitiu serà superior que si disposem d'un estat modern, enfocat a la millora de les empreses

L'any 1993 es va liberalitzar el sector dels hidrocarburs i va acabar el monopoli estatal de CAMPSA (Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos). Això faria pensar que un cop desaparegut el monopoli, els preus del mercat funcionarien en plena competència. Però les lleis del mercat mai són perfectes i, de fet, després del monopoli hi va haver una situació gairebé tan dolenta que es podria dir que la nova ha estat pitjor que l'anterior. Avui, 21 anys després, el mercat d'hidrocarburs està encara dominat principalment per tres empreses (Repsol, Cepsa i BP) -a les quals per cert la CNMV va imposar una sanció de 7,9 milions d'euros per haver pactat els preus el 2009.

Per tant, és obvi que hi ha la certesa que després de la liberalització aquestes empreses van fixar el preu de manera fraudulenta (presumptament). Unes companyies que, per cert, tenen beneficis molt superiors a la sanció imposada.

Avui no sabem quina és la situació en la fixació de preus de les grans empreses distribuïdores, però la CNMV va tornar a obrir un segon expedient a les mateixes empreses el juliol passat. Sigui com vulgui, les estadístiques diuen que els preus dels carburants a l'Estat espanyol abans d'impostos són els quarts més cars de la UE.

Hi ha una altra dada interessant que fa referència als marges comercials. El marge mitjà dels carburants a Espanya és de 16 cèntims per litre, molt superior a Alemanya, on és d'11,7 cèntims o a França (7,2 cèntims).

És evident, doncs, que el marge comercial és molt superior a Espanya. Això es pot deure a diversos factors, però bé podria ser producte de la falta de competència, cosa que permet mantenir els preus a uns nivells alts.

Què cal fer per incrementar la competència i per tant abaixar els preus? Doncs incrementar el nombre de distribuïdors. Això podria passar amb l'aparició d'algunes noves grans empreses, o bé amb la creació de moltes de petites. I aquest és l'efecte que avui estan començant a produir les famoses low cost. Aquest tipus de punts de venda comprem el mateix carburant que la resta, que subministra principalment CLH i que, per tant, té la mateixa qualitat que el de les grans companyies (tret de petites variants producte de l'ús d'additius, que poden millorar la combustió però mai incrementar la potència calorífica). La diferència és el model de negoci. Les low cost podem oferir un preu inferior atesos els menors costos d'amortització d'instal·lació, perquè lloguem parcel·les més petites, i perquè ens estalviem les despeses de personal que es dedica a la venda d'altres productes. Com a conseqüència, podem oferir un millor preu al consumidor, gràcies sobretot a l'automatització del procés de subministrament.

Sobta en aquesta línia veure com en països com França més del 60% dels punts de venda de carburant són estacions automatitzades, mentre que a l'Estat espanyol la xifra és d'un 10%. Tenim un gran camí per recórrer i en conseqüència per reduir els marges comercials dels carburants. Però vet aquí que comença a haver-hi veus en contra de l'aparició d'aquest tipus d'estacions, que per altra banda en països com França són majoritàries. Abans de l'estiu l'APESB, associació presidida pel senyor Manuel Amado -que ja era al negoci del petroli abans de la Transició-, enviava al Ministeri d'Indústria un informe en què es posava en dubte la seguretat de les instal·lacions dites low cost, en un intent d'aconseguir modificar la regulació i obligar cada instal·lació a tenir personal durant les hores de servei al públic. Això faria reduir la competitivitat de l'automatització dels punts de venda i per tant incrementar els costos finals de les low cost però també el que els consumidors hauran de pagar.

Molt ens temem que aquestes pressions puguin acabar donant la raó als que volen continuar mantenint un model de venda al detall de carburant que té una veta de mercat important però que no és majoritària. Avui, la majoria de consumidors no està disposat a pagar fins a 7 euros més per dipòsit, pel fet de proveir-se en una benzinera tradicional si al costat troba una low cost automatitzada.

Si no esdevenim estat, el risc de mantenir un mercat menys competitiu serà superior que si disposem d'un estat modern, enfocat a la millora de les empreses i no a fer grans les companyies properes al poder. De fet, deixar Espanya serà probablement l'única manera d'aconseguir que creixi el nombre d'operadors i, per tant, que es generi més competència també en aquest esglaó del procés. A mi també m'agrada que els nostres pilots de motos guanyin grans premis, però no si és a costa de pagar més per omplir el dipòsit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.