opinio

L'economia russa es deteriora

Rússia és una potència militar i energètica però està lluny de ser un país desenvolupat. És una economia feble i poc diversificada que mou tan sols el 3% del PIB mundial

Vladimir Putin va assistir a la 22a Cimera d'APEC que va reunir els dies 10 i 11 de novembre a Pequín els líders de 21 economies de tots dos costats del Pacífic. Va aconseguir el suport de Xi Jimping per capejar les sancions econòmiques decretades per EUA i la UE per la intervenció russa a Ucraïna. A continuació, Putin va volar a Brisbane per participar en una cimera del G20 celebrada sobre un fons de divisions geopolítiques, on es van constatar les tensions entre la UE i Rússia pel conflicte a Ucraïna. Putin, cada vegada més aïllat i pressionat per Occident, va partir irat cap a Moscou, hores abans del previst. Els problemes econòmics se li acumulen a casa.

Rússia està a les portes d'una altra recessió econòmica. Però, a diferència de les anteriors crisis financeres de 1998 i 2008, l'actual s'enverina per raons geopolítiques. Putin posa en dubte l'statu quo europeu establert al final de la guerra freda després del col·lapse de la URSS al 1991. Avui, intenta refer la seva antiga esfera d'influència política i econòmica a Europa oriental i Àsia central. Després d'annexionar-se la península de Crimea i intervenir militarment a l'est d'Ucraïna, pressiona Geòrgia i Moldàvia, que han apostat per la UE. També creix la inquietud als països bàltics, Bulgària i els Balcans.

Les sancions econòmiques d'EUA i la UE fan forat en l'economia russa, cada vegada més fràgil. La brusca caiguda del ruble, una fugida de capitals a l'exterior que supera els 130.000 milions de dòlars, el fre en sec de les inversions estrangeres, la poca competitivitat de la indústria i una corrupció política endèmica, són factors que incrementen una profunda desconfiança dels mercats vers la situació econòmica del país. El Banc Central de Rússia (BCR) va intervenir per frenar la depreciació del ruble. Però, després de vendre uns 100.000 milions de dòlars de les seves reserves de divises amb pocs resultats, va decidir el 10 de novembre deixar surar lliurement la divisa russa. La borsa de reserves de divises russes se situa avui en uns 370.000 milions de dòlars. Una xifra que podria resultar insuficient a mitjà termini. Hauria pogut ser superior si el govern hagués administrat millor els enormes ingressos energètics quan el preu del petroli estava pels núvols. Però es van malbaratar recursos finançant un ineficient sector energètic i unes despeses militars que van créixer un 30% des de 2008.

Des de principis de 2014, el ruble va perdre més d'un 30% del seu valor enfront del dòlar i un 25% davant l'euro. El BCR va pujar el tipus d'interès del 8% al 9,5% per intentar frenar la fugida de capitals. I la Duma va modificar amb caràcter d'urgència el marc legal fiscal per aconseguir repatriar part dels situats en l'exterior. Però la inflació es va disparar al 9% i podria afectar el consum interior, el principal motor econòmic.

Les sancions occidentals limiten l'accés dels grans bancs i empreses energètiques, molt endeutats, al finançament internacional, dificultant el pagament a causa dels creditors internacionals. Encara han d'afrontar uns 47.000 milions de dòlars el 2014 i 90.000 milions més el 2015. I un ruble més baix incrementa la factura d'un deute exterior que l'agència Moody's va degradar el 17 d'octubre de Baa1 a Baa2. A més, la forta caiguda dels preus mundials del petroli, un 30% des de juny, és un altre factor de depreciació del ruble. I desequilibra uns pressupostos públics que depenen dels ingressos energètics. La balança per compte corrent encara té un superàvit que s'explica en part perquè Moscou va frenar les importacions, sobre aliments, procedents de la UE.

Rússia és la novena economia mundial però segueix assentada sobre un fràgil estat de dret. És una potència militar i energètica però està lluny de ser un país desenvolupat. És una economia estructuralment feble i poc diversificada que representa solament el 3% del PIB mundial. Depèn de les exportacions energètiques que copen el 67% del total i nodreixen el 50% dels ingressos necessaris per millorar les deficients i insuficients infraestructures del país. Sense profundes reformes estructurals, el model de creixement rus és insostenible. La situació econòmica empitjorarà si el conflicte a Ucraïna es perllonga massa i Washington i Brussel·les amplien les sancions econòmiques. I les finances podrien col·lapsar-se si el preu del barril de Brent segueix molt temps per sota dels 100 dòlars.

El futur de Rússia depèn de l'evolució política del règim de Putin. Les relacions polítiques amb la UE es deterioren i Angela Merkel, molesta davant l'agressiva diplomàcia russa, ja desconfia de Putin. Cosa que denota mals auguris per a Europa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.