Els més rellevants organismes econòmics internacionals han a bastament publicat, a aquestes altures d'any, la seva visió i les seves previsions, sobre l'economia europea per al 2015. Dimarts passat es publicava l'informe de tardor de l'OCDE, que ha empitjorat per a la zona euro (+1,1%) les ja dèbils estimacions que feia l'FMI a principis d'octubre (+1,5%). L'economia europea com a ànec lleig de l'economia mundial que, tot i les incerteses, ha de créixer l'any que ve un +3,7% segons l'OCDE o un +3,4% segons l'FMI. En síntesi, una continuació de la permanent pèrdua de pes relativa d'Europa en l'economia global. És cert que veurem potser una lleugeríssima recuperació de la zona euro el 2015, però el gap amb el creixement global es mantindrà o més aviat s'eixamplarà. No són, però, aquestes constatacions –reiterades però inevitables– les que voldria destacar aquí. El 2015 no passarà probablement a la història com un any de gran desastre econòmic o de gran expansió. Serà un any més aviat normalet, estadísticament parlant. En canvi, des del punt de vista de les grans dinàmiques politicoeconòmiques, segons molts esdeveniments recents i algunes percepcions encara no consensuades, l'any que ve potser sí que serà un exercici excepcional i decisiu.

Aquest mateix mes de novembre, una sèrie sorprenentment intensa d'esdeveniments interrelacionats podrien haver indicat –ara ja definitivament– el pas confirmat cap a la concreció i domini de les grans noves tendències que forcegen per imposar-se al vell món jerarquitzat (USA/URSS i, després, USA sola) que han dominat els darrers 60 o 70 anys. És a dir, la irrupció en la política i en l'economia mundial de la multipolaritat, i del domini absolut en l'àmbit empresarial d'internet i de l'alta tecnologia de comunicacions, com el fenomen d'Alibaba fa preveure.