La crisi de les professions?
Els canvis tecnològics i les dinàmiques liberalitzadores fan que moltes ocupacions vegin que el terra es mou sota els seus peus
La professió o l'ofici és un dels aspectes de la vida de les persones que tenen un caràcter més perenne, conjuntament amb la vinculació a un club de futbol. Podem canviar de domicili, de partit polític i de parella, però difícilment canviem d'ocupació o d'equip. Aquesta característica acaba revestint les professions d'una aparença d'estabilitat que en realitat no tenen. Les professions evolucionen. Constantment estan sorgint noves activitats, algunes es consoliden i altres desapareixen i les que romanen ho fan adaptades als nous temps.
Ara bé, en les darreres dècades, els canvis se succeeixen a un ritme tan accelerat que molts professionals tenen la percepció que el terra es mou sota els seus peus. La reacció davant d'aquestes transformacions és el que acaba diferenciant uns professionals d'altres. Hi ha qui pensa que l'evolució és a pitjor, que anem cap a una banalització de determinades professions i la precarització de les condicions com s'exerceixen; en canvi, hi ha qui proclama el naixement d'una nova era marcada per l'hegemonia de les professions.
Sens dubte que un dels factors que més estan contribuint a aquests canvis és la tecnologia associada a suposadament nous paradigmes econòmics. Així per exemple les TIC (tecnologies de la informació i comunicació) estan fent tremolar els fonaments de moltes professions. És el que s'ha anomenat disrupció, és a dir, canvis que marquen un abans i un després.
La societat digital.
“De què serveix ancorar-se en un món que ja no existeix?”, es pregunta Bustelo Ruesta. La consultora constata que la gent més proteccionista és a la que pitjor li va i advoca per afrontar els canvis amb una actitud positiva que passa per estar al dia de les novetats i de com poden afectar i adaptar-se ràpidament. “Els nous professionals es valoraran per les seves habilitats i aptituds i no pels seus títols la qual cosa és un desafiament per als individus però també per a les universitats”, assegura. El que succeeix és que el nou entorn genera un cert estat d'ànim col·lectiu poc favorable, caracteritzat més aviat per una pèrdua d'autoestima, que dificulta la reacció.
La impressió és que les fronteres professionals, en altres moments molt clares, es van difuminant. I aquest procés afecta tant la capacitació com la regulació de l'exercici professional.
Certament, la Comissió Europea ha començat a estudiar la regulació de les professions perquè constitueixen un fre a la mobilitat dels treballadors a la UE (vegeu peça superior) i en certs nivells de restricció, una ineficiència econòmica. El fet és que com explica l'investigador de la Universitat de Minnesota als EUA, Morris M. Kleiner, que ha estudiat les regulacions, la tendència durant uns anys als estats occidentals ha estat incrementar-ne les barreres. El sentit d'una regulació és equilibrar l'interès de determinats col·lectius amb el bé comú. Però sovint acabava pesant més el primer.
Ara s'ha entrat en el procés oposat. Està de moda la liberalització, ja sigui per la via de suprimir barreres d'entrada o per l'eliminació de restriccions tarifàries. Des de Pimec, Lourdes Esteban pensa que la regulació professional és compatible amb una reducció de la càrrega burocràtica i l'harmonització europea, que és una de les línies de lluita de la patronal de la petita i mitjana empresa. La posició del govern espanyol al respecte és anar reduint el nombre de professions regulades, segons ho ha afirmat Margarita de Lescano, sotsdirectora general de títols del ministeri.
La regulació segmenta Europa
La mobilitat laboral és una de les assignatures pendents de la Unió Europea. Conscients que la regulació que cada Estat fa de les professions constitueix un dels principals inconvenients, la Comissió Europea ha fet una mena de cens de les barreres que posa de relleu l'enorme disparitat existent entre països. Lituània (72 professions regulades), Estònia (85) i Suècia (88) són membres menys proteccionistes, mentre que la República Txeca (396), Polònia (374) i Eslovènia (264) són els socis europeus que han apostat més per la via reguladora.
L'Estat espanyol (190) és un cas intermedi, per sobre d'Itàlia (171) i Alemanya (140), però per sota de Portugal (240), França (255) o Regne Unit (221). Gairebé un 37% dels perfils professionals regulats estan a l'àmbit de la salut i els serveis socials; el 19%, en el dels serveis als negocis; un 11,6%, als transports; i un 10%, en educació i serveis públics.
L'estudi de la comissió, que es va fer públic el juny passat, també analitza l'evolució de les decisions sobre el reconeixement des del 2005. Darrere de desplegaments diferents per cada país, s'observa una certa tendència a la reducció els darrers anys. A Espanya, amb l'excepció d'una punta el 2010, l'evolució ha estat a la baixa.
Què és la disrupció?
Sovint s'escolta el concepte disruptiu associat a temes d'innovació o de tecnologia amb el sentit de ruptura brusca i amb connotacions positives. Però l'origen està en el camp de la física i designa un procés de descàrrega. A mitjans de la dècada dels noranta es va portar a altres camps i avui dia un lideratge, un pensament, un comportament o una idea poden ser disruptius.