El servei d'estudis de La Caixa va engegar la sèrie de píndoles de bones noves, en què no només adjudica un 1,9% de creixement per a l'economia espanyola l'any vinent, i del 2% el 2016, sinó que també ens anuncia que l'any vinent l'atur baixarà del 24,5% al 23%. La Fundació de Caixes d'Estalvi (Funcas) no ha volgut ser menys i, per al 2015, reserva a l'economia espanyola un repunt del 2,4%, suportat, però, en factors transitoris com ara la caiguda del preu del petroli, els baixos tipus d'interès a Europa, la rebaixa de l'IRPF i la depreciació de l'euro. BBVA Reseach, per la seva banda, s'apunta al missatge de bona voluntat, amb un creixement previst del 2%. Tot plegat ha servit perquè el president del govern de l'Estat, Mariano Rajoy, hagi pogut fer un brindis d'entusiasme tot dient-nos que “avui podem dir que la crisi ja és història del passat.”

Mentre els serveis d'estudis ens desitgen així el bon Nadal, el BCE de Mario Draghi continua oferint àpats de liquiditat als bancs perquè, precisament, contribueixin a fer tangibles aquestes bones expectatives. En l'última subhasta, la banca espanyola es va adjudicar 41.000 milions d'euros, diners que han d'esdevenir crèdit per a pimes i autònoms. Cal destacar que el Banc Sabadell ha sol·licitat 5.500 milions d'euros, mentre que CaixaBank ha optat a 3.868 milions d'euros.

I Bankia, 2.725 milions, en una setmana molt enterbolida per a l'entitat que presideix José Ignacio Goirigolzarri, que s'ha vist obligat a assegurar que si finalment es demostra que la sortida a borsa de l'entitat es va fer amb xifres incertes, el banc està en condicions de fer que es rescabalin els inversors que en el seu moment van permetre que l'entitat arribés a atraure uns 3.000 milions d'euros.

El crèdit i la seva fluència tornaran a ser protagonista l'any vinent, i prova de la preocupació que suscita l'ofereix l'anunci de la Pimec de posar en marxa aviat una plataforma per cercar inversors privats per a petites i mitjanes empreses. Un finançament alternatiu per les pimes que, com diu el president de la patronal, Josep González, “han estat les grans oblidades mentre es feia un rescat bancari molt important, i això ho pagarem molt car”.

I tot parlant d'altres vies de finançament al marge de la banca, cal fer esment de l'estudi publicat per l'Observatori de Divulgació Financera de l'Institut d'Estudis Financers (IEF) sobre el crowdequity i el crowdlending en què se sosté que, després que enguany aquestes modalitats de finançament col·lectiu han arribat als 70 milions d'euros, en els pròxims anys podrien assolir els 300.000 milions d'euros.

Vivim dies en què la societat demana llum i taquígrafs, que els afers públics tinguin la claredat de l'aigua. S'ha anunciat que abans de l'estiu Catalunya disposarà d'una llei de transparència en virtut de la qual les administracions hauran de dipositar en un web públic tota la informació relativa a la seva activitat econòmica i de contractació. És previst que el ciutadà pugui tenir accés a tota aquesta informació pública abans de 6 mesos, un cop el Parlament de Catalunya aprovi la llei el dia 17. El govern espanyol també sembla voler oferir la informació pública, i aquesta setmana ha posat a l'abast tota mena d'informació sobre l'administració a través d'un web.

El gran projecte turístic BCN World perd pistonada, amb la retirada de qui n'havia de ser l'impulsor, Veremonte, cosa que ha obligat la Generalitat a ocupar el seu lloc com a impulsor, d'acord amb el propietari dels terrenys, La Caixa. Amb la fugida de Veremonte, els terrenys, doncs -valorats en 377 milions-, s'hauran de vendre per parts a les empreses que hagin obtingut llicència de casino per participar en el projecte.

Molts dels que han criticat el BCN World ho han fet apel·lant a una recuperació de la identitat industrial de Catalunya, molt malmesa, com ha estudiat l'economista Josep Oliver en un estudi encarregat per la Fundació de la Indústria –en què es revela que si el 1994 la indústria representava el 29% del PIB, el 2013 ja havia davallat fins al 18,6%–. Així doncs, caldran molts esforços per complir el compromís del govern de redreçar la indústria fins assolir un 25% de pes sobre el PIB.