ABS, l'altra eina de liquiditat del BCE
Diversos analistes confien que l'any 2015 s'animi el mercat d'ABS per afavorir el crèdit, però d'altres dubten
La regulació sobre requeriments de capital fa difícil que creixin els ABS
Obsedit a obrir les aixetes del crèdit, el Banc Central Europeu, a banda de les grans subhastes préstecs als bancs, les TLTRO, disposa dels programes de deute privat, cèdules hipotecàries i els valors amb el suport d'actius com cobraments pendents de targeta de crèdit o préstecs al consumidor(ABS per la sigla en anglès), deute empaquetat en què es barregen préstecs d'alt risc amb préstecs més segurs. Certes veus dels mercats financers auguren per a l'any vinent que aquest mercat podria créixer un 50%, amb una compra del BCE d'entre 100.000 o 115.000 milions d'euros, mentre que d'altres ho dubten perquè, argumenten, l'entitat que presideix Mario Draghi no hauria d'assumir més riscos dels que permet la regulació.
Analistes de Morgan Stanley, Barclays, JP Morgan o Credit Suisse coincideixen a afirmar que la el BCE pot fer revifar un mercat ara en hores baixes, no arriba als 60.000 milions d'euros, però que abans de la crisi (2006) va arribar a volums de 524.000 milions d'euros. Amb les vendes d'aquests actius, els bancs aconsegueixen, a més de benefici, alliberar capital per tornar a donar crèdits. Aquestes previsions de caire optimista conflueixen al mercat amb altres de marcat to escèptic sobre què pot fer el BCE davant un mercat que podria arribar al bilió d'euros, tot i les insinuacions de Draghi, que ha exhibit sense pudor la disposició del BCE d'augmentar el seu balanç fins als 1,2 bilions d'euros, cosa que insinuaria ambiciosos projectes de compra d'ABS. En aquest corrent, hom assenyala que les hipotètiques compres del BCE, per aconseguir ser un reactiu, haurien de fer-se sobre els trams de més risc dels crèdits empaquetats, és a dir, els de menys qualitat. I això xoca amb les normes de capital de l'arquitectura reguladora que es construeix per als pròxims anys. Així, pel que fa al sector assegurador, principal client d'aquesta mena d'actius, no debades mantenen més 8 bilions d'euros, veu com li demanarien el doble de capital per invertir en un ABS que en una cèdula hipotecària, en virtut dels requisits del nou corpus normatiu Solvència II. No és estrany doncs, que des de la mateixa Associació per als Mercats Financers d'Europa es consideri, com ha declarat el seu portaveu, Richard Hopkin, que “per si sol, el BCE no pot aconseguir que aquests mercats tornin a tenir volada, i caldria canviar les normes de capital per fer més fàcil i barata la inversió de les asseguradores”. Tot fa pensar que tot dependrà de si el Comitè de Supervisió Bancària de Basilea, la Comissió Europea i el BCE volen mantenir la prudència mostrada fins ara davant del risc o bé, perquè flueixi el crèdit, prenen una posició més laxa.
Des del sector assegurador tampoc no s'entrelluquen gaires esperances, si hem de fer cas als analistes d'AXA Investment Managers, els quals creuen que “qualsevol increment en les noves emissions d'ABS podria estar dificultat per la carència de col·laterals disponibles, atès que els bancs s'estan despalanquejant i la concessió de crèdit està reprimida a Europa”. AXA fa una estimació d'ABS susceptibles de ser comprats pel BCE de 650.000 milions d'euros, 380.000 milions de països del nucli d'Europa i 280.000 milions als perifèrics, entre els quals hi ha Espanya.
Per a Nicolás López Medina, d'M&G Valores AV, si “el BCE vol fer un Quantitative Easing realment creïble que pugui dinamitzar el crèdit a l'eurozona i assoleixi un objectiu d'inflació del 2%, ha de ser ambiciós, i abastar sobretot els ABS que corresponen al crèdit de la pime”. Per a López Medina, és clar que si el BCE s'hi involucra, el mercat dels ABS pot tenir el nervi del passat recent i creu que “amb aquesta iniciativa, els bancs tenen un incentiu indubtable per atorgar nous crèdits, que després poden vendre al BCE.”
Tanmateix, hi ha un sector d'opinió que malfia i que tem un altre moment Lehman, no debades la crisi financera, als EUA, va venir de l'explosió d'actius de préstecs hipotecaris empaquetats. Des d'aquesta visió, hom tem que la major part dels ABS estigui siguin bons recolzats en actius que ja havien estat embargats. Hom recorda que fa pocs mesos, a l'estiu, els bancs van intentar vendre als fons voltor 800.000 milions d'euros en aquesta mena de valors, i no ho van aconseguir. Fins i tot el banc d'inversions Goldman Sachs no s'està de dir públicament que serà un mercat de papers tòxics, en què fons compensatoris i altres fons d'inversió s'afanyen a empaquetar el seu deute. Així, hom tem que el BCE acabi comprant escombraria al sector bancari més subterrani perquè presti a les pimes, ara que els bancs diguem-ne normals no ho fan.
S'ha de dir que la comparació amb la crisi financera dels EUA, que va dur al caire tot el sistema financer mundial, no és del tot rigorosa. Si, aleshores, el farcit dels ABS eren tòxiques subprime, en el cas dels títols europeus amb el suport d'actius, els nivells d'incompliment, segons Standard & Poor's no han superat l'1% en els darrers sis anys, mentre que als EUA, on aquest mercat no ha perdut vigor, l'any passat va ser del 10%.
Un potencial real de quatre bilions d'euros
Fa poc, el prestigiós think tank Bruegel ha fet la seva pròpia estimació de les dimensions que podria assolir un mercat europeu d'ABS. Així, hom considera, tot partint dels saldos vius dels diversos tipus de préstec sobre els quals es podrien arribar a estructurar ABS, que s'arriba a una xifra de 4 bilions d'euros. Els experts de Bruegel consideren que amb aquest volum, el BCE podria realitzar perfectament una acció de Quantitative Easing que finalment es pogués traduir en més raig de crèdit a l'economia real. Hi ha un però: d'aquesta xifra, només un 10% correspon a crèdit a la petita i mitjana empresa, un percentatge, segons Bruegel, insuficient perquè les eventuals compres del BCE puguin assolir un impacte significatiu. És interessant comprovar com el mercat europeu d'ABS, que la crisi ha sotmès a una certa atonia, contrasta amb el dels EUA, en dades de l'Associació Europea per als Mercats Financers (AFME): si el 2013 Europa va registrar un volum de 181.000 milions d'euros, durant el mateix període als EUA es va arribar als 1,5 bilions d'euros. Al mateix BCE, segons ha transcendit, pocs consideren possible que s'arribi a aquesta cota, i més si tenim en compte que Alemanya més d'una vegada ha considerat els ABS una altra trampa de liquiditat.