XAVIER TORRA
VICEPRESIDENT EXECUTIU DE TECNIO
“Esperem tenir tancada la fusió dels sis centres per Setmana Santa”
No m'agrada parlar d'una fusió a dues velocitats, aquest és un procés continu
Quan hi ha cinc o sis noms diferents ens costa identificar què
fa cadascú
No la fem per reduir costos, l'objectiu és guanyar volum
La nova estructura ha d'arribar al 99,9% de les empreses
Ha estat un objectiu constant en l'agenda dels diferents governs catalans. Tenir menys centres tecnològics però més potents. La fusió dels centres avançats de la xarxa Tecnio és i ha de ser una de les grans tasques de país, i comandant aquest procés hi ha Xavier Torra, anterior director general de Simon Holding.
Per què era necessari plantejar un procés de fusió entre aquests centres?
Cada vegada es fa més evident que hi ha aspectes en què es requereix un mínim de massa crítica per poder tenir impacte en un mercat global, i aquest és sens dubte un dels exemples més evidents, perquè cal tenir massa crítica per poder emprendre determinats projectes i també per tenir suficient coneixement en un entorn. Quan hi ha cinc o sis noms diferents ens costa d'identificar què fa cadascú i cal que la indústria identifiqui un sol operador.
La primera etapa del procés de fusió afecta Ascamm, Cetemmsa i Barcelona Digital i la previsió del govern era tenir-la tancada abans de final d'any. En quin punt està el procés?
Es parla d'una fusió a dues velocitats però això no és del tot correcte. El que passa és que el context i les circumstàncies de cada centre són molt diferents i al final es tracta de ser possibilistes i mirar com es pot anar encaixant tot. Cada centre té una personalitat jurídica diferent i per tant hi ha aspectes legals de més complexitat en funció de cada centre. La nostra idea és que al mes de gener la major part dels sis centres quedin integrats i que els altres si més no tinguin ja una integració funcional per molt que la integració formal pugui venir una mica més tard. Per tant estem parlant d'un procés continu, i no pas de dues velocitats com s'ha dit en alguna ocasió als mitjans.
Per tant quina serà la fotografia que tindrem aquest gener?
Probablement estaran fusionats quatre centres (Ascamm, Cetemmsa, Barcelona Digital i Barcelona Media) i els altres dos (Leitat i CTM Centre Tecnològic) estaran en procés d'estar-ho.
Aquesta integració implicarà tenir una direcció unificada. Com funcionarà aquesta nova estructura?
Es difícil dir-ho ara, quan encara estem acabant de definir el procés de fusió, però en tot cas hi ha tres objectius o reptes clars. Un primer és evitar el malbaratament d'esforços, que els centres no es trepitgin entre ells fent el mateix perquè el país no és prou gran per tenir tal quantitat de centres dedicats cada un d'ells potencialment al mateix, i per tant es tracta d'acabar d'ordenar una mica les focalitzacions de cada centre.
Un segon objectiu és esdevenir un player prou significatiu en tots els programes institucionals, és important per al país ser capaços de captar el màxim de fons europeus per a R+D i ajuntar el màxim d'empreses. I un tercer focus és com aconseguim que les empreses es vinculin molt més amb els centres tecnològics.
Un segon objectiu és esdevenir un player prou significatiu en tots els programes institucionals, és important per al país ser capaços de captar el màxim de fons europeus per a R+D i ajuntar el màxim d'empreses. I un tercer focus és com aconseguim que les empreses es vinculin molt més amb els centres tecnològics.
I com pot ajudar la fusió a l'augment de vinculació?
No es tracta de vincular-se per vincular-se, això no té cap sentit. Qualsevol innovació comporta una complexitat de processos que resulta gairebé inabastable per a una sola empresa, per a totes, però sobretot per a les pimes, que són les que formen el gros del teixit empresarial de Catalunya. No hi ha pràcticament cap empresa que pugui desenvolupar un producte sense ajuda externa perquè difícilment podrà tenir a casa tots els processos que van associats a aquesta innovació, entre altres coses perquè són processos que són puntuals i implicaria tenir treballadors molt preparats per fer allò només aquell dia i és impossible reclutar gent i formar-la per a només aquell moment. És per això que hi són els centres tecnològics, per assumir parts d'aquesta innovació més o menys grans. Però per a això cal que els coneguin.
Com hi influirà la nova estructura del sistema d'R+D?
Perquè amb el dossier de possibilitats que podrà presentar un comercial de la nova estructura quan entri a visitar una empresa serà gairebé impossible que surti d'allà sense que hi hagi com a mínim un punt de contacte i de possible ajuda. Aquest és el gran repte d'estar prou a prop de les empreses.
Segurament que hi vagi un sol comercial en comptes de sis millorarà molt l'eficiència..
Es guanya en eficiència, en profunditat i en amplitud. En profunditat d'oferta perquè integrant més centres segur que aquesta és més gran, i en amplitud de mercat perquè hauríem d'aconseguir arribar al 99,9% de les empreses potencials d'aquest país. Som un país prou petit per arribar pràcticament a totes les empreses. I tot això amb la voluntat de generar riquesa, perquè al final els centres tecnològics tenen l'objectiu de generar IVA a través de les empreses, això vol dir riquesa i vol dir ocupació, l'objectiu final no ha de ser generar R+D sense més ni més.
Abans parlava d'evitar que més d'un centre faci el mateix. La fusió pretén a més avançar cap a una especialització dels centres?
Sens dubte, això és claríssim, però jo diria que amb certs matisos perquè segurament hi ha blocs que no han de tenir necessàriament totes les parts al mateix lloc. L'important és no malbaratar recursos, aquest és el punt essencial, evitar que dos centres facin el mateix. En tot cas aquesta refocalització no és la tasca més complicada a fer.
Els intents anteriors de fusió van fracassar en part perquè cada centre volia mantenir el seu ADN. Quines resistències s'han trobat ara per part dels centres?
Qualsevol procés de canvi genera preocupacions, és inherent al procés mateix. Hi ha els sentiments de pèrdua, els sentiments d'incertesa, de la valoració dels treballs fets anteriorment, els sentiments de pèrdua personal... Ara bé, dit això, parlar de mantenir els ADN no sé si és el més correcte, perquè al cap i a la fi estem en una societat que és mutant i el que no ho és es mor, així que no es tracta tant de mantenir els ADN sinó d'anar adaptant-se, i sobretot quan estàs parlant d'R+D, és a dir, del futur, és quasi un contrasentit parlar de conservar quan estàs parlant d'avançar-te al que ha de venir.
I els centres comparteixen aquesta visió?
Crec que amb la lògica preocupació pel canvi, aquesta visió de futur és compartida. Ho sabrem fer millor o pitjor, però que això té un sentit és claríssim.
La nova estructura resultat de la fusió haurà de guanyar dimensió?
La fusió no és l'objectiu en si, si es fa això és perquè hi ha una expectativa final que si tot el procés es fa bé es podrà créixer i créixer bastant. No vol dir fer-ho de manera immediata o de manera insana, però un país que té el PIB que té Catalunya hauria d'aspirar a tenir un centre de transferència tecnològica de molta més dimensió. Si les empreses no innoven no poden internacionalitzar-se, i si no s'internacionalitzen són vulnerables i per tant no hi ha gaire més marge, la sortida de la crisi depèn d'això.
I el teixit empresarial és en general conscient que ha de fer aquests deures en innovació?
Hi ha molts graus d'innovació, n'hi ha de continuista i n'hi ha de totalment rupturista, i en general no som un país d'innovació rupturista. La innovació és un fenomen cultural a l'empresa, d'acceptació de risc i d'acceptar que el passat ha estat vàlid fins ahir però no necessàriament per demà, i tot això ha anat calant bastant. A mesura que l'empresa catalana s'ha anat internacionalitzant s'ha adonat que o innova o al mercat de fora no fa res. Això l'empresa ja ho té assumit, el sostrat hi és, però no totes tenen mecanismes d'innovació prou potents.
S'han marcat algun objectiu concret per exemple en la captació de fons europeus per tal de valorar l'èxit de la fusió a mitjà termini?
El que ens ha de marcar l'èxit o el fracàs és la tendència a un augment de la participació en els programes europeus, i per tant més captació de fons. I millorar la tendència en la quantitat de programes que es vagin fent en col·laboració entre empreses i centres. En la mesura que això vagi creixent ja estarà bé. La quantitat és difícil de preveure, l'important són les tendències de fons.
Al gener preveuen tenir quatre centres ja fusionats. Els altres dos, quan?
Espero que pugui anar de pressa, de fet espero tenir-ho tot llest per Setmana Santa. Podrem? No ho sé, però pinta bé. La intenció és que per Setmana Santa estigui tot llest i integrat, que estiguin tots els vagons a la via. Una altra cosa és que quedin cinquanta mil coses per polir des del punt de vista formal.
La fusió podria implicar suprimir alguna estructura actual dels centres al territori?
Si la fusió es plantegés per obtenir sinergies i reduir costos aquesta seria una opció, però aquí l'objectiu no és aquest, sinó que és intentar créixer en facturació al més ràpidament possible.
Quant?
No ho sé, però diria que s'ha de multiplicar, si creiem que la indústria ha de tenir un pes clau en l'economia, si creiem que la innovació ha de tenir un pes clau per estar als mercats exteriors, aleshores el sistema de transferència tecnològica s'ha de multiplicar per unes quantes vegades el que tenim ara.
El govern s'ha compromès a augmentar els recursos per als centres un 50% l'any que ve i una quantitat equivalent el 2016, però ho podrà complir?
N'estic convençut. Al final el punt de partida és tan baix que les quantitats són petites, sobretot si es té en compte del que estem
parlant, que no és res més que el sistema d'R+D del país.
parlant, que no és res més que el sistema d'R+D del país.
Un home d'indústria porta la batuta
Tot i que Xavier Torra es va incorporar al projecte de fusió dels centres tecnològics fa pocs mesos, el cert és que com a màxim responsable de Simon Holding no és cap estrany en el sistema d'R+D català.
Primer perquè des de Simon va tastar la necessitat i les dificultats per innovar des de la indústria i segon perquè també va tenir una porta d'entrada als patronats d'alguns centres per poder conèixer com treballen i quins són els punts forts i febles d'aquests organismes.
De moment Torra es planteja la seva tasca en aquesta fusió com una posició temporal –“hi estaré mentre pugui ser d'utilitat”–, però no s'atreveix a dir si a més mitjà i llarg termini tindrà un paper destacat en la nova estructura fusionada. “Això ja es veurà, cada cosa al seu temps.” L'important, ara, explica, és que el país entengui “que aquest és un projecte estratègic i que no pot estar condicionat als canvis polítics”.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.