Per moments, l'actualitat política catalana sembla que estigui escrita pel mateix equip de guionistes que redacta la trama de les melindroses pel·lícules de diumenge a la tarda. Mentre tot el públic espera, i sap positivament que acabarà passant, que ella, la gràcil actriu (Jennifer Aniston, per exemple), accepti la cita que ell, de manera subtil i fent-se el desmenjat, li proposa, se succeeixen tot un seguit de situacions (còmiques algunes, melangioses unes altres) que retarden l'escena del petó final. En aquesta història que té el Parlament com a escenari el dubte és qui fa el paper d'Aniston i qui és Ashton Kutcher (o qualsevol altre jovenet d'aspecte despentinat i confús), però l'estira-i-arronsa entre Mas i Junqueras sembla més a prop del brindis amb vi que no pas de les cullerades de vinagre.

La vaselina que ERC ha posat a la tramitació del pressupost és una picada d'ullet a CiU (per bé que Mas i els seus no es cansin de repetir que una cosa és el pressupost i una altra de diferent, les eleccions anticipades) i més encara quan, per sorpresa, els republicans van decidir retirar l'esmena a la totalitat que havien registrat per a la llei d'acompanyament del pressupost.

Per la seva banda, tota l'oposició en ple (PP, PSC, ICV-EUiA, C's i CUP) ha criticat de manera contundent el projecte de llei de pressupostos al·legant, entre moltes altres puntualitzacions, que està basat en uns comptes “irreals”.

El conseller Mas-Colell tem que irreal ho sigui el pla del ministre Montoro per reduir l'escanyament financer dels territoris de l'Estat. L'objectiu de l'executiu de Mariano Rajoy és articular un seguit de mesures per donar oxigen a les altres administracions en un any en què el PP es juga a les urnes el futur del seu ampli poder autonòmic i local. Així, després de la negativa de Montoro a negociar canvis en el model de finançament, que tocava revisar aquest any, Hisenda proposa ara deixar a cost zero els interessos que es paguen pel FLA. L'Estat diu que el conjunt dels territoris estalviaran 5.300 milions d'euros amb aquesta mesura i que Catalunya veurà aprimada la seva partida de pagaments en 1.700 milions (el Departament d'Economia, per la seva banda, diu que l'estalvi només és de 250 milions d'euros i Mas-Colell, a més, avisa que caldrà esperar a veure si tot plegat no és res més que fum).

Els capricis de la geopolítica han fet coincidir aquesta setmana la pitjor caiguda de la història del ruble, la moneda nacional russa, amb el desbloqueig de relacions entre els Estats Units i Cuba (històric aliat rus al continent americà). Mentre el president Obama es mimetitzava dialècticament, amb força més fortuna de la que va tenir en el seu dia Aznar i el seu “estamos trabajando en ello”, amb els Castro i declarava que “todos somos americanos”, el ruble patia el seu pitjor descens des de la crisi del 1998 i perdia, en un sol dia, un 20% del seu valor respecte del dòlar i l'euro. La pèrdua de valor de la moneda russa té conseqüències negatives per als sectors de l'economia catalana que depenen de l'afluència de ciutadans russos (un tipus de visitant que s'ha demostrat molt valuós per la durada de les seves estades i per l'elevada despesa que realitza).

Deixar de donar tanta importància al turista i prioritzar els interessos locals és el que ha motivat l'Ajuntament de Barcelona i les associacions de comerciants a modificar el calendari de dies festius comercials pel 2015.

I qui necessiti el cotxe per anar a comprar està d'enhorabona perquè cada cop és menys estrany pagar el dièsel per sota de l'euro.

Lleida espera 47 milions d'inversió, i 200 llocs de treball, que reportarà el parc temàtic dels barrufets.

També aquesta setmana el jutge Ruz ha decidit fer seure al banc dels acusats onze imputats en el cas Pretòria de corrupció urbanística a Catalunya. Destaquen els noms de l'exdiputat socialista Luis García, els exalts càrrecs de CiU Macià Alavedra i Lluís Prenafeta i l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz.

Quan a les previsions, un estudi de Manpower ha situat la taxa d'atur el 2023 en un 15%. Josep Oliver, autor de l'informe, adverteix fins i tot que, d'aquí a uns set anys, Catalunya podria necessitar importar mà d'obra qualificada.