editorial
Optimisme però sense triomfalisme
Acabada la reconversió del sector financer, és d'esperar una millora del crèdit en el sector privat; la debilitació de l'euro davant el dòlar afavoreix les exportacions; la baixa inflació anima a aplicar polítiques d'estímul a la UE; l'abaratiment del petroli redueix els costos de les empreses i deixa més diners en mans dels consumidors, en un any en què el consum comença a refer-se i estira de l'economia més que el sector exterior. Tots aquests factors fan que els pronòstics dels analistes per l'any 2015 donin per bona la previsió de creixement del PIB del 2,2% feta pel govern català i trobin curta la del 2% que per al conjunt de l'Estat fa el govern espanyol. Una situació insòlita, perquè és tradició que la realitat constati que les previsions del pressupost eren massa optimistes.
L'optimisme dels analistes els porta a minimitzar l'efecte negatiu que pot tenir la dèbil situació econòmica a mercats com ara França, Itàlia i Alemanya. I Rússia, on la caiguda del ruble accentuarà la disminució del turisme que aquest estiu s'ha notat a Catalunya. L'abaratiment del petroli és un senyal que fa baixar la demanda a les economies emergents, i això pot afectar les empreses exportadores.
L'escenari és més optimista que fa un any, però les dades macroeconòmiques no han de fer oblidar que hi ha una gran bossa d'atur i que els mateixos analistes tenen clar que és molt difícil que abans de deu anys es recuperin els nivells d'ocupació que hi havia quan la crisi va esclatar. Que govern, patronal i sindicats hagin acordat la recuperació dels ajuts als aturats que fa un any que no reben cap prestació és el senyal més clar que no hi ha lloc per als missatges triomfalistes.
Conseqüències de la baixada del cru
És una evidència que la globalització comporta contagi, en positiu o en negatiu, de molts sectors econòmics als mercats internacionals. Un d'aquests exemples es pot observar en la caiguda del preu del petroli, que comporta moltes conseqüències per als estats -recaptació de menys impostos-, les empreses -menys costos energètics- i també per a les persones -amb preus més baixos de la benzina i el gasoil–. Per això, parlar de la caiguda de preus del cru equival a un trastocament en cadena per a moltes corporacions i empreses. Un dels primers efectes és que els últims dies es pot adquirir un litre de carburant per a camions per sota de l'euro, i la benzina, entorn d'1,10 euros. Això comporta un relaxament per a molts conductors, als quals els serà més fàcil decidir si el cap de setmana agafen el cotxe sense filar tan prim en la despesa. També és cert que, si hi ha més famílies que van de viatge, el sector turisme s'accelera. Una altra conseqüència de la baixada de l'or negre és que moltes indústries es veuran afavorides per una disminució dels costos energètics per produir els seus productes. Aquesta mesura ja és molt ben rebuda per al teixit empresarial del país, ja que aquests costos, sobretot els elèctrics, s'han disparat els últims mesos. Però com que amb la globalització tot va lligat, el baix preu del petroli malmet l'economia russa i fa caure el valor de la seva moneda. I si Rússia es refreda, Alemanya hi pot perdre diners, perquè suporta un pessic del seu deute. I si el país de la Merkel s'entrebanca, l'exportació catalana cap a Europa també se'n ressentirà.