Petrodòlars a Tarragona
Al multimilionari rus Roman Abramóvitx se li atribueixen moltes fames i val a dir que poques són bones. És possible que totes les etiquetes que li pengen no siguin certes però n'hi ha una que és fàcilment constatable: no li agrada perdre. Abramóvitx, de 48 anys, en fa 11 que va comprar el que llavors era un equip de futbol anglès de segona fila, el Chelsea. Va pagar uns 70 milions d'euros per un club que tenia més deutes al banc que títols a les vitrines i el primer estiu com a propietari va destinar 172 milions d'euros a fitxar jugadors. Que Abramóvitx pagués barbaritats era una constant en cada mercat de fitxatges (en 5 anys va desembutxacar 580 milions) però els títols no arribaven. El multimilionari rus va gastar i gastar fins que, finalment, el 2012 va poder abraçar la copa que més desitjava: la Lliga de Campions.
Triomfador en la terra, Abramóvitx haurà de tornar a rascar-se la butxaca si vol recuperar el títol de campió del mar. L'oligarca rus ha vist com el seu vaixell Eclipse queda apartat del capdamunt de les llistes de megaiots.
El culpable és l'Azzam, un espectacular vaixell que des de fa quasi un mes està amarrat al port de Tarragona. L'Azzam (que en àrab significa “determinació”) és actualment el iot privat més gran del món i de proa a popa acumula tanta longitud, 180 metres d'eslora, com luxe i ostentació. Malgrat que a la marina Port Tarraco, en mans del fons d'inversió immobiliària Qatari Diar Real Estate Investment, la presència de grans iots no és un fenomen estrany (un dels inquilins ha estat el Topaz, iot personal de Mansour bin Zayed Al-Nahyan, viceprimer ministre dels Emirats Àrabs i propietari del Manchester City) l'esplendor de l'Azzam és un imant de mirades.
Màxim secret.
L'impacte econòmic de l'estada de l'Azzam no s'ha revelat (també és un secret la durada exacta de l'estada) però es manifesta en el volum de mercaderies que cada dia hi entren. “No et pensis que no miren prim amb el pressupost, perquè i tant si s'hi miren”, confessa un dels proveïdors que, de la mateixa manera, es mostra satisfet de poder treballar amb el iot però avisa que comporta una certa murga: “Cada vegada que hi pujo haig de mostrar el passaport” i, a més, el nivell d'exigència és alt: “Tot ho volen per ahir.”
També deixen euros a la ciutat les visites, sobretot en bars, restaurants i centres comercials, que fa la tripulació, composta en la seva majoria per homes d'origen asiàtic. El personal de bord (“som 65”, revela de manera quasi clandestina un dels mariners quan surt a fumar darrere d'un dels magatzems del port) diu que no està autoritzat a revelar cap detall sobre els propietaris del iot (el xeic Khalifa bin Zayed Al Nahayan, president dels Emirats Àrabs i emir d'Abu Dhabi) ni sobre si els propietaris tenen previst allotjar-se a l'Azzam mentre estigui ancorat a Tarragona. De fet, quasi l'única informació que faciliten sense problemes consisteix a deixar clar que sota cap concepte l'embarcació és visitable.
I això que, si s'atén al volum de gent que s'atura a retratar-lo, d'atractiu en genera força. “OK, OK“ respon amb aire cansat, i sense dissimular el desinterès per conversar, un dels mariners quan se li posa de manifest que el monstre marí que custodia és impressionant. Ja pot ser-ho perquè, segons diverses publicacions especialitzades, la factura de construcció de l'Azzam va enfilar-se fins als 500 milions d'euros.