Gran angular

Els cítrics es queden sense vitamines

Els productors tenen 15 milions en pèrdues i reclamen ajudes per trinxar les mandarines

Des del 2009
els preus registren una contínua davallada que ja és del 40%

Els productors de cítrics tenen l'ànim espremut. Si la temporada passada va ser la sobresaturació de taronges el que va deixar els preus arran de zero, aquest any ha estat la meteorologia el que ha portat una campanya pèssima per a la mandarina i la clementina. “La temporada d'aquest any se'ns va acabar l'1 de desembre”, lamenta Carlos Roig, responsable del sector dels cítrics del sindicat Unió de Pagesos (UP), i explica que l'única fita ara és “prendre les mesures adequades per mirar de salvar la collita de l'any que ve”.

Fins a 15 milions d'euros en pèrdues han tingut els productors de clementines, assegura Unió de Pagesos, com a conseqüència de les fortes ventades que a primers de desembre van pentinar les Terres de l'Ebre. Les altes temperatures registrades fins al novembre i els elevats índexs d'humitat ambiental havien propiciat “unes clementines molt calentes i plenes d'aigua”. Les posteriors ràfegues de vent van comportar la deshidratació de la pell de la fruita, fent impossible salvar gaire res més que un 30% d'una collita que es preveia de 109.000 tones.

Sense aixecar el cap.

El sentiment de lament és especialment dolorós perquè el sector cítric català acumula una greu crisi de preus, amb una contínua davallada des del 2009 de més del 40%. A més, fa tot just unes setmanes difícilment es podia imaginar que la truita es giraria de manera tan sobtada com sàdica: “Ens trobàvem amb una campanya relaxada, de preus normals. Vull dir que eren preus que probablement no permeten al pagès canviar el tractor però sí que li donen per viure”, revela Roig.

El sindicat agrari detalla que la incidència no és igual en totes les finques perquè cal tenir en compte factors com ara el tipus de plantació, l'edat dels arbres i la ubicació (per exemple, les zones interiors del Baix Ebre i del Montsià han patit més que no pas els camps que miren a mar), però que, en termes generals, ha quedat malmès un terç de la collita.

Què s'ha de fer?

“Ho tenim molt complicat”, confessa Carlos Roig. I és que les asseguradores han resolt que no tota la pèrdua és per culpa del vent i només cobriran els danys soferts per aquells productors que tenien contractades les pòlisses més garantistes (en tant que són les que comporten una quota més alta, aquest tipus de cobertura són una minoria). D'altra banda, vendre aquests cítrics a la indústria transformadora tampoc és cap solució rendible perquè “quan va per a sucs la fruita es paga a 3 cèntims el quilo i només la feina de collir-la ja representa uns costos de 5 cèntims el quilo”.

Collir per trinxar.

Amb un panorama tan fosc, el sector no ha trigat a demanar auxili al Ministeri d'Agricultura perquè, ja fos a través de partides pròpies o de fons europeus, adoptés una mesura excepcional i considerés la reconversió de 70.000 tones de mandarina i clementina malmesa en sucs (sucs que tenen per destí les causes socials i la beneficència) i que abonés els costos que representa la recollida de la fruita. El ministeri, però, només ha acceptat pagar per 5.000 tones de clementines.

Així doncs, Unió de Pagesos instarà una mesura a la qual ja va recórrer “fa set anys” i que consisteix a adoptar mecanismes de trinxament de la fruita. La mandarina no es pot quedar a l'arbre perquè “reduiria la producció de la campanya vinent i, a més, de cara a la primavera seria un viver per a la mosca de la fruita, hi hauria una plaga”.

Recollir els cítrics per deixar-los a terra, trinxar-los i que es converteixin en compost. Aquest és el pesarós mal menor per al sector citrícola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.