En 1974 les tropes turques van ocupar el nord de Xipre. 40 anys després, l'illa segueix partida en dos estats que tenen la seva capital a Nicòsia, una ciutat dividida, igual que tot el país, per l'anomenada línia verda vigilada pels cascos blaus de les NNUU. La República de Xipre, que agrupa una població majoritària grecoxipriota de religió ortodoxa, és un país membre de la UE des de 2004. La República Turca del Nord de Xipre, de població turcoxipriota de religió musulmana, solament està reconeguda internacionalment per Turquia.

Les profundes ferides provocades per la partició no han cicatritzat. Per entendre l'ocorregut en 1974 és obligat visitar la històrica ciutat de Famagusta, situada al nord-est de la part turca de l'illa. El barri de Verosha, que va ser un dels més glamurosos centres turístics del Mediterrani, segueix tancat i abandonat tal com va quedar després de l'ocupació turca. Avui és domini de la mala herba i les feristeles.

La tensió política es va reduir després d'obrir-se alguns passos fronterers a l'abril de 2003. Creuar la línia verda que travessa el centre històric de Nicòsia és una experiència interessant que permet captar unes diferències polítiques i culturals que s'han aguditzat des de la divisió. No obstant això, els ciutadans d'ambdues zones creuen sense problemes el checkpoint per fer compres o simplement fer una passejada a l'altra zona. Uns passos cap a una reconciliació que és imprescindible per aconseguir una solució política del conflicte.

L'entrada de Xipre a la UE va impulsar el ràpid desenvolupament econòmic de la meitat sud, on viu el 80% del total de la població de l'illa. La renda per càpita arribava als 25.000 dòlars quan, el 16 de març de 2013, l'economia va col·lapsar per la fallida del sector financer i va ser intervinguda per la UE. Com es va arribar a aquesta caòtica situació? El model de creixement es va basar principalment en el sector turístic però també en uns serveis financers que van atreure amb generosos avantatges fiscals els capitals estrangers, molts de procedència russa. Xipre, a més dels seus atractius turístics, era un paradís fiscal.

El govern va invertir els fons rebuts en la construcció de tot tipus d'excel·lents infraestructures, destacant les viàries, que van reforçar el sector turístic i immobiliari. Però, quan va arribar la crisi de la zona euro, el sector financer altament endeutat no va poder fer front als crèdits internacionals. Xipre va ser rescatat i posat sota la supervisió de la troica (Fons Monetari Internacional, Comissió Europea i Banc Central Europeu). Les condicions imposades pel rescat van resultar traumàtiques per als xipriotes. El PIB, que ja havia caigut un 2,4% el 2012, va caure un altre 5,4% el 2013 i encara entorn del 4% el 2014. I l'atur es va disparar en dos anys fins al 18%. El 40% dels menors de 25 anys segueixen sense tenir feina.

Sembla que el pitjor sembla que ja ha passat. El programa econòmic d'assistència financera de 10.000 milions d'euros, a canvi d'aplicar durs ajustos pressupostaris i profundes reformes estructurals, avança per bon camí. L'economia podria deixar enrere la recessió i tornar a créixer en 2015. El turisme europeu, sobretot rus, va tornar a omplir els hotels de la costa sud. I els bancs, si bé estan encara en una feble situació, es recapitalitzen. Retornen els capitals estrangers. Alguns procedeixen de Líban, antany hub financer de l'est del Mediterrani, un país colpejat per l'enverinat conflicte de Síria i l'Iraq i massa a prop del brutal Estat Islàmic.

L'estricte control de capitals imposat el 2013 es va a flexibilitzant. El 28 de març es van suprimir les restriccions a la retirada de fons (300 euros diaris) imposats en el seu moment per evitar la retirada dels fons dels bancs. La societat xipriota va superant de l'estat de xoc d'aquell corralito i confia que la sortida de la crisi arribi aviat. A més, la recuperació econòmica podria veure's afavorida per l'emergència d'un estratègic sector energètic després de la troballa d'unes enormes reserves de gas situades a la plataforma marítima grecoxipriota al sud-est del Mediterrani. Un mannà que ajudaria a reequilibrar l'economia.

No obstant això, el descobriment de les reserves de gas va provocar noves disputes territorials amb Ankara. I ha afectat les negociacions bilaterals reiniciades al febrer per aconseguir un acord polític per a una futura reunificació.

Xipre va anunciar el 7 d'octubre la seva retirada de les negociacions com a protesta per la presència d'un vaixell sísmic turc a la zona econòmica exclusiva grecoxipriota. Ankara vol la seva part del pastís energètic. Una pretensió inacceptable per a Xipre. Les negociacions estan estancades.