El Tercer Sector també mira fronteres enllà
Les entitats i empreses socials comencen a explorar les possibilitats d'internacionalitzar-se, però les necessitats d'inversió i de coneixement previ dels mercats locals els ho posa difícil
La crisi econòmica ha posat sobre la taula la necessitat de buscar nous mercats
Que és positiu que l'economia catalana estigui internacionalitzada ho hem sentit molt en els darrers anys. Les exportacions han estat un flotador al qual aferrar-se quan el mercat interior s'anava debilitant per moments. La internacionalització s'ha vist com a solució i, amb la crisi, la presència de les empreses catalanes a l'exterior -a través de les exportacions o amb centres de treball a altres països- ha crescut.
En l'àmbit del Tercer Sector, en canvi, no s'ha donat encara aquest procés, almenys no de manera generalitzada. Les experiències que hi ha acostumen a ser les d'entitats que participen en programes europeus. Però són poques les que han iniciat l'aventura de fer-se presents a altres països. I encara estan en una fase molt embrionària.
No obstant això, des de fa un temps s'ha posat damunt la taula l'oportunitat i la necessitat que el Tercer Sector català segueixi el camí de les empreses mercantils en aquest àmbit de la internacionalització i s'animi a sortir a l'exterior. És una qüestió d'oportunitat, segons Núria Betriu, consellera delegada d'ACCIÓ, que ha impulsat conjuntament amb la Taula del Tercer Sector Social una estratègia d'internacionalització de les entitats catalanes. “Tradicionalment és un sector que ha centrat la seva activitat en l'àmbit local o nacional, però té elements que poder ser clau en la internacionalització.” Betriu cita, a més de l'experiència i el know-how, la seva resistència a la crisi econòmica i la capacitat emprenedora.
Però també és una qüestió de necessitat. Des de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, Oriol Illa, coordinador del grup d'internacionalització, admet que, fins 2012, no s'havia plantejat la necessitat de fer feina conjunta d'internacionalització, però la crisi ha obligat a obrir nous mercats.
“Hem de guanyar diners i anem a altres països per això”, afirma la gerent de l'entitat d'Asproseat, Asun Rodríguez. Segons diu, les entitats i empreses socials no busquen fer beneficis per repartir-los entre els accionistes, però sí que han de generar ingressos, i quant més, millor, per reinvertir-los en l'objecte de la pròpia societat. És a dir, per exemple Asproseat, que treballa amb persones amb discapacitat psíquica, si guanya més diners, podrà contractar més persones amb aquestes dificultats.
Xavier Orteu, d'Insercoop, insisteix en els beneficis que pot comportar la internacionalització per a les entitats catalanes. Segons diu, és positiu perquè tenir activitat en altres entorns permet millorar la qualitat del servei i afavoreix l'especialització, i, a més, genera transferència de coneixements.
Dificultats.
Illa, per contra, considera que la dificultat principal no és aquesta, sinó que té més a veure amb les necessitats de finançament. En aquest sentit, assegura que internacionaliltzar-se requereix una inversió inicial que no genera retorns fins al cap d'un temps. Això, diu, allunya moltes entitats, sobretot les més petites, de la possibilitat de sortir a l'exterior. “Inversions que a l'empresa mercantil estan assumides, al Tercer Sector, costa més que es facin.”
La primera missió a l'exterior d'entitats catalanes
Països emergents amb un estat del benestar poc madur. Aquest és el perfil de mercats on es considera que el Tercer Sector pot tenir més oportunitats. En aquest sentit, segons ACCIÓ, els països d'Amèrica Llatina, el nord d'Àfrica i l'Europa de l'est són les àrees prioritàries per a les entitats catalanes. “Això no vol dir que no hi pugui haver entitats que tinguin coneixements molt específics innovadors que puguin ser interessants per replicar a la UE o altres països desenvolupats, però és generalitzable”, assegura Núria Betriu.
Per això, la primera missió d'entitats i empreses socials catalanes, organitzada per ACCIÓ fa un parell de mesos, va tenir com a destinació Colòmbia. Es tracta d'un país que s'ha desenvolupat econòmicament en els darrers anys, fet que ha provocat que creixessin les demandes de benestar per part de la societat civil. A més, Colòmbia està immersa en un procés de pau, que també està fent aflorar necessitats en aquest àmbit.
Van participar-hi tretze entitats, entre les quals hi havia Insercop. El seu director, Xavier Orteu, valora positivament l'experiència i explica que els ha permès acostar-se a una realitat social molt diferent a la catalana. Han vist que hi ha necessitats no cobertes i quines complicitats podrien trobar, però no s'ha concretat cap projecte. De fet, la missió tenia un caire prospectiu.
No obstant això, es van materialitzar alguns resultats. Per exemple, Asproseat, que va obrir a l'estiu un taller tèxtil per a dones que han patit les conseqüències de la guerra a Colòmbia, ampliarà les instal·lacions. De moment hi ha 17 persones contractades i es preveu tancar 2015 amb 74. L'objectiu a mitjà termini és, segons Asun Rodríguez, que també hi puguin treballar persones amb discapacitat.
A més, Eduvic ha materialitzat l'obertura d'una sucursal a Bogotà. I Suara, Intress i la Fundació Salut i Comunitat treballen en una proposta de col·laboració conjunta per a l'Alcaldia Major de Bogotà en matèria d'atenció domiciliària.