L'Impost sobre Successions i Donacions (ISD) fixa a Catalunya una reducció en la base imposable del 95% per l'adquisició de béns i drets afectes a una activitat econòmica o de participacions en entitats per part de familiars. La seva aplicació implica, però, que els percentatges de bonificació en la quota de les herències es redueixin a la meitat. Per exemple, un descendent amb una base de 6 milions d'euros podrà aplicar una bonificació sobre la quota tributària del 38,68%si no aplica la reducció per empresa familiar o del 19,34% si l'aplica. Això fa que en ocasions sigui més beneficiós fer la donació de l'empresa en vida, malgrat que no s'apliquin les reduccions per parentiu (només aplicables en successions), ja que les donacions a descendents tributen a un tipus màxim del 9% a partir de 600.000 euros, mentre que el tipus màxim de gravamen en les adquisicions per herència és del 32% per la part de la base que supera els 800.000 euros.

“En aquests supòsits, es produeix una ruptura absoluta amb la funcionalitat de l'impost sobre donacions, l'objecte del qual no és altre que complementar l'impost sobre successions per evitar que es procedeixi a buidar el patrimoni d'una persona en vida en comptes d'esperar a la futura herència”, assenyala l'advocada fiscalista Mercedes de Albert en l'informe Estat de la situació de l'Impost sobre Successions i Donacions, elaborat per a la col·lecció d'estudis de la patronal Foment del Treball. Ho exemplifica (vegeu gràfic) amb el supòsit d'un patrimoni valorat en 3 milions d'euros: un habitatge habitual per valor de 600.000 euros, una segona residència per 400.000 euros, participacions en una empresa familiar per 1.500.000 euros i altres actius líquids per 500.000 euros. Si es deixa en herència a un únic fill beneficiari major de 21 anys, el cost fiscal seria de 143.353, 20 euros, però si es plantegés la realització d'una donació prèvia de l'empresa familiar i la recepció per herència de la resta de béns, el cost conjunt de la operació sumaria 45.522 euros, reduint el cost fiscal total en 97.831,20 euros.

A partir d'aquest informe, Foment del Treball demana que en l'impost català s'elimini la disposició per la qual els receptors d'empreses familiars només tenen accés a una bonificació en quota reduïda, a diferència del que passa en la immensa majoria de les comunitats autònomes (Madrid, País Valencià i Balears tenen la mateixa reducció del 95% i apliquen totalment la bonificació en la quota). També, que els tipus impositius en les herències es redueixin per evitar els casos en què les donacions deixen de complir la seva funció antielusiva de la futura herència.

Aquests canvis, segons la patronal, haurien de formar part d'una reforma profunda de l'ISD a Espanya per alinear-lo en les tendències europees. “En termes de competència fiscal internacional, tipus impositius de fins el 40,8% per familiars propers i del 81,6% en altres casos, no fomenten la inversió a Espanya, més quan els mínims personals tampoc no són generosos”, assenyala Foment del Treball, que trobaria adequats tipus màxims de l'11%. Els tipus màxims espanyols són a la banda alta de la UE (45% a França, 40% al Regne Unit i 30% a Alemanya), mentre que a Itàlia és del 4%.

Cal tenir en compte que els tipus francesos i alemanys s'apliquen a bases imposables que queden més reduïdes que les espanyoles per les reduccions personals. La patronal demana que s'equiparin perquè les diferències són molt grans: la reducció aplicable al cònjuge i als descendents a Espanya és de 15.956,87 euros, mentre que a França és de 100.000 euros, a Alemanya de 500.000 i a Itàlia d'1.000.000.

Finalment, es proposa que s'acordi una forquilla de tipus mínims i màxims dins la qual les comunitats puguin exercir les seves competències sobre l'impost, per mitigar les importants diferències de tributació.