Tenir un sergent de ferro al telèfon
Atès el fracàs de les aplicacions de salut que busquen motivar, ara surten les que renyen
El Carrot Hunger insulta, esbronca i fa quedar en ridícul a
les xarxes socials
Nervis, ungles arranades per culpa dels remordiments i una llista ben memoritzada de totes les excuses possibles. Aquest és l'estat d'esperit quan toca enfrontar-se a una visita a cal dietista. Per bé que la boca no pari d'assegurar “he fet molta bondat, m'he portat molt bé”, la inclemència de la bàscula deixarà al descobert els excessos comesos.
La proliferació d'aplicacions mòbils que permeten tenir un control, gairebé al minut, de la ingesta de calories i del grau de desgast físic que acumula l'organisme és prova del negoci que hi ha darrere dels anhels per aconseguir panxes planes i cintures estilitzades. Ara bé, tema a part és si l'usuari acaba fent cas de les advertències que li faci l'aplicació que du descarregada al mòbil.
Un informe de The App Date, plataforma que es dedica a investigar sobre el món app, revelava fa uns mesos que el volum total d'aplicacions relacionades amb la salut és de 97.000 però que més del 50% tenen menys de 500 descàrregues. La qualitat dels continguts, l'experiència dels usuaris i l'impacte sobre les necessitats reals són els tres elements claus que, segons que va concloure l'informe, calen perquè una app relacionada amb temes de salut tingui seguiment.
Esbroncada.
L'aplicació té funcions que són comunes en els programaris pensats per al control de pes com, per exemple, una base de dades alimentària que va sumant calories cada vegada que l'usuari hi selecciona el tipus de teca que acaba de menjar. També té capacitat per, fent passar el lector del telèfon per un codi de barres, interpretar quantes calories té el producte.
Ara bé, la revolució del Carrot Hunger radica en el sadisme amb què tracta l'usuari que l'ha descarregat. Es fa necessari introduir-hi l'alçada, el pes i el sexe de la persona que se sotmet a l'escrutini i el missatge de benvinguda ja acostuma a ser una desagradable referència al pes desproporcionadament elevat en relació amb l'alçada apuntada. L'aplicació va dedicant floretes de l'estil “bola de greix” a l'usuari a fi i efecte de motivar-lo a segellar-se la boca (s'hi poden introduir quants quilos es pretenen perdre perquè l'eina tingui una guia sobre com d'implacable ha de ser). Si calcula que des del principi de la jornada ja s'superat el límit de calories marcat, s'acarnissarà en la mofa i directament esbombarà als contactes de les xarxes socials (Whatsapp, Twitter o Facebook) la incapacitat d'autocontrol del sofert titular.
Suborn.
No s'acaba aquí la tortura perquè, a més, també hi ha la possibilitat (de moment només amb els aparells Apple) d'instal·lar un sensor a la nevera i, cada vegada que es detecti un apropament a la trinxera alimentària, sonarà una alarma i una nova onada d'insults bombardejarà el mòbil.
De moment l'aplicació només està disponible en anglès i sempre es podrà apel·lar al desconeixement de l'idioma per obviar els avisos i continuar endrapant. Més difícil és, en canvi, al·legar l'oblit del telèfon perquè, segons un estudi encarregat per la companyia aèria Swiss Air, un 56% dels usuaris de telefonia mòbil a l'Estat espanyol mengen amb el mòbil sobre la taula.