Col·lega, vols jugar amb mi?
Fa uns anys, la República Dominicana va aprovar un codi penal nou. Però la nova normativa no tenia el suport de la majoria dels advocats, jutges i procuradors, que defensaven que l'anterior era millor. L'empresa catalana Marinva, especialitzada en assessorament sobre la capacitat del joc com a estratègia, metodologia i tècnica, es va trobar amb aquest repte l'any 2009. L'Escuela Nacional de Judicatura del país caribeny va acudir a Marinva perquè dissenyés un joc que fes canviar d'opinió advocats, jutges i procuradors. Marinva va estudiar les diferències entre els dos codis penals i va dissenyar un joc de recorregut en el qual s'avançava per una normativa o l'altra. El resultat va ser que, amb la partida, aquests col·lectius van veure que el recorregut amb el codi nou era menor i hi havia menys danys per als afectats.
Aquest és un exemple de com es poden fer servir dinàmiques lúdiques en un entorn que no és de joc. Una opció, coneguda com a gamificació o ludificació, que, cada vegada més, fan servir empreses. “El joc ens ajuda a provocar una sèrie de situacions on és més fàcil abordar segons quines coses que passen als llocs de treball”, assegura Esther Hierro, de Marinva, que explica que són poques les empreses que amb aquestes experiències busquen exclusivament divertir els seus treballadors. Segons diu, al món empresarial, la utilització del joc busca algun objectiu més; permet tractar de qüestions que són difícils d'afrontar d'altres maneres.
I quines són aquestes qüestions? Bàsicament, tenen a veure amb temes de motivació dels treballadors, de transmissió de la cultura de l'empresa, de detecció del lideratge o d'innovació. També hi ha moltes companyies, cada vegada més, que fan servir dinàmiques o metodologies lúdiques per formar els treballadors. En aquest sentit, Hierro posa un exemple: una empresa que hagi de fer una sessió formativa sobre el pla de riscos laborals a alguns dels seus empleats pot fer servir una classe magistral i un Power Point, o recórrer a un joc de cartes. La segona opció ajudarà a fer que els assistents a la sessió mantinguin un esforç continuat mentre l'estiguin realitzant i que interioritzin més el pla.
Binnakle.
D'aquesta feina, en va sortir un joc de taula que fa servir la metàfora d'una illa de la qual han de partir els jugadors. Per arribar a bon port, han de passar per quatre fases, que coincideixen amb les del pensament creatiu: la reformulació de la pregunta, la divergència, la convergència i la venda de la idea. I tot això amb equips, un taulell, personatges i daus. I també amb la intervenció de l'atzar, que pot ser important tant en el joc com en la vida, segons Hierro. L'experta destaca que Binnakle permet generar idees llestes per vendre i, per tant, reporta a les empreses un resultat immediat. Segons ella, és difícil que es puguin generar amb altres mètodes perquè la innovació “té molt a veure amb la capacitat del joc de donar als objectes i les idees un tractament que no és convencional”.
Hierro està convençuda que el joc pot ser molt útil per a les empreses. Ara bé, s'ha de complir un requisit bàsic: que la direcció s'ho cregui. “Si la direcció té una actitud lúdica, curiosa, si vol provar coses noves, incorporar el joc té sentit. Si no, cal una feina prèvia o no serveix de res.”