El govern del conservador Andonis Samaràs assegura que Syriza té “una agenda oculta” que inclou la sortida de Grècia de la zona euro si guanya les eleccions del dia 25. És una cosa que no es cansa de desmentir la coalició d'esquerres, favorita en els sondejos, que fa dos anys parlava de deixar de pagar el deute però ara proposa renegociar-lo perquè amb les condicions actuals és impossible que el país pagui els 320.000 milions d'euros a què puja, el 80% dels quals són a mans de la zona euro, a través dels dos rescats des del 2010 i les intervencions del BCE.

El missatge de la por dels conservadors grecs de Nova Democràcia sobre una eventual sortida de l'euro ha coincidit amb informacions a la premsa alemanya en el sentit que el govern d'Angela Merkel trobaria “viable” aquesta sortida si Syriza entra en el govern i en planteja la renegociació. La posició oficial del govern alemany, però, és que desitja que Grècia continuï a la zona euro, i deixa clar que el pròxim executiu ha de respectar els compromisos adquirits pels seus antecessors; uns compromisos que són impossibles d'acomplir segons Hans-Werner Sinn, que no és un esquerrà grec sinó el president de l'Institut de Recerca Econòmica de Munic (Ifo), un dels instituts econòmics que assessoren el govern alemany, que ha reclamat la celebració d'una conferència internacional sobre el deute grec per preparar una “sortida temporal” de Grècia de la zona euro. “Grècia s'ha de tornar a recuperar econòmicament i ser competitiva. Això requereix una devaluació de la seva moneda i, per tant, una sortida temporal de l'euro, cosa que al seu torn provocaria una quitació”, assegura bo i destacant que a Grècia el nivell d'atur és del doble que al maig del 2010, que la producció industrial ha caigut un 30% en comparació amb els nivells previs a la crisi i que el país està “atrapat en un parany”, ja que la devaluació interna buscada pels diversos programes d'austeritat aplicats ha fallat.

Sinn destaca que perquè Grècia continuï dins la zona euro, podria necessitar més préstecs repetidament i que es convertiria en “un pou sense fons” per a la comunitat internacional. Syriza també proclama que el deute és impagable tal com està estructurat, però rebutja la sortida de la moneda única com a via de creixement, perquè comportaria més retallades. “Som contraris a una depreciació de les condicions de vida de la majoria de la gent, i una depreciació monetària seria com aplicar un pla d'austeritat”, explica el seu cap d'Economia, Yannis Miliós.

Sobre la reestructuració del deute, la proposta d'aquest partit consisteix en una moratòria del pagament del deute per a tots els països de la zona euro, amb interessos nuls i un termini de devolució que es perllongaria durant uns quaranta anys, fins que la ràtio del deute hagi baixat al 20% del PIB. El BCE canviaria el deute de tots els països per bons de cupó zero, que no paguen interessos fins a la seva amortització i això, segons Miliós, només costaria 1.300 milions d'euros, ja que el banc central no eliminaria deute sinó només els interessos.

Els bancs no s'acaben de creure els desmentiments sobre l'agenda oculta per sortir de l'euro i alguns s'afanyen a fer proves d'estrès internes i a aplicar els seus plans de contingència per la possibilitat que Grècia abandoni la zona euro. Segons The Wall Street Journal, Citigroup i Goldman Sachs són alguns dels que han activat aquests plans especials, que inclouen controls detallats de contrapartida sobre les entitats que poden quedar afectades per la sortida de Grècia. A més, es preparen per l'impacte que això tindria en el seu sistema de pagament i estarien provant plataformes de comerç de divises per si cal tenir en compte una nova moneda grega.

La visió optimista. L'argument que el deute grec és tan alt -actualment representa el 175% del PIB- que no es pot tornar i és “altament qüestionable”, segons l'economista Lorenzo Bini Smaghi, exmembre del comitè executiu del BCE, que en un article al diari Financial Times recorda que els estats mai tornen el deute sinó que el financen emetent-ne de nou, i això no representa cap problema per Grècia, perquè la major part del seu deute està en mans públiques, bé sigui el fons de rescat europeu, bé siguin altres membres de la zona euro. A més, el període de venciment és llarg i s'ha estès fins a 30 anys com a part del rescat, i fins i tot pot augmentar més. “En conjunt, el deute grec té molts menys riscos de refinançament que el d'altres països de la zona euro, que necessiten emetre milers de milions en el mercat cada any”, manté Smaghi, que també recorda que la sostenibilitat del deute depèn més de dels interessos que es paguen, del creixement econòmic del país i del superàvit primari dels comptes públics que no pas del volum total. I en això, Grècia també va bé, segons aquest economista: aquest any dedicarà el 4% del PIB al pagament d'interessos, un nivell semblant al dels Estats Units i inferior als d'Irlanda, Portugal i Itàlia (a l'Esta espanyol és del 3,25%); les previsions indiquen que el país creixerà un 3%, més que la majoria de la zona euro i s'espera que el superàvit primari sigui del 4,1%, també millor que la majoria dels socis. Per tot això, s'espera que el deute baixi set punts percentuals aquest any i onze més l'any 2016, tot i que cauria fins al 135% del PIB el 2019, una reducció de 40 punts percentuals en un termini de cinc anys, molt més ràpida que a altres països com Portugal, Itàlia o Espanya.

“Sembla que es busca crear espai per finançar una política fiscal més expansiva. Però això té el risc de tornar a caure en les polítiques prèvies a la crisi, amb un augment de la despesa pública i l'abandonament de les reformes que són necessàries perquè Grècia millori la competitivitat i es converteix en un membre durador de la unió monetària”, conclou, advertint contra una dinàmica que acabaria requerint més rescats que pagarien els contribuents europeus.

A la banda pessimista també hi ha la Comissió Europea que, segons “cercles d'alt rang” comunitaris citats pel diari alemany Die Welt, preveu com a pràcticament inevitable una nova quitació del deute. Les diferències d'opinions a dins de la Unió Europea són, segons el mateix diari, sobre si aquesta decisió s'hauria d'adoptar aquest mateix 2015 o “d'aquí a un parell d'anys”. Tampoc no hi ha unanimitat de parers sobre l'abast del perdó del deute, sobre si aquest ha de ser de la meitat o ha de ser d'un terç.