Ben alliçonats per la crisi financera que el 2008 va fer tremolar l'economia mundial, i que va deixar ferides que encara no s'han tancat, seguim amb atenció l'evolució del que s'anomena banca a l'ombra, és a dir, la pràctica en intermediació financera de vehicles que treballen el crèdit al marge de la regulació que si fiscalitza la banca convencional. Certament, en una conjuntura en què les exigències de capital obliguen els bancs a ser molt curosos a l'hora d'oferir préstecs a l'empresa, era gairebé inevitable que el diner, a la cerca de rendibilitats que no es troben en altres llocs, volgués fer via en aquests circuits informals del préstec. Si en un principi vam veure que aquesta altra inversió creditícia concernia grans fons, que oferien crèdits de gran volada a grans empreses, ara veiem que la diana es posa en la pime, que té dificultats de rebre crèdit dels bancs i també d'accedir a canals de finançament com el MAB o el MARF. En principi, hom ho pot veure com un saludable augment de l'oferta de crèdit, però tanmateix és important seguir l'evolució del procés, no debades operar en la desregulació de vegades pot amagar sorpreses, respecte de la solvència de qui concedeix el crèdit. El fenomen de la banca a l'ombra, si bé no presenta al nostre mercat financer una grandària que pogués fer pensar que patirem algun ensurt aviat, sí que és cert que, com denuncia l'FMI sense estalviar el discurs de la por, en territoris financers com EUA o Xina comença a recuperar el malson de l'ensulsiada financera que va provocar l'esfondrament del banc Lehman Brothers, un cas, recordem-ho, que es va explicar per una pràctica financera de palanquejament infinit, al marge de la regulació.