El nou conreu dels bancs

Amb la necessitat de trobar nous jaciments de negoci, que puguin recuperar el marge de rendibilitat, els grans bancs ara posen el focus en el sector agrari, un àmbit econòmic que ha suportat prou bé la sacsejada de la crisi i on poden desplegar davant un client que, si bé és conservador també és fidel, tot un ventall de productes financers.

Amb la reforma del sector financer, el camp ja no és terreny adobat de les caixes, sinó dels bancs que les van absorbir. Així, CaixaBank vol explotar la implantació al medi rural d'algunes de les entitats que ha anat integrant -Caixa Girona, Cajasol, Caja Guadalajara, Caja Burgos, Caja Canarias, Caja Navarra-, talment com Banc Sabadell, on també creuen que la penetració en el sector agrari i ramader de CAM, Caixa Penedès i Banco Gallego pot donar prou joc. Caldria afegir-hi Banco Santander, que té l'inestimable actiu d'Agrobanesto, divisió de l'antic Banesto.

En el cas de CaixaBank, amb el projecte Agrobank l'entitat financera pretén reimpulsar la presència que tradicionalment ha tingut en aquest sector, gràcies a la seva capil·laritat: 2.000 de les oficines de CaixaBank s'ubiquen en poblacions de menys de 30.000 habitants. D'aquestes, amb Agrobank, 400 es tematitzaran, per donar tracte d'especialista a cada indret, en funció de la importància de cada subsector agroramader.

Com diu Carme Sabrí, responsable de Negoci Agrari a CaixaBank, en els darrers anys, “en els darrers anys, a causa del miratge de la bombolla immobiliària, el sector financer no va saber veure en la seva veritable dimensió el sector agrari, però un cop peta la bombolla, es veu la realitat: és un sector que s'ha mantingut, o fins i tot ha crescut, fins al punt de ser un dels principals àmbits econòmics de l'economia espanyola”.

Agrobank ha arrencat amb una línia de préstecs preconcedits, que anticipen els ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC) de 2.600 milions per poder emprendre la campanya, dels quals se'n beneficiaran més de 175.000 clients. Justament, com diu Carme Sabrí, “el sector agrari presenta ràtios de morositat més baixos que els altres, i per això és més fàcil la concessió de crèdits”. CaixaBank disposa de 331.688 clients agraris, que es tradueixen en 14.338,55 milions d'euros de volum de negoci. CaixaBank disposa també d'una quota de penetració en clients agraris del 25,15%. En un subsegment com el de les cooperatives, la seva presència arriba gairebé al 45%.

Cal dir que el sector ha experimentat certs canvis en els darrers anys, com explica Sabrí: “La petita explotació ja no és viable, i per això hem assistit a un procés de concentració, i si abans vèiem petits productors, ara ja poden parlar de pimes agràries.” Hom té molt clar que l'especialització ha de ser de debò: “Cal fer una oferta específica a cada sector: en acostar-se a un productor de cereal, cal saber que pot vendre la collita sense preocupar-se de la comercialització; en el cas de la fruita, ser conscient que mereix un tracte diferent, és més intensiu en capital.”

Amb les diverses integracions d'entitats ben arrelades al camp, Banc Sabadell s'ha trobat amb un volum un negoci de 1.460 milions, i que, en el vessant del crèdit, voldria fer créixer un 37% enguany. Imma Ràfols, responsable de la divisió de Negoci Agrari del banc, assenyala que el sector té més potencial del que aparenta: “Si mirem el PIB espanyol, el sector agrari és només un 2%, però és que al voltant d'una explotació agrària, ramadera o avícola al medi rural hi ha tot un reguitzell de negocis, des de proveïdors de fitosanitaris i llavors a concessionaris de maquinària agrícola, que ja són un negoci en si, però que també poden fer prescripció quant al pagès.” Ràfols considera que si fins ara els bancs no s'havien preocupat gaire del segment agrari “és perquè treballava amb uns marges més aviat petits”.

En el pla financer, l'economia agrària té unes peculiaritats que realment mereixen un tracte especial, com exposa Ràfols: “Una explotació agrària pot tenir només un ingrés a l'any, com passa a la vinya, i això comporta que, quan fan inversions, demanin crèdits amb quotes anuals.”