Grècia, zona de contagi
La sortida de la crisi econòmica i financera a Europa és una interminable cursa d'obstacles. En altres zones del món, tot i la gravetat de la recessió per la qual també han passat en el darrer septenni, ja s'ha produït una recuperació acord amb la nova etapa del cicle econòmic.
A Europa està essent més complicat. El continent no només pateix una crisi estructural sobreposada a la conjuntural, enquistada per l'envelliment demogràfic i la caiguda de la competitivitat, sinó que a més ara està afectat d'una crisi de joventut del projecte de moneda única i una cronificació de l'artrosi del seu -sempre insuficient- procés d'integració econòmica i política.
Derivat de totes aquestes xacres, a Europa li apareixen a més altres malalties: una part del seu cos està encara en pitjor estat relatiu (països perifèrics), els virus oportunistes (partits populistes de dreta i esquerra) estan preparats per beneficiar-se del decaïment general i per tot arreu es manifesten altres afeccions (deflació, corrupció, separatismes...) que troben camp per córrer en l'extrema debilitat del pacient.
La crisi política grega arriba -un cop més- per complicar la vida de la dissortada Unió Europea. La treva iniciada el juny del 2012 amb l'ajustada victòria dels conservadors d'Andonis Samaras (29,6%) sobre la Syriza d'Alexis Tsipras (26,9%) s'ha trencat, i els ulls d'Europa es centren en les eleccions d'un país poc rellevant a la zona euro (menys del 2% del seu PIB; semblant al català) però en les quals es juguen aspectes essencials per a Europa com la credibilitat, la confiança i probablement la cohesió dels seus països membres quan s'encarin els resultats grecs. I ara amb alta possibilitat que el partit més votat sigui aquesta coalició de l'esquerra radical, més coneguda pel seu acrònim Syritza, que manifesta una voluntat -ara més temperada- de desafiar la Unió Europea i de discutir la devolució del gruix del seu deute públic que, en un quasi 70%, està format per préstecs de rescat concedits pel Fons Europeu d'Estabilitat Financera. És a dir, per diners de tots el ciutadans de la Unió Europea.
Partidaris de negociar.
Aquest panorama dibuixa uns pocs escenaris per després de les eleccions. Primer, una victòria clara de Syriza que pot desembocar, sigui en un govern d'acord amb les promeses, cosa que pot ser letal per a la república hel·lènica, o bé en un govern que es freni i que decebi els seus votants en poques setmanes, cosa que de passada feriria potser de mort Podemos. Segon, una victòria insuficient de l'esquerra que probablement desactivaria els riscs immediats però abocaria a altres eleccions en poc temps i per tant a més inestabilitat. Tercer, una victòria de la dreta que segons les enquestes només podria ser precària i inestable pels resultats i perquè el país podria retrobar les protestes ara aturades en espera de la victòria de Tsipras. És a dir, cap resultat positiu per a un país condemnat a una travessa del desert llarga i dura.
Però per sobre d'això es ventilen aquest diumenge a Grècia alguns elements molt importants de les polítiques europees.
En primer lloc, siguin quins siguin els resultats de les eleccions, es debatrà i es posarà en qüestió la solidesa de les reformes posades en marxa per resoldre la crisi de l'euro i de la quasi fallida d'alguns països vulnerables. Estaran en joc la credibilitat d'unes polítiques i la consistència en aplicar-les. El missatge d'Alemanya ha estat clar: “Ara ja disposem de polítiques que ens protegeixen dels contagis i no hi ha alternativa als ajustaments si es vol mantenir el rescat.” Si es cedís a la pressió grega per reestructurar el deute o obtenir una quitança, deixarien de ser creïbles els esforços fets i creixeria el problema del risc moral o induït, incentiu per a altres països per incomplir les condicions d'ajudes tan substancials com l'atorgada a Grècia, i per tant per quedar-se sense prestadors, que fugirien aterrits si pot acceptar-se una quitança o un impagament.
Connexió amb Podemos.
Els mercats financers ja no van reaccionar amb gaire histèria en anunciar-se les eleccions ni semblen gaire espantats per una possible victòria de l'esquerra. Està força descomptat que ara el risc de contagi monetari (tipus i les seves primes) o econòmic és molt baix, però pel contrari, i per això plora la criatura, a Europa les vacunes pel risc polític no semblen tan avançades.
