La setmana s'ha tancat amb la publicació de dues dades: el PIB relatiu al quart trimestre de 2014 i l'IPC avançat del mes de gener. La primera, convida a l'optimisme. L'economia espanyola va accelerar el seu creixement durant els darrers tres mesos del passat exercici -el PIB va augmentar un 0,7% respecte al trimestre anterior i un 2% en relació al mateix període de 2013-. Amb tot, l'any tanca amb un creixement de l'1,4%, en el que és el primer repunt després de sis anys en números vermells.

Si la primera confirmava els bons auguris per a l'activitat econòmica, la segona recordava les incerteses que, malgrat tot, encara planen sobre l'economia espanyola. Segons la dada avançada del gener, els preus van caure un 1,7% respecte del mes anterior, sobretot pels descensos en la gasolina i el gasoil. En termes interanuals, la taxa se situa en l'1,4% negatiu.

Malgrat que el ministre d'Economia, Luis de Guindos, segueixi defensant que l'Estat espanyol no viu una situació de deflació estructural i que la butxaca dels ciutadans noti positivament la baixada de preus, moltes veus alerten del perill d'entrar en una espiral deflacionista.

Per la seva banda, el comerç minorista també ha donat una alegria aquesta setmana en saber-se que les seves vendes a tot l'Estat van augmentar un 1% durant 2014. Es tracta del primer increment des de 2007. En tots els exercicis entre 2008 i 2013 el sector va registrar xifres de facturació negatives.

Aquesta setmana també ha estat notícia la imputació de 78 persones per l'ús de les targetes opaques de Caja Madrid i Bankia. El jutge de l'Audiència Nacional que instrueix el cas Bankia, Fernando Andreu, els acusa de presumptes delictes d'administració deslleial o apropiació indeguda. L'acte adverteix que hi ha seriosos dubtes sobre el caràcter de les despeses originades per aquestes targetes. El jutge considera que l'entrega d'aquestes respon a una remuneració irregular.

Encara en terreny judicial, un jutjat d'instrucció de Vinaròs ha obert una causa per suposades irregularitats en la tramitació de la concessió d'explotació del projecte Castor. Fins a 18 persones han estat imputades per presumpta prevaricació ambiental i presumptes delictes contra el medi ambient i els recursos naturals.

En un altre àmbit de coses, els economistes Joan Elias i Joan M. Mateu han presentat un estudi que conclou que una Catalunya independent tindria una qualificació creditícia d'A+, set graons per sobre del nivell actual (BB) i més alt que els que tenen l'Estat espanyol (BBB) i el País Basc i Navarra (A-). Elias explica que aquesta qualificació equival a un notable alt i que, amb ella, Catalunya no tindria problemes per finançar-se en els mercats, en contraposició a la situació actual, que té els mercats exteriors tancats i depèn del finançament de l'Estat.

Segons els autors de l'informe, aquest s'ha fet amb la metodologia utilitzada per Standard & Poor's i contempla un escenari d'independència a partir d'un procés ordenat i negociat amb l'Estat espanyol, que és, consideren, la hipòtesi més plausible.

Pel que fa a l'activitat empresarial, la multinacional britànica Rexam, dedicada a la fabricació de llaunes de refrescos, ha invertit 20 milions d'euros en la seva planta de Selva del Camp. Gràcies a aquesta injecció de capital, la fàbrica s'ha reconvertit i ha canviat d'acer a alumini la matèria primera en tres de les quatre línies dedicades a l'empaquetat, etiquetat i embalatge de llaunes.

Més preocupant és la situació de la fàbrica de Petrus a Santa Perpètua de Mogoda. Els seus treballadors van iniciar dijous una vaga per protestar contra els plans de deslocalització de la producció a Polònia i la Xina i que suposaria, segons denuncien, l'extinció dels 68 llocs de treball d'aquesta planta.

I la setmana també ha deixat un revés judicial per a Coca Cola. L'Audiència Nacional considera irregular la readmissió dels empleats en centres de treball que obliguin a un canvi de residència. La sentència eximeix la plantilla de treballar i requereix a l'empresa que pagui els salaris mentre el Tribunal Superior resol el recurs contra l'anul·lació de l'ERO dictat per l'Audiència.