opinio

La hisenda: una estructura d'estat

Catalunya és un país relativament ric, amb una alta capacitat fiscal, la qual cosa el fa completament viable des d'un punt de vista econòmic, com ho demostren molts estudis
El model de gestió de la futura hisenda catalana ha d'estar basat en models amb resultats molt més satisfactoris pel que fa al nivell de frau fiscal i que apliquen molts països

Si la voluntat majoritària dels ciutadans catalans decideix que Catalunya es constitueixi com a un nou estat, una estructura bàsica d'aquest serà la seva hisenda. Aquesta és una estructura que no s'improvisa, per tant, es necessari que ja des d'ara es vagi construint.

La seva construcció no és una tasca senzilla, i més si l'hem de construir contra la voluntat de l'Estat espanyol. No obstant això, tenim ja en l'actualitat factors que faciliten aquesta feina. El llibre recentment publicat per Joan Iglesias, titulat Una hisenda a la catalana, ens ho explica molt bé.

Un primer factor positiu a destacar és que la hisenda catalana pot generar els recursos suficients per finançar les despeses que haurà d'assumir el nou estat. Catalunya és un país relativament ric, amb una alta capacitat fiscal, la qual cosa el fa completament viable des d'un punt de vista econòmic, com ho demostren molts estudis.

Un segon aspecte destacable és que en un sistema tributari basat en l'autoliquidació com el nostre, la tasca recaptatòria la fan primordialment els empresaris i les entitats bancàries. Les empreses, a més de pagar els seus propis impostos, retenen els que recauen sobre les nòmines dels treballadors, i les entitats bancàries actuen com a agències recaptadores. Per tant, amb aquest sistema es poden pagar impostos sense que pràcticament hi intervingui el personal de l'administració tributària. Així doncs, es pot dir que ja tenim establerta la funció recaptatòria. Només fa falta que hi hagi un compte bancari de titularitat de la Generalitat on transmetre els recursos recaptats i el Parlament de Catalunya tingui sobirania per poder legislar en matèria tributària. Aquesta sobirania la hi atorgarà la independència.

En aquest sistema, la principal funció de l'administració tributària és assegurar el control del compliment tributari. Per a això sí que cal dotar a l'actual Agència Tributària de Catalunya (ATC) de més recursos humans (inspectors, tècnics tributaris i informàtics), materials i tecnològics. És molt important dotar-se d'un bon programari informàtic per gestionar les dades dels contribuents. I també és rellevant posseir aquestes dades. En aquest sentit, és prioritari que la Generalitat incorpori més recursos humans a l'ATC i adquireixi recursos materials i tecnològics per dotar-la dels mitjans necessaris per desenvolupar satisfactòriament la seva funció.

Un altre repte que té la Generalitat és construir una hisenda catalana que no reprodueixi el model de gestió de l'actual Agencia Estatal de Administración Tributaria (AEAT), el qual els experts consideren que ha fracassat, ja que no és capaç de disminuir les altes taxes de frau fiscal existent. L'activitat econòmica no subjecta a tributació representa el 20%-25% del PIB estatal. L'AEAT té un bon sistema digital i aviat es convertirà en una administració completament electrònica. Aquests són aspectes positius per destacar. Però, en canvi, el seu model de gestió està basat en la desconfiança cap al contribuent, que tracta com un possible delinqüent.

El model de gestió de la futura hisenda catalana ha d'estar basat en els models amb resultats molt més satisfactoris pel que fa al nivell de frau fiscal i que apliquen molts països, com ara els nòrdics. Són models de gestió basats en la confiança cap al contribuent, a qui es tracta com un client i se li donen incentius per col·laborar amb l'administració tributària. Al mateix temps, aquests models fomenten la col·laboració entre el sector públic i el sector privat.

Ara bé, l'èxit o el fracàs de la futura hisenda catalana, una vegada Catalunya esdevingui un estat, dependrà molt primordialment, com indica Joan Iglesias, de la consciència fiscal dels catalans i de la transparència política dels polítics i gestors de la despesa pública. Està demostrat que passar comptes a la ciutadania del destí dels recursos que es recapten fomenta la consciència fiscal.

Per tant, en la construcció de la hisenda catalana hi ha molta feina a fer, però és una qüestió assolible, ja que en última instància depèn dels catalans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.