Gran angular

Norwegian vol fer posar vermell el ‘low cost'

L'aerolínia està demostrant que el model de vols a preus reduïts es pot replicar en el llarg radi. Ja en fa des de capitals nòrdiques i Londres i el 2016 promet fer-ne des de Barcelona

L'aerolínia Norwegian Air Shuttle ASA, més coneguda com a Norwegian, acaba de confirmar la seva aposta per Barcelona amb l'estrena de les seves oficines corporatives per al sud d'Europa al Prat i l'anunci d'obertura de vols directes per a finals del 2016 entre la capital catalana i diverses ciutats del continent americà: alguna de la costa oest dels Estats Units com ara Los Angeles i San Francisco, a més de Nova York i Miami, i a alguna destinació d'Amèrica del Sud, encara per concretar. Ho va dir el fundador i conseller delegat de Norwegian, Bjøn Kjos, el dia de la inauguració.

Aquestes notícies vénen precedides d'un fort creixement de la companyia al Prat, que en els últims dos anys ha duplicat el nombre de passatgers i s'ha enfilat a la setena posició d'un rànquing que encapçalen Vueling i Ryanair. En tots tres casos es tracta de companyies que, amb els matisos que les respectives direccions s'afanyen a subratllar, apliquen un model de negoci low cost. Però mentre aquestes últimes operen exclusivament en el radi curt i mitjà, Norwegian està desplegant des del 30 de maig del 2013 -els primers vols van ser entre les ciutats d'Oslo i Estocolm i les de Nova York i Bangkok– una oferta de llarga distància a preus sensiblement més reduïts que els seus competidors, normalment companyies de tall més tradicional, com ara SAS, la primera aerolínia escandinava, o British Airways. Norwegian opera el llarg radi a través de filials i avions Boeing 787 Dreamliner.

Amb la lupa.

L'aventura és objecte se seguiment per a la resta de companyies, perquè fins ara el que tothom pensava era que el que ha aconseguit el low cost en el curt i mitjà radi no era reproduïble en el llarg (més de 3.800 km). “Jo he estat dels que sempre han manifestat que no és possible -reconeix Josep Francesc Valls, catedràtic de màrqueting d'Esade i autor del llibre Fenómeno low cost-. Veurem què passa, però continuo amb la meva prevenció.” Certament el low cost en l'aviació comercial es basa en augmentar el marge brut reduint l'impacte de les despeses fixes en els comptes. Això s'aconsegueix omplint les aeronaus i fent que volin més cops al dia. Els salts diaris de les aerolínies tradicionals estava entre dos i quatre, mentre que les de baix cost els fan fins a set i vuit cops al dia. La rotació de viatgers per aeronau és molt superior perquè també aconsegueixen nivells d'ocupació molt alts, fins i tot reduint l'espai entre seients. A més, els vols es fan entre aeroports secundaris, amb tarifes mes reduïdes i més flexibilitat a l'hora d'arribar, descarregar i tornar a sortir. A més, també s'estalvia en cost de personal, perquè la tripulació dorm a casa i no cal pagar dietes i hotel.

En la llarga distància “és difícil reduir costos”, insisteix Valls. Fins i tot resulta impossible escatimar en comoditat de les butaques o en els àpats de bord per estalviar.

Des de Londres.

Norwegian va començar a connectar Londres amb Los Angeles, Nova York i Fort Lauderdale (prop de Miami) el juliol passat a uns preus de sortida inferiors a la meitat dels més barats del mercat fins aquell moment. Els vols inaugurals van aixecar molta expectació i els ulls de molts usuaris estaven posats a trobar els talons d'Aquil·les de l'oferta. Ni els elevats preus dels aliments que es podien adquirir a bord (una ampolla petita d'aigua hi costa 4 dòlars) van entelar la bona impressió general a partir de conceptes com ara la comoditat i el servei de la tripulació, segons cròniques periodístiques.

Quines són les cartes que amaga Bjøn Kjos? Enric Tarrats, responsable durant anys dels temes aeroportuaris de la Generalitat, pensa que la clau són els càlculs sobre el volum de passatgers presents i futurs. En aquest sentit, Tarrats explica que les grans aerolínies disposen d'eines informàtiques com ara el MIDT, una base de dades exhaustiva sobre l'activitat de reserves mundial, que permet localitzar les grans rutes internacionals per demanda i les oportunitats existents. “Si saps que pots omplir els teus vols, que tens una estructura de costos eficient i avions que gasten menys combustible, pots ser més agosarat amb els preus”, explica Tarrats. L'economia de les seves aeronaus és un dels arguments que fa servir Norwegian per explicar que pugui oferir preus més competitius. Els Boeing 787 Dreamliner formen part d'una nova generació de naus que estalvien entre un 20% i un 30% de combustible.

Nòrdics creïbles.

Tenint en compte tot això exposat, encara hi ha moltes persones del negoci a les quals els comptes no acaben de sortir si fan alguns números: d'una banda, el cost que representa enllaçar el vell i el nou continent amb un avió d'aquestes característiques i els ingressos que se n'esperen obtenir. No quadra. Només la seriositat i el caràcter desapassionat dels nòrdics fan que aquest tipus d'aventures no es prenguin amb desconfiança i incredulitat.

Altres companyies de baix cost han fracassat en aquest mercat i només el temps dirà si l'aerolínia “del morro vermell” acaba fent posar vermell el sector.

Una oportunitat per al Prat

El conseller de Territori, Santi Vila, pensa que l'aposta de Norwegian per l'aeroport del Prat encaixa en les aspiracions internacionals del Prat. En la seva intervenció en la inauguració de les oficines de la companyia, el 28 de gener passat, Vila va recordar que el Prat és un dels aeroports amb més capacitat de creixement d'Aena, però que malauradament l'actual estructura no permet una dinàmica de sana competència entre instal·lacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.