El teixit empresarial català és el resultat dels esforços de tots nosaltres, de la cultura i del passat. El que sembla el final de la crisi que estem passant, i amb visibles factors de canvi de tendència com ara l'increment de la producció, de la inversió en béns d'equipament, la millora en els resultats empresarials i en la confiança del consumidor, és moment de parar a veure d'on venim i com ens podem preparar per al futur, tant per consolidar aquest canvi de tendència com per fer les nostres empreses més fortes per a futures crisis.

Aquesta crisi ens ha ensenyat i ens ensenya dia a dia que som capaços de flexibilitzar les estructures, dotant-les de més moviment, que podem innovar i internacionalitzar, i aquestes són les vies de creixement futur, però l'estructura del teixit empresarial català també ha jugat un factor important a l'hora de patir la crisi i encarar-la. Veiem que les empreses més petites, si bé són més flexibles, també tenen més riscos. Les empreses petites s'han trobat amb més retards en els cobraments, amb més impagats, amb més dificultats d'accés a nous mercats i amb dificultats d'accés a crèdit, elements tots ells que han condemnat milers d'empreses aquests últims anys. Crisi que va començar pel sector immobiliari, però que ha acabat afectant tots els sectors d'activitat.

Ara que ja ens hem preparat per ser més flexibles, més creatius, més eficients i més internacionals, però, ens hem preparat per ser més grans? Ser gran és un element de números objectius, però també és un element de canvi de paradigma, no oblidem d'on venim. El teixit empresarial català està format majoritàriament per empresaris individuals, un 46% del total de les empreses. Catalunya és la comunitat autònoma que té més empreses de tot l'estat, però també és la que més ha patit la mortalitat d'empreses. Si aquesta taxa de mortalitat empresarial la creuem amb l'estructura del teixit empresarial trobem una relació directa: com més petites són les empreses, més s'incrementa el risc de fallida de les companyies.

Cal fer esforços de creixement, només serem els millors si ens envoltem dels millors. Hem de pensar en gran, hem de fer créixer les nostres empreses, bé via mercat, bé via associació amb altres companyies. Per preparar-nos per al futur hem de buscar suport en assessors professionals que ens acompanyin en aquesta nova etapa i ens estalviïn errades i pèrdues de temps, sempre costoses. En l'àmbit operatiu hem de buscar noves fórmules de treball, més flexibles i de ràpida adaptació que ens permetin centrar-nos en el nostre negoci.

Tenim una societat capaç d'aconseguir grans fites i reptes, capaç de plantejar-se nous escenaris i capaç d'aconseguir allò que es proposi. Tenim tot el que necessitem: entorn dinàmic, flexibilitat d'estructures, innovació, esperit emprenedor, coneixements, grans professionals, idiomes, una economia que sembla desencallar-se i ganes, moltes ganes de fer coses noves. Ens fa falta consolidar estructures que ens permetin empènyer més, que ens donin força i un múscul prou important perquè no defallim a la primera. La suma ens fa més forts, la suma ens fa més grans i la suma ens fa millors.

La gran diferència entre el teixit alemany i el català no es troba tant en les grans empreses, sinó en les de volum mitjà, que tenen una contribució mitjana a l'ocupació del 20,5% respecte del 13,8% de les catalanes. Si tinguéssim una composició com la d'Alemanya, la productivitat agregada seria un 13% superior a l'actual, factor que ens situaria en una situació privilegiada en el present i, especialment, en el futur.

La mida de les empreses no és, ni de bon tros, l'únic factor, però una empresa de cert volum, que es caracteritzi per la seva bona feina, la qualitat i la innovació podrà competir millor en qualsevol dels mercats que encari, tindrà més credibilitat a l'hora d'establir aliances amb altres partners internacionals i gaudirà de'una millor imatge que li permetrà accedir a clients de més volum i solvència.