El sector nàutic confia en un canvi fiscal per atraure inversions

L'entorn legal i fiscal és un dels principals cavalls de batalla per al Barcelona Clúster Nàutic, llançat ara fa prop d'un any, amb l'objectiu de posicionar la nàutica com un dels motors de la recuperació econòmica. Per això, de les quatre taules de treball creades en aquesta primera etapa, una està destinada precisament a aquest aspecte que el president del Clúster, Antoni Tió, qualifica de “crític”.

El problema, explica, “és que l'entorn legal actual legal genera confusió i, per tant, inseguretat jurídica per a l'activitat de xàrter”, és a dir, les embarcacions que es destinen al lloguer. Aquestes estan, en principi, exemptes de pagar l'impost de matriculació quan l'eslora no excedeix dels 15 metres, però a la pràctica, apunta Tió “això no és ben bé així”. La confusió ve quan es fa ús particular d'aquestes embarcacions, “aleshores et foten una castanya, amb la qual cosa es desincentiva l'activitat destinada al lloguer”.

Segons Tió, des de fora aquesta situació es percep com un impediment per a l'activitat de lloguer. “Sabem que les grans empreses de xàrter volen venir a Barcelona però no s'hi atreveixen per aquest entorn legal i fiscal”. A més, el president del clúster destaca que aquest marc, poc clar, “acaba provocant una certa pirateria, una activitat no reglada perquè, tal com està plantejada la legislació actual, no es pot complir”.

I això, afegit, diu Tió, “al fet que sigui l'únic país que aplica impost de matriculació per a embarcacions a partir dels 8 metres, el 12%”, i també a una posició “molt rígida” amb l'IVA. Europa té previst harmonitzar l'IVA per als vaixells de bandera extracomunitària, prop del 90% del total, “però en aquest temps les empreses d'aquí poden tenir el desavantatge d'estar en un país més inflexible que els seus veïns”, adverteix.

Per tot això, el clúster va remetre una petició al ministeri d'Hisenda perquè en revisi els criteris que s'apliquen actualment, i de la qual esperen resposta oficial “en les properes setmanes”. Tió es mostra “optimista” amb la resposta de l'administració. “Crec que han entès la importància d'assegurar un entorn legal per atreure aquestes inversions que poden fer enlairar les pimes del sector”, destaca.

El Barcelona Clúster Nàutic treballa perquè la capital catalana aconsegueixi atreure l'arribada de grans iots que generin feina per a la indústria auxiliar i de manteniment que hi ha a l'entorn metropolità. Són unes sinergies que fa temps que es donen al punt mundial de referència per a aquesta indústria, Florida. Per això, una de les taules constituïdes pel clúster també pretén explorar noves oportunitats de negoci i acompanyar les pimes del sector en la reconversió de la seva activitat. “Ara hi ha menys negoci per a la fabricació però molt per al manteniment d'aquests vaixells.” Garantir la pervivència d'aquesta indústria de pimes és, alhora, un punt clau per a la captació d'inversió. “La indústria dels grans iots va al Carib i va al Mediterrani, però no als Fiords, que també ofereixen un entorn natural increïble però on no hi ha teixit empresarial nàutic preparat.”

Més enllà d'un entorn legal no especialment favorable, Barcelona, diu Tió, disposa de tots els elements perquè sigui un gran pol d'atracció d'aquesta inversió, “perquè no només té una marca plenament reconeguda a nivell turístic sinó que també té unes infraestructures perfectes i un calat de 20 metres que no tenen el 90% dels ports”. A més, el president del clúster destaca el punt a favor que suposa la implicació de l'Ajuntament i del Port de Barcelona en el projecte, “el que mai havia passat” i que explica, segons ell, per què fins ara no hi havia hagut l'oportunitat de generar un clúster entorn d'una indústria que històricament ha estat forta però que ha quedat molt perjudicada per la crisi.

La caiguda del nombre de vendes –de més del 70% des del 2006– ha provocat una veritable sagnia i, per això, a pesar de les dades positives i de canvi de tendència del 2014, són moltes les empreses que han hagut de tancar durant aquests anys passats. A més, el mercat està canviant “i l'ús està desplaçant la propietat”, explica el president del clúster.

Segons les dades de l'Associació Nacional d'Empreses Nàutiques (ANEN) l'increment del nombre de vendes d'embarcacions amb destí de lloguer ha crescut un 25% del 2007 al 2014, i la tendència, segons el sector, és que segueixi aquest camí. “Al capdavall és el mateix que estem veient en altres sectors com el dels cotxes, molta gent que només el fa servir els caps de setmana acaba optant per un servei de car sharing”, destaca el president del clúster.

Segons estudis de la UE, hi afegeix Tió, el 65% de les embarcacions de menys de 20 metres estan en mans de persones de més de 60 anys, “i això vol dir que probablement d'aquí a uns anys aquests vaixells entrin al mercat, perquè aquests propietaris ja no els voldran i els seus fills probablement no voldran o no podran assumir el cost de mantenir-los i preferiran llogar-ne un quan el necessitin”. Serà un motiu més pel qual l'administració avanci canvis en la normativa, destaca Tió.

L'altra gran puntal en què el clúster està treballant és el de la formació, i no només pensant en la formació superior o la formació professional (FP), sinó també en els cicles més inicials. “Ens agradaria un model com el que tenen a Florida, on des de petits, als nens, els ensenyen aspectes bàsics del mar perquè a partir de certa edat puguin triar si volen viure del mar o si només s'hi volen divertir.”