El Fons Mundial Internacional va retallar les previsions de creixement econòmic d'Amèrica Llatina el 2015 a causa de diversos factors externs i interns. Va pronosticar un 1,3%. I serà geogràficament desigual i asimètric. Alguns països, com Mèxic, Colòmbia i Perú, s'expandeixen i també milloren Bolívia, Equador i Paraguai. En canvi, uns altres, com Argentina i Veneçuela, afronten incerteses de tot tipus. I Brasil, la primera economia llatinoamericana, no acaba d'arrencar.

Existeixen factors externs que expliquen el menor creixement. La gradual desacceleració econòmica de Xina i d'altres països emergents va fer caure la demanda global dels recursos naturals, energètics i alimentaris que copen les exportacions de la majoria dels països llatinoamericans. Va finalitzar el cicle dels alts preus de les matèries primeres bàsiques després d'un període de gran auge entre 2000 i 2013. El petroli va caure a més de la meitat des de juny de 2014. També el carbó i el gas natural. I el fre del sector de la construcció a Xina va perjudicar les vendes del ferro, coure, alumini, etcètera. També van caure els preus dels productes agrícoles com el blat, arròs, sucre, oli de palma i soja. L'oferta mundial augmenta mentre disminueix la demanda. I la bona recuperació econòmica d'EUA no podrà omplir el buit.

Hi ha altres factors interns determinants. Alguns països van aprofitar millor els anys de bonança econòmica per realitzar algunes reformes estructurals, millorar les polítiques econòmiques, fiscals i monetàries, i afavorir les inversions públiques i privades. I es van obrir a l'exterior signant acords de lliure comerç d'àmbit regional o bilateral i poder diversificar unes economies massa dependents de les exportacions de matèries primeres. També van prendre mesures per lluitar contra la pobresa, que encara afecta el 28% de la població de la regió. Però altres països van pecar de passivitat abocats al populisme, les subvencions públiques i el proteccionisme comercial.

Un recent viatge a Argentina i Xile em va permetre percebre la diferent situació política i econòmica latent en aquests dos països veïns units per la serralada dels Andes. La societat argentina travessa una llarga i complexa crisi institucional que ve de lluny. El peronisme té molt a veure amb el que ocorre. Argentina ho té tot per ser una potència mitjana mundial però no acaba d'aixecar el cap. És un país mal governat per unes enquistades elits polítiques i econòmiques que copen el poder i frenen la modernització i una plena obertura a l'exterior. I la mort violenta del fiscal Nisman, que investigava a la presidenta Cristina Fernández Kirchner, posa en dubte la credibilitat i la imatge exterior del país. L'economia està en recessió, es va disparar una altra vegada la inflació, la divisa cau i el govern sofreix per afrontar l'elevat deute exterior. I no és clar que les pròximes eleccions presidencials del 25 d'octubre serveixin per remoure l'actual classe política. En canvi, el clima polític i econòmic a Xile és diferent. Hi ha un marc d'estabilitat institucional que crea confiança interna i externa. Michelle Bachelet va retornar a la presidència del país al març de 2014 obrint un període de quatre anys per prosseguir reformes per mantenir l'economia en expansió. El país gaudeix de la major renda per càpita de la regió, uns 20.000 dòlars. Però Bachelet també va impulsar un ambiciós pla per combatre les desigualtats socials i invertir més en educació. Xile va créixer una mitjana del 5% entre 2009 i 2013, però es va desaccelerar fins a l'1,9% el 2014 a causa de la caiguda de la demanda xinesa i del preu del coure, un 17% el 2014.

L'economia xilena és més robusta i diversificada que l'argentina. I més oberta a l'exterior. Xile va signar una extensa i densa xarxa d'acords de lliure comerç amb les majors potències econòmiques que, alhora, són els seus principals socis comercials (Xina, EUA, la UE, Japó i Corea del Sud). És una economia que mira cap a Àsia-Pacífic sense deixar de costat els EUA i la UE. L'acord amb Brussel·les va entrar en vigor al febrer de 2013.

A Xile hi ha un bon entorn institucional i seguretat jurídica per fer negocis. El país ocupa el 41è lloc en el Doing Business 2015 del Banc Mundial. Argentina, el 124è. L'índex de competitivitat del Fòrum Econòmic Mundial de Davos situa Xile en el 33è i Argentina en el 104è. I la Transparència Internacional posiciona Xile en el 21è lloc i Argentina en el 107è. Però cal no baixar la guàrdia davant possibles casos de corrupció. Sebastián Dávalos, fill gran de la presidenta Bachelet, va deixar el 13 de febrer el seu càrrec públic al Palau de la Moneda després de desvelar-se uns milionaris negocis immobiliaris.