El 5 de desembre de 2014 va entrar en vigor la Directiva de la Unió Europea relativa a l'obligatorietat de divulgació d'informació no financera en els informes anuals de totes les empreses i grups “d'interès públic”, que inclou companyies cotitzades, bancs i asseguradores amb més de 500 empleats. En la pràctica, implica més de 6.000 companyies i grups de tots els estats membres de la UE. S'exigirà a les empreses que informin sobre les polítiques, l'acompliment i els principals riscos relacionats amb les qüestions ambientals, socials i dels empleats, el respecte dels drets humans i la lluita contra la corrupció i el suborn.

Però no serà suficient que les empreses simplement informin sobre el seu acompliment en allò que considerin que són les seves qüestions clau de sostenibilitat. Hauran de proporcionar una descripció de les polítiques dutes a terme per l'empresa respecte a aquestes qüestions, el resultat d'aquestes polítiques, els riscos relacionats i la forma com s'estan gestionant aquests riscos. Si alguna d'aquestes qüestions s'omet a l'informe, l'empresa haurà d'incloure una explicació clara i raonada del motiu per fer-ho.

Si la divulgació d'alguna informació pot suposar un risc comercial per a alguna companyia, aquesta podrà ser excepcionalment omesa, sempre que aquesta omissió no impedeixi una comprensió clara i equilibrada de l'activitat de l'empresa. A més, les grans companyies cotitzades també hauran d'incloure una declaració sobre la política de diversitat aplicada als seus òrgans de govern, relativa a aspectes com l'edat, el gènere o l'historial educatiu i professional, els objectius d'aquesta política de diversitat, com s'ha implementat i els resultats en el període corresponent a l'informe. En el cas que la companyia no apliqui aquesta política, haurà d'incloure una explicació raonant el perquè.

La directiva també requerirà una major transparència de la cadena de subministrament de les empreses, exigint-los la identificació, prevenció i mitigació dels impactes negatius existents i potencial. Això significa que les empreses necessitaran comprometre la seva cadena de subministrament, de manera que molts proveïdors d'aquestes grans companyies es veuran obligades a proporcionar-los informació, i per tant a elaborar els seus propis informes de sostenibilitat encara que es tracti de petites i mitjanes empreses.

Aquesta iniciativa de la UE s'alinea amb la creixent tendència per part dels inversors perquè les empreses a les quals assignen capital informin sobre les seves mètriques d'acompliment ambiental, social i de govern.

La directiva segueix el camí iniciat per iniciatives internacionals de marcs de divulgació voluntaris, com el Global Reporting Initiative (GRI), CDP, Pacte Mundial de les Nacions Unides i l'emergent Marc Internacional de Reporting Integrat de l'IIRC, que aspira a convertir-se en un estàndard per a l'elaboració d'informes integrats que captin les dimensions econòmica, social i ambiental de les operacions de les companyies. Així doncs, els marcs existents semblen ser suficients per complir amb les exigències de la directiva.

Aquesta obligatorietat de divulgació d'informació no financera mostra que la UE és cada vegada més exigent sobre la transparència corporativa i la rendició de comptes en els assumptes que considera essencials per al creixement sostenible i la competitivitat. Les empreses, per la seva banda, han de ser conscients dels beneficis que pot reportar-los una major transparència davant les creixents demandes d'informació per part d'inversors, accionistes, consumidors i altres grups d'interès. els Estats membres han d'incorporar la directiva a la seva legislació nacional respectiva abans del 6 de desembre de 2016, i totes les companyies involucrades hauran de començar a aplicar-la a partir de 2017. Però, saben les empreses reunir, registrar, recopilar, analitzar i divulgar la informació no financera que se'ls exigirà? Ara és el moment de començar a preparar-se.