Amb l'inici d'operacions d'inauguració, d'aquí a pocs dies, del nou sistema de recollida i reciclatge de la brossa orgànica al Pallars Sobirà, es fa una passa decisiva perquè a Catalunya es vagi implantant un model en què es combina la recollida porta a porta amb la conversió del bioresidu en compost en plantes de petit format.

Rere aquest projecte que donarà cobertura al 90% dels 7.220 habitants de les valls i que emplaçarà la planta a Sort, hi ha la iniciativa internacional SCOW (Selective Collection of the Organic Waste), que defineix un sistema més sostenible, de baix cost, en què la senzillesa tècnica es combina amb la qualitat. Com diu Francesc Cárdenas, cap de Planificació i Programació de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona -la part catalana d'aquest consorci que aplega representants d'Itàlia, Malta, Palestina, Israel i França-, “SCOW, un projecte que finalitza enguany, és una aposta per introduir nous models de recollida i reciclatge a zones d'alta activitat agrícola i turística, molt pensada justament per a zones mediterrànies, on la millora del tancament del cicle, amb la consecució de compost de bona qualitat, pot ajudar a millorar la qualitat del sòl i combatre la desertització”. A més a més, com afirma, “la implantació del sistema és una nova activitat econòmica que genera nous llocs de treball”.

Francesc Giró, director tècnic de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), es felicita que “SCOW hagi permès repensar tota la recollida i gestió de l'orgànica a la comarca, tot passant a un model de recollida de cinc fraccions, amb porta a porta i una planta petita de compostatge que es complementarà amb l'autocompostatge que es vol incentivar als pobles aïllats”. En la primera fase del projecte, aquest març, ja es posarà en pràctica el porta a porta, mentre que la planta, amb capacitat per processar 750 tones de brossa orgànica a l'any, i un cost de 400.000 euros, començarà a ser operativa a l'estiu.

Giró creu que el model SCOW sintonitza perfectament amb el programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya 2013-2020 (Precat 20), que ha de ser aprovat pel Parlament a finals d'any, i que cobeja que les gairebé 400.000 tones de residus orgànics que es generen al país “siguin objecte d'un reciclatge que depassi el 60%, per damunt dels llistons de la UE, ja que si hi ha municipis que ja ho han assolit, els altres també ho poden aconseguir”. Això sí, perquè un sistema eficient com el porta a porta s'escampi -ara ja el posen en pràctica fins a 110 municipis- són necessàries altres eines: “Ha d'anar acompanyat de polítiques de cànon sobre abocament valentes. Ara tenim previst aplicar un cànon de 19 euros, que amb vista al 2020 s'apujarà fins als 50 euros.” Giró considera que sense el complement de polítiques de dissuasió, “seríem escèptics sobre la capacitat d'avenç d'aquests nous models”. L'experiència al Pallars té el seu correlat amb les que estan desenvolupant a Boadella i les Escaules (Alt Empordà), on s'està finalitzant la construcció d'una planta, o a la Mancomunitat de la Plana, a Osona, on la planta ja comença. De fet hi ha previstes altres experiències, i de fet hi ha fins a setze zones on es podrien tirar endavant projectes similars, però no cal ser impacients. Com diu Giró, “hi ha demanda a altres àmbits geogràfics, però cal tenir en compte que un model com aquest requereix un gran compromís, cal fer grans canvis que de vegades poden generar neguit en la població”. I no s'han d'oblidar els recursos econòmics que són necessaris.

Aquest model de gestió low cost de la brossa orgànica ha reeixit plenament a països com Àustria, on més de 500 plantes de dimensions reduïdes es fan càrrec del 60% dels residus orgànics del país. Així doncs, es planteja la qüestió si la petita infraestructura pot arribar a substituir els grans equipaments. Gemma Nohales, coordinadora de projectes de l'àrea de Residus i Cicle de Materials de l'Agència d'Ecologia Urbana, adverteix: “Cada zona té les seves pròpies necessitats, en funció del grau de dispersió, és clar que en àrees de gran densitat, com la conurbació de Barcelona, són necessàries grans infraestructures, com els Ecoparcs, però, això sí, en tot cas és important que no se sobredimensionin.” Des d'aquesta òptica, considera que “les grans plantes de tractament de residus haurien d'enfocar la seva activitat cap a la gestió de l'orgànica, quan els baixi l'entrada de residus de la fracció resta”. Així doncs, conclou: “Ens caldria un model prou coherent, flexible.” Un dels reptes d'aquest nou model de gestió lleugera és bastir un mercat realment dinàmic per al compost. A Catalunya, els productors sovint es queixen que si bé s'arriba a lliurar al mercat compost de bona qualitat, de vegades no acaba de trobar sortida, es generen excedents o no acaba de ser vist per bona part de la pagesia com una bona alternativa a l'adob convencional. És crucial per a l'èxit del model que funcioni, com passa a Itàlia, on la bona connexió entre oferta i demanda de compost ha fet que la gestió integral de la brossa orgànica dins d'aquests paràmetres de sostenibilitat hagi triomfat. En el model de SCOW, es vol assegurar que el compost produït s'aprofita en la seva totalitat, tot donant-li diverses sortides. D'una banda els pagesos de la zona d'implantació del sistema, de l'altra els serveis municipals de jardineria i, com a tercera via, els ciutadans que el vulguin aprofitar per als seus jardins.