Organismes vigilants de l'ortodòxia capitalista com l'FMI i l'OCDE descobreixen que amb la crisi han augmentat les desigualtats dins els estats, revelació a l'alçada de la difusió de la recepta de la sopa d'all. No podia haver passat altra cosa, amb les capes més pobres sense sortides, augmentades per la destrucció de llocs de treball qualificats i amb menys ajuts per les retallades de despesa pública. I ara que comença la recuperació, es declaren preocupats perquè l'alt nivell de desigualtat alenteix el creixement, en un enorme exercici de cinisme a menys que hi hagi un reconeixement que les polítiques que han predicat durant anys estaven equivocades.

La desigualtat s'ha accentuat amb la crisi, però s'havia fomentat molt abans, amb l'OCDE i l'FMI al davant. O potser ja no recorden les vegades que han reclamat reformes laborals per retallar salaris, subsidis d'atur i indemnitzacions per acomiadament? No han estat aquests organismes els impulsors de rebaixes d'impostos al capital i de pujades dels impostos indirectes per treure capacitat redistributiva a les polítiques fiscals? Ara es troben amb el resultat: el creixement no arrenca -desenganyem-nos, només els interessa el creixement, i si aquest fos fort amb salaris de gana no criticarien res- perquè amb tanta recepta desreguladora s'ha creat una classe assalariada tan precària que encara que treballi no surt de la pobresa, i, per tant, no té capacitat per fer el que cal per créixer, que és consumir. Ara, tots a enyorar una classe mitjana que diuen que està desapareixent i que no van parar fins a desmuntar-la perquè no era eficient tenir treballadors que gosaven aspirar a tenir una feina estable i correctament pagada!