Es passa per alt molt sovint però una part important de recursos humans i financers d'una companyia es poden consumir a causa de diversos conflictes, especialment els interns. Els més habituals són les diferències entre els socis sobre qüestions com els plans de negoci o les estratègies a seguir, la manera de fer dels administradors en inversions, finançaments o en aspectes relacionats amb retribucions, el repartiment de beneficis, els comptes anuals o la interpretació dels estatuts. Unes situacions que també poden implicar una pèrdua d'oportunitats i un bloqueig que pot afectar la imatge corporativa d'una companyia. Les necessitats empresarials exigeixen que aquests conflictes societaris es resolguin sense afectar greument l'entorn corporatiu, a baix cost i evitant traslladar el problema d'un exercici a un altre, empitjorant les conseqüències.

Tradicionalment, aquests conflictes s'han resolt per la via judicial davant dels tribunals de justícia. A causa dels temps amplis i a la rigidesa del procediment judicial, les situacions de conflicte s'allargaven en el temps provocant incerteses i esdevenint un llast per la vida societària, arribant fins i tot a comprometre el seu desenvolupament. Una prolongació dels temps agreujada a més per la saturació que viuen els tribunals de justícia i per l'augment dels costos amb la introducció de les taxes judicials.

Per evitar aquestes situacions, les empreses poden resoldre els seus conflictes al marge dels tribunals de justícia amb més rapidesa i eficàcia de la mà de sistemes alternatius a la justícia ordinària tenint en consideració dos nivells.

En primer lloc, qualsevol companyia que es trobi en una situació de conflicte pot intentar una mediació o conciliació entre les parts. Es tracta d'un procés voluntari en el qual dues o més parts involucrades en un conflicte treballen amb un professional imparcial, el mediador, per generar les seves pròpies solucions i resoldre les seves diferències. Es tracta d'una forma flexible de resolució de conflictes que permet a les parts en disputa una solució prèvia al que hauria constituït un litigi oferint una oportunitat de guanyar una major comprensió del seu conflicte i limitar el cost (tant en temps com en diners) que implica un procediment legal complet. A diferència d'un jutge o un àrbitre, les decisions dels quals obliguen les parts, la mediació busca obtenir una solució sorgida de les mateixes parts vàlida per a ambdues i totalment voluntària segons es recull a la Llei 5/2012 de 6 de juliol de mediació en assumptes civils i mercantils.

En el cas que les parts no aportin una solució amb la mediació, en un segon nivell es posaria en marxa automàticament un procediment arbitral. Arbitratge és sinònim de previsió i anticipació al conflicte. La submissió a arbitratge exigeix un conveni arbitral previ que ha d'incorporar-se com a clàusula de jurisdicció en els contractes mercantils que subscriguin les parts i, en el cas de les societats, mitjançant la seva incorporació als estatuts de la societat o mitjançant un contracte només amb aquest objectiu. En un procediment arbitral, la decisió final l'adopta un tercer neutral denominat àrbitre, que és l'equivalent al jutge ordinari dels tribunals de justícia. La seva decisió, que és vinculant per a les parts, s'anomena laude i és l'equivalent a una sentència ferma del jutge que es pot donar després de diversos recursos. Tot i que les societats que aposten per aquest model cada vegada són més, encara hi ha moltes empreses que no han optat per incorporar una clàusula arbitral als seus estatuts per assegurar així que, en cas de conflicte, aquest se solucionarà ràpidament i sense necessitat d'acudir als tribunals. No fent-ho avui, demà pot ser tard.